VIP's o no VIP's, aquesta és la questió.
Les inicials més glamouroses de totes: Very Important Person, és a dir, persona molt important.

Com aquelles que diuen que si vols ser algú a Capdepera has de sortir en aquesta secció. Vendria a ser una mena del que ara es coneix com a "celebrity's". Ara a mi m'agrada més l'acepció "divina" (fent una returada i allargant la segona síl·laba).

 
Ara bé, en una cosa sí que Capdepera ha guanyat, i molt, amb el canvi de batle: almanco tenim una primera dama com toca, que se la veu i hi és; i que sense cap esforç ni compostura exerceix com a a tal. I això, sobre tot a les dones, ens agrada molt. Ja era hora de tenir una mica de glamour per la Sala.

Però també tenim altres personatges que s'apunten a la moda VIP. I és que resulta que el duo dinàmico (feia temps que no dèiem res d'ells) se'n van a Berlín i ho sabem perquè a la revista Brisas (xafarderia pura on n'hi hagi), surten a la secció ZONA VIP devora en Jordi Bayona, director general d'Acció Exterior de Balears (i "martell blocaire del PP", però personatge obscur on n'hi hagi).



Na Fina diu que si no surts al VIPS de Brisas no ets ningú a Mallorca. Idò bé, menos es nada!, com diuen per Castella. Mira en Flaquer com sortia fa dues setmanes en un ample reportatge en la presentació del seu bufet, amb na Mabel Caber (la del metro).

Clicau damunt per veure tot el reportatge


Però d'en Joanet en parlarem més endavant. Ara centrem-nos amb els nostres pixi-dixis locals o 2x1 com a les ofertes (també he sentit a dir). Fixau-vos en el que duien a les mans en el moment de la foto.

Què feien, a Berlín? S'acompanyaven un a l'altre, feren el rendez-vous a tothom que se'ls posà per davant i fins i tot anaren a la conferència de na Carme Riera. Mirau-los a la darrera fila, com els mals estudiants (ai, allò que no es fa de jove...)


 


 
El títol de la conferència era: La isla como mito: Mallorca. Crec que tots els que hi assistiren ho feren per obligació. Si no..., cametes me valguin cap el centre. Bé podeu mirar, no trobareu cap hoteler (Joan Massanet inclòs)

De la fira, sols n'han transcendit tres questions:

1 que el mercat Alemany es recupera (tant de bo, però ja ho veruem, va dir un cec)
2 que els nostres expositors comparats al els altres no arribaven a la mitja
3 que el vídeo del tennista nº 4 del món no s'ha passat per cap televisió per mor dels constants canvis a la Conselleria de Turisme. I això que ens ha costat un pico...

Bé, jo no puc fer res pel que fa als dos primers, però no m'he aturat fins a localitzar a You Tube el vídeo ditxós:



I atenció al minut 2:02: assistireu a una festa on hi balla na Sandra Yaw. És mona aquesta nina!

Del vídeo..., sembla com si volguéssim fomentar el turisme nàutic. A mi m'agraden més els vídeos que ha fet en Mesquida com a promoció del turisme: I need Spain. Necessit Espanya. Un canvi de look molt necessari.


 
 Ara bé, si hi ha qualque personatge mediàtic de Capdepera és en Juanjo Sunyer, presentador del Notícies Migdia de Televisió de Mallorca. Quin senyoriu! Com es ventila en Matas, na Munar o qui se li posi per davant de l'actualitat.



 Per acabar, vos deix amb la foto de la regidora amb més estil i més glamourosa de l'actual ajuntament, quan era jove. Època del blanc i negre que molts no sols no han viscut, sinó que ni n'han sentit parlar.


L'imatge, evidentment, és treta del YouTube.


De la família Nadal de Manacor i les relacions amb en Joan Ferrer a través del contenciós administratiu de la piscina i la interventora d'allà, així com d'en Joan Flaquer al Congrés del PP en parlaré molt aviat. Vos ho promet. D'en Joan Ferrer, he de dir que el new look que porta amb la barba li cau bé. Sembla que estar a l'equip del Carlos Delgado inclou un bon assesor d'imatge. En el seu cas, li suavitza les formes i li dona un aire més informal, més proper (aquest també és l'estil Rajoy i Xisco Antich) però ho fan passar per problemes d'irritació de pell.

I no vull acabar sense expressar-vo sel meu desasosec per tot el que està passant als tribunals de l'antic col.legi La Salle de Palma. Això acabarà molt malament. Dieun que la diferència entre les màfies d'aquí i les de Sicília és que allà hi ha morts i aquí no. Idò alerta! Mirau a quina hora vos ho dic. 

Roberto Saviano, al seu llibre "Gomorra", parla de la llei del silenci. L'omertà. A la màfia siciliana hi ha un capo, però no hi ha caps si no hi ha “indis”. L'estament mafiós es desgrana amb consiglieres, caporegimes o uomi d'onore. La xarxa mafiosa s'estén com una taca d'oli. N'hi ha que vigilen, n'hi ha que seleccionen objectius, n'hi ha que paguen per protecció i fins i tot n'hi ha que miren i callen. Hi ha barris sencers de persones que miren i callen. Cada col·laborador és considerat per la màfia com “un dels nostres”. El fet que es rompi aquesta cadena pot ser molt traumàtic. Necessari, diu n'Antònia. Sí, però traumàtic. Jo no sé si ho superaré.

Na Bel, per a trivialitzar l'assumptre, m'ha passat aquesta cita de Grouxo Marx: "Politics is the art of looking for problems, find them, make a false diagnosis and then applying the wrong remedies" que en bon mallorquí (i català) vol dir: la política és l'art de cercar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats. O no?

Pocs homes he trobat a la meva vida com en Grouxo. Quanta raó en tan poques paraules!
Per cert i per acabar, sembla que el pronòstic que vaig fer en el darrer article es va complint metòdicament. Llavors vaig dir  que sortirem d'un annus horribilis, el 2009, per a entrar en un annus pesimus, el 2010. 

I ja ho sabeu, si voleu res, a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. me trobareu.