TALOFA SAMOA 1


"Aquí està el vers que me grabareu:
aquí jeu on va enyorar estar,
a casa va tornar el marí, a casa des del mar 
i el caçador del turó a la llar"

"Aquí està el vers que me grabareu: / aquí jeu on va enyorar estar, a casa va tornar el marí, a casa des del mar / i el caçador del turó a la llar". Això diu l'epitafi de la tomba de Robert Louis Stevenson (el del llibre l'Illa del tresor) sobre la muntanya Vaea, albirant des d'aquí ja per sempre la seva estimada illa. A Samoa va trobar el seu paradís i allà va voler morir després dels seus múltiples viatges. No va estar gens desencertat: encara avui ets pots trobar un paisatge gairebé intacte, unes transparents platges, gents hospitalàries, però, sobretot, una manera de vida exemplar regit per un SISTEMA COMUNITARI on el lema és: no hi ha "jo", només "nosaltres" .

Perquè Samoa es regeix per un arrelat codi tradicional: el fa'a, el cor del qual és l'aiga o grups familiars; Cada aiga té el seu matai que els representa al Fono (consell del poble). Vam poder veure diverses d'aquestes reunions a la casa comunal de diferents llogarets. Al capdavant de tots es troba l’ Ali'i (el gran cap de la vila). Havent també en aquest fono un o diversos tulafale (oradors o "caps de parlar"). És a dir, cada família té un interlocutor que en aquest fono planteja les seves necessitats i entre tots les resolen.



Viuen en Fales, unes cases sobre pals o amb base que l'aïlla del terra, sense parets !!!, (a la nit cada costat té unes estores plegables que es baixen). També estan les menys acceptades Palagi-style (Palagi és estranger), amb els seus envans. Més incòmodes i poc pràctiques. I això s'entén un cop ets aquí. El primer que sents en baixar de l'avió és una bufetada de calor humida al que aviat t'hi acostumes; millor és llavors que corri l'aire pels habitatges ... L’estrany és tancar-les. Així que és curiosíssim veure aquesta casa amb el seu saló, cuina, dormitori ... sense divisions i a la vista de tots. Com a ningú se li ocorre prendre el dels altres no cal portes o tancaments.
I també xocant és que tinguin una o diverses tombes en la seva entrada. Aquí no hi ha cementiris, ¡a aquests familiars se'ls enterra davant de la casa!. I amb gran respecte.

Tot això es troba enmig d’un paisatge d’un verdor infinit, amb bananers, plantacions de malanga (tubercle que no manca a cap dinar), palmeres cocoters, uros o arbre del pa, (igualment imprescindible en el menú), pinyes, mangos, flors d’allò més exòtiques…

Però m’estic avançant. Abans 4 pincellades:

-Els tràmits d'entrada són facilíssims. No és necessàri el visat. A la sortida de paga una taxa de 40 Talas per persona

-La moneda és el tala (1 € =3 Talas), dividit en 100 senes

-Règim parlamentari, un cap d'estat vitalici i un cap de govern cada 3 anys

- Són cristians. Les esglésies estan Per tot arreu. I segueixen construint més! També hi ha els mormons, els protestants, els adventistes, els testimonis ... Als missioners que varen arribar per aquestes contrades els haurien d’atorgar el títol de Treballador de l'Any ...

-Tots els nins estan alfabetitzats. Les Escoles són molt bones. Molts parlen l’anglès.

- Hi ha hospitals petits per tota l’illa i el principal es troba a la capital: Apia. La hospitalització s’ha de pagar, però és barata, al contrari que les medicines.

-El terreny no. els costa res, construeixen seva fale i ja està, només paguen el llum Tots tenen el suficient per a subsistir: les seves plantacions, pesca, porcs, qualcuna vaca i cavall.. i cap  ovella perquè aquí s’asfixien.

Cal comentar que hi ha 2 Samoas: l'americana, amb capital a Pago-Pago,  i l’independent, amb capital a Apia. Ambdues es troben comunicades per avió i per un vaixell setmanal, el Lady Naomi que tarda 7h hores en fer el trajecte. La Samoa independent va  ser  primera illa del Pacífic en aconseguir la seva emancipació, el 1962, i està formada per dues illes principals: Upolu (1100 km2, 135.000 habitants, amb la capital, Apia) i Sava'i (1700 km2, 43.000habitants, una sola carretera de 200 quilòmetres circumval•la la seva costa). Enmig s’hi troba la diminuta Apolima (80 habitants) i Manono (1000 habitants, donar-li la volta a peu suposa 1'30h.)

Arribar aquí requereix  esforç i …temps! Estem en les Antípodes!, en els remots i mítics mars Mars del Sud. La major despesa, evidentment, és la despesa en l’avió ( l’allotjament i els menjars són molt assequibles) però hi ha un bon recurs: treure un bitllet bitllet Volta al Món (RTW) en la modalitat de 2continents. El seu accés és des de Nova Zelanda, que es troba a 2.894 quilòmetres.i  3'30h de vol. Just ésser a la sala d'espera de l'aeroport promet!: Veiem homes vestits amb la faldilla samoana, vestits estampats, flors en el pèl…

Sortírem dia 14 i arribàrem el 13!!! Això és per haver de travessar la línia horària.
Aterràrem a l'illa d'Upolu, a l’aeroport de Falelupo a 35 quilòmetres de la capital.



Sortírem a la  carretera per provar un altre dels emblemes samoans: la seva xarxa d’aparatosos i colorits autobusos! que s'omplen de gom a gom, amb música a tot volum.
Instal•lats en el Colonial Princess Tui Inn (45Tpp) iniciàrem tot d’una el nostre primer passeig.
Apia és una ciutat petita, a la riba de la tancada badia de Vaiala. Es troba vorejada d’un agradable passeig marítim on s’hi troba el luxòs hotel Aggie Grey en el què ens vàrem cola, el Monument a Hhon William, missioner que va ser menjat  el 1839, la catedral on ens varem convidar a veure els assajos de fia-fia (les danses samoanes), la Torre del Rellotge ...

I  el millor d'Apia: els seus mercats. En té 3. A línia marítima s’hi troba el Fish Market amb uns peixos d'allò més fashion ... Al seu costat el Flea Market on destaquen els vistosos vestits estampats mitjançant una tècnica anomenada "siapo", vímet, pai-pais ... Aquesta badia acaba en una península on es troba el fale Fono o Parlament i les tombes reials ... Per a descansar ens prenem una Vailima (cervesa local) en un bar on l'ambient és fabulós.

A l'interior descobrírem el Museu l l'altre mercat: el maketi market o del menjar. definitivament confirmàrem que els samoans són una molt bona gent ...

Estarem 8 dies a Samoa. La idea és recórrer-la amb el transport local per la carretera costanera. (L'interior està gairebé deshabitat, només usat per a les plantacions).
Iniciar les nostres visites no pot ser en un altre lloc més que en Vailima la casa de R. L. STEVENSON. (a 3km d'Apia. taxi 10T, bus 2Tpp). En el segle XIX aquest escocès, malalt de tuberculosi, va arribar fins aquí. De seguida es va guanyar l'afecte dels locals que van batejar com Tusitala-el que explica històries. Veiem el seu escriptori, robes, baguls de viatge, llit, fotos ... Com podien vestir aquests rígids vestits victorians i aquestes altes botes amb aquest clima?

Després vam pujar fins a la seva tomba, al cim de la muntanya Vaea, a la qual s'accedeix pujant per un camí aspre i relliscós, per un paisatge que fa olor dels seus escrits: entre la jungla, els piulars, la calor, els rèptils, la humitat .. . En qualsevol moment Jhon Silver el Llarg se'ns apareixerà després d'un revolt. L'ascens són 40 minuts i és dura. Un cop a la part alta s’albira la badia d’Apia als nostres peus i ens fascinem davant aquesta simple tomba. A la placa un card i una flor de gengibre símbols de la seva Escòcia, la data: 1850-1894 i l'epitafi ja esmentat.

 
A la baixada ens donàrem un bany a la bassa amb cascada d'aquesta finca de Vailima, amb la seva aigua cristal•lina. No sabem si estarà permès o no, però ... Em sento Brooke Shield a la pel•licula del llac blau ¡... Agafem un bus i iniciem la circumval•lació de l'illa en el sentit de les agulles del rellotge.



Avui volem arribar a les platges de la cantonada SE: A Lalomanu. Abans en baixàrem a unes piscines naturals d'aigua dolça al costat del mar, amb una gruta en la qual pots nedar dins: Es diuen Piula Cave. Després del bany vam decidir avançar passejant pel genuí poble de Falefa, amb els seus fales, nens que no se't desenganxen, les palmeres, la verdor, el riu ... Uns 3 km fins a la cascada de Falefa. Ens conviden a una fale i amb ells esperem el bus (2T) que arriba ple de gom a gom de gent que ve de fer la compra a Apia.



El bus va endinsant-se en les diferents poblacions i deixant al personal, això ens permet albirar racons que d'altra manera mai haguéssim vist. Travessem un espès bosc plujós anomenat Uafato, que és reserva natural. A les 19h arribàrem a Lalomanu, una idíl•lica platja, d'aquestes amb palmeres, sorra blanca, aigua translúcida ... En la seva riba hi ha diversos complexos de beach-fales i triàrem el de Taufuna. 45T amb sopar i esmorzar. A les 20h se serveix aquest sopar ("oka" que és un bonic macerat, xai, pollastre, mànec, regat amb una vailima).


 
Es fa de dia. Passejàrem cap a l'extrem de la platja per a prendre un banys fins les  12h i després ens anàrem fins To Sua Ocean Trench que són dos enormes avencs intercomunicats, amb un llac al fons.



Entràrem en un tram de costa encara més verd i tropical. En baixàrem en diferents llogarets com Salani  o Siumu amb una altra d'aquestes platges de postal, fins Tafitola. En aquesta vila, recórrer 2 km fins al nostre objectiu que és "PJ Sine fales", (30T) ens va dur...dues hores! per les nombroses parades a xerrar amb uns i altres, les invitacions per veure els assajos de danses i cançons per al Nadal .... Un plàcid ritme rural. Som els únics guiris.

Les fales les regenta una família que ens acull amb gran entrega. Jugàrem amb els seus 5 fills mentre ens preparen el sopar. Degustàrem un cafè samoà, (més fluix que el nostre) i parlàrem del tsunami de 2009. Ens explicaren com van fugir cap a les muntanyes, aquí no hi va haver morts (en Lalomanu 48), i com l'endemà tot estava arrasat i ple de peixos encallats, que els van permetre sobreviure. Mai abans els havia passat alguna cosa així. En els seus annals no hi ha registrat cap tsunami I aquest serà l'últim!

Esmorzem amb la família i després prenem el bus recorrent tota la costa sud-oest. Des de la carretera hi ha desviaments a les platges de Virgin Cove, Salamumu, Matareva, Return to paradise (sí, es diu així). Per la via interior, ocupada per plantacions i amb només un llogaret, tornem a Apia per transbordar a un altre bus que ens portarà fins al moll dels ferris.

En breu publicarem la segona part d'aquest viatge, la visita a la segona illa de Samoa, a Savai.

Més informació o aclariments del viatge:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.