Tofa Samoa
A L'ALTRA ILLA: A SAVAI. Són 22 km, travessant el canal de Apolima. 1'15h.
El ferri atracà a Saleloga, una ciutat molt dispersa amb el seu mercat i poc més. Prenèrem el bus a Manase, el principal centre turístic en la seva part nord. A mig camí, impulsivament, ens baixàrem perquè varem veure una fales que pintaven bé, sobre del mar i a bon preu, 25T. La senyora que les regenta ens tractà com si fos la nostra mare. Per sopar li varem demanar un peix del lloc i ens va fert un anomenat ureque i... 5 plats més!¡. Quin afartament!. El compartírem amb Renko, un holandès "errant", i una austríaca que porta aquí 2 mesos, amb el seu fill Jacques de 8 anys, la criatura més sàdica amb que jo mai m’havia topat abans, només parlava de sang i d'assassinats! ... El xaval promet! ...
A les 7h, després d'uns malsons per mor del maleït nen, ens despertà un grup de dones amb la música a tot drap. De totes les edats i "volums". Després se'ns aclarà que un cop per setmana es reuneixen per fer exercici (això sí, a la samoana). Fan steeps,- ballen-, juguen volei,-ballen-, juguen a mocador,-ballen-... Un despertar d'allò més maco.
L’endemà si varen prendre el bus a Manase (en aquesta illa allò de prendre busos és més complicat, no hi ha tants, hi ha trams incomunicats i a partir de les 16h oblida't). Vam veure les diferents platges i al vespre vam passejar pels llogarets d'aquest tram de costa nord: Avao, Lalepa, Fagamalo ...
Tornàrem al mateix allotjament perquè la senyora ens va tractar tan bé i, a més, aquella nit ens va dir tenia una festa i que havia de cuinar un porquet a la samoana, (sobre un forn a terra). En arribar Jacques ens rebé entusiasmat per explicar-nos que havia estat ell qui va matar el garrí, recreant-se en explicar-nos com li va clavar el ganivet, la sang, els grunyits ... Aquella nit lligàrem les estores de la fale amb triple nus, per si de cas ...
Vist que era prou complicat prendre els busos, vam llogar un cotxe amb Renko per 100 T per donar la volta a l'illa. Sortírem cap al ord, travessant pobles típicament samoans, fins la part superior que és la península de Falelupo. Des d'ella iniciàrem el tram sud aturant-nos en els camps de lava, a la bonica platja de Satuitua, amb els Blowholes, uns raigs d'aigua de mar que es cola entre les roques, tan potents que alcen un coco diversos metres.
Fèrem el sender fins al temple piramidal de Pulemelei Mound. Es tracta d’un lloc molt sagrat per als samoans. Vam fer 3 quilòmetres caminant entre una espessa selva. A la tornada agafàrem un camí paral•lel que ens portà a les cascades Afu-a-au on ens donàrem un bany. Una altra vegada me vaig sentir com Brooke Shield ... Finalment prenèrem el desviament a la platja de Aganoa.
Després de pernoctar al genial Louisa s lagoon en Saleloga, tornàrem a Upolu, al ferri matinal (hi ha 4 al dia). Era diumenge,i teníem fins a les 21h, en què surt el nostre avió. Ens vam quedar en Saletuala, veïns de l'aeroport, on una família ens deixà estar a casa. I què és el que fan els samoans els diumenges? ... Ens anàrem a missa!. Resulta que no hi havia una, sinó 6 esglésies de diferents doctrines en un poblet de no més de 500 habitants, amb 5 oficis aquella tarda! Us hem de dir que aquestes misses més aviat són un festival, amb càntics genials, la gent amb les seves millors gales, les senyores amb els seus barrets vuitcentistes, els palmells ...
Només arribar al poble se'ns enganxà Lapalapa (mai més exacte el nom ¡¡), Portava una bona gatera, això sí, d'allò més graciosa i innocent. Comparírem uns riures amb ell mentre tots el saluden i se sent important per portar-nos.
Primer assistírem a l'església catòlica. El capellà, des del púlpit, ens donà la benvinguda i la rematada és quan, després dels cants i els balls, es fa un sorteig i... No endevineu a qui s'assigna com a dama d'honor per lliurar els regals? ... He de dir que la meva santa va deixar el pavelló ben alt ... Quina elegància!, Quin saber estar!¡... Mentre donava els presents va rebent collarets i més collarets fets amb llaminadures ... a la sortida coneixèrem a la mestra, a l'alcalde (aquest matai que us vaig parlar) ... ens parlàrem dels seus costums mentre preniem un gelat amb ells.
Davant sentírem més cants i som-hi. Aquests són mormons!. "Artísticament" més insulsos, així que els deixàrem i anàrem a la més marxosa església animista. Això són cors!.
A tot això Lapalapa seguia amb nosaltres. Ens convidà a casa seva i coneixèrem a les seves nebodes Beate i Marimu, al seu germà ... Tota la família habita una mateixa llar compost per diferents fales, una petita plantació, corrals ... el que us vaig comentar sobre que són autosuficients. Se'ns va ofererir a beure xocolata a la samoana, que és més líquid que el que nosaltres prenem.
A 19h ens anàrm a l'aeroport. Us asseguro que em feia molta pena abandonar la gentil Samoa Hi passàrem uns dies d'allò més entranyables.
Tofa SAMOA (adéu Samoa). Faefatai (Gràcies)!!!!
Si voleu més informació o fer algun comentari:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
