Viatge a Burkina Faso de na Maria del Mar Alzina Ferragut.
Vacances de Nadal 2009-2010
Burkina Faso és un dels països més pobres del Món. Està situat al continent Africà. Limita amb Mali, Níger, Benín, Togo, Ghana i Costa d’Ivori. El nom original del país va ser Alto Volta. La seva capital és Ouagadougou. El 92 % de la població es dedica a l’agricultura, podríem destacar el cultiu de mill, maís, arròs, canya de sucre i cotó. La falta de feina és la causa de l’emigració cap a Costa de Marfil. L’idioma oficial és el francès, ja que va ser domini dels francesos fins l’any 1960. Es parlen moltes llengües indígenes com el mooré, dioula i peul. La religió principal és animista, un 30% són musulmans i un 10% cristians. La moneda és el franc CFA. Per fer-nos una idea, una secretària d’escola cobra 40 euros al mes. La idea del nostre viatge va sorgir gràcies a un jove burkinès que viu a Manacor. Ens va convidar a visitar el seu país. Estarem cinc dies a casa seva i coneguérem de ben a prop els costums. Llavors començà l’aventura durant deu dies més, ja pel nostre compte.
A aquest país varem visitar un parell d’escoles i aquesta va ser una de les més ben equipades, a Siby. La majoria no tenien mobiliari o, simplement, feien classe davall un arbre amb ben poca ombra.
Com podeu apreciar, la majoria de cases són de fang i de forma circular. Cuinen i dormen en terra. Les propietats són escasses. (Tenkodogo)
Hi ha molt poca gent que tingui vehicle, ens varen sorprendre les benzineres! El preu de la benzina és quasi igual que el d’aquí. (Gaua)
Els mercats omplen de colors la polseguera d’en terra. (Boromo)
Galetes fetes de cacauets. (Mercat de Bobo Diolasso)
Aquestes bolles de mantega són fetes de karité. Les empren per cuinar i per hidratar-se la pell. (Bobo)
Aquí podem observar com treuen l’aigua per beure. (Tenkodogo)
Les dones se’n cuiden de fer brillar els plats i les olles, escurant dins ribells. (Banfofa)
També es feina de les dones moldre el gra de mill i de maís, per a fer els seus plats típics, com pot ser el to, que és una espècie de seitan de farina de maís. (Bagre)
Els infants s’entretenen jugant amb rodes velles, amb ses someretes, penjant rates mortes… (Tenkodogo)
És el poblat de Tiebelé. Totes les cases estan decorades amb pintura natural i estan dins un recinte emmuradat. Ens va agradat molt!
Aquestes cascades són les de Karfiguela, precioses. La gent del voltant va a cercar-hi aigua. Noltros ens hi banyàrem i l’aigua és fresquíssima.
Mireu quins peixos, són silurs. Són sagrats. Els tenen a Dafra, on és costum fer sacrificis animistes, per a demanar desitjos. Maten un pollastre o una cabra o una vaca, segons com sigui de gros el desig. Treuen les butzes per donar-les als seus peixos sagrats. Si el desig es compleix el costum diu que s’hi ha de tornar a fer un altre sacrifici per donar les gràcies.
Les botiguetes de queviures estan farcides, tot està acaramullat de qualsevol manera. En primer pla, veureu els depòsits d’aigua per a beure. (Leo)
El color blanc del cotó destaca entre els colors vius i vermellosos de la terra. (Camí cap a Banfora)
Ens aturàrem a veure la “poterie”, dones que treballen el fang amb les mans. Fan les seves olles i plats, de manera ben artesanal. (Poblat Loby)
Aquí fixau-vos amb aquestes olles, són de test i hi fan la cervesa de mill. La fabricació d’aquesta dura tres dies. El dia que la treuen del foc l’han de beure tota, en menys de 24 hores. Vàrem veure com tot el poblat anava gat, nins de dos i tres anys bevent la cervesa, com si fos aigua. La prenen dins mitges carabasses, que serveixen de tassons. (Poblat Loby)
Aquest poblat dins la muntanya, tres-cents anys enrere, va ser construït i habitat per pigmeus, que són uns homes molt i molt petits. (Negueni)
Tots els bebès van dins aquests bolics, a l’esquena de les mares o germans i germanes. En tot moment estan en contacte amb un adult.
Les nines van a cercar llenya, ben enfora de ca seva. I…vos puc assegurar que duen uns feixos ben feixucs. A una nina li va caure el feix i no li podíem col•locar de cap manera. Pesava com a mil dimonis! (Sindou)
Aquesta és una mesquita musulmana. Sobresurten aquests troncs perquè a la seva construcció els utilitzaven per a poder enfilar-se. (Bobo Diolasso)
Veis com a aquest país no hi ha recollida de fems, de cap classe. Tot ho tiren al carrer i els animals mengen allò orgànic. Fixeu-vos com al fons es veu gent que es renta o fa sa bugada. Allà no miren prim, perquè també beuen d’aquesta aigua. (Bobo)
Aquest nin burkinès beu una de les begudes típiques, aigua de gingebre. Les seves botelletes són bossetes de plàstic, ben fermades i hi fan un foradí. També es coneguda la beguda de mill.
