Al bell mig del món...
Equador: País quasi desconegut, sempre el relacionam amb els emigrants que per diferents raons han vengut a viure aquí però que no sempre són acceptats per alguns de nosaltres.
Sabem poques coses d’Equador. És un país a la meitat del món, tot l’any té 12 hores de llum, de les 6 del matí a les 6 del capvespre, ja que es troba situat a la latitud 0º 0' 0". Precisament a 20 km de Quito hi ha un poblet que es diu La Mitad del Mundo, per on passa la línia imaginària de l’equador.
El país té una població d’uns 15 millions de persones i 256.370 km de superfície, és una república democràtica, governada pel president Rafael Correa, del qual la majoria d’equatorians pensa que està fent una molt bona feina, ja que fa possible que el país millori. A nivell econòmic, hi ha tres punts importants a destacar: 
1r - La gran producció de cacau. És el segon productor i exportador del món.
2n - Té les plantacions de roses més importants d’Amèrica del Sud, que exporta a tot el món.
3r - El més curiós i sorprenent és que les divises que envien els emigrants als seus familiars d'Equador s'han convertit en la tercera força que fa que l’economia del país vagi per amunt. 
Històricament, la seva cultura es remunta als Inques, hi ha unes 40 ètnies encara, com els Cofans o els Cholas. Entre ells parlen el quítxua, i estan orgullosos de conservar aquesta llengua, encara que també estan contents de les coses bones que els va dur la colonització espanyola i orgullosament mostren els edificis colonials d’aquell temps.
Els equatorians són gent educada, respectuosa, amable i servicial. Potser que no tenguin molts de recursos econòmics, però no hi ha pobresa extrema i ningú va pel carrer demanant almoina, ni als pobles ni a les ciutats. És un país molt tranquil i gairebé no veus policies pels carrers.
La capital, Quito, té 2.5 milions d’habitants, està situada dins una vall de la serra dels Andes, a 2.500 m d’altitud, envoltada de muntanyes de més de 4.000 m. Té una llargària de 45 km i una amplada de 7 km. No s’hi pot construir un metro a causa de l’orografia i el caos circulatori és molt gran, encara que la circulació dels cotxes es reguli, segons la matrícula, en dies alterns. Fa fresca, i si voleu anar-hi durant el nostre l’estiu, les temperatures són entre 7º i 15º.
A les ciutats ja s'obliga a vendre fruites, verdures, carn i peix dins mercats tancats, per higiene, però als pobles encara es poden veure al carrer, tot mesclat.
Cuenca és una ciutat també a la serra, d'uns 450.000 habitants, que, a més de ser colonial, s’ha fet famosa a tot el món perquè és on es fa de forma artesanal. per les cholas cuencanas, el capell conegut com panamà. Aquest capell s’anomena així perquè a principis del segle XX, per poder-ne exportar als Estats Units, que eren els seus màxims compradors, s’havien de travessar tots els Andes, amb carros, fins arribar a la mar i passar l’estret de Panamà per arribar a Amèrica del Nord. Són fets d’unes palmeres de brins molts llargs, que també ensofren una vegada que els han assecat al sol, com feim nosaltres amb la llata. Però ells no fan servir agulles per cosir, sinó que els cusen amb les mans. Segons lo ben fet que estiguin, els preus poden oscil·lar entre 25$ i 2.500$.
(Continuarà)
