L'amic Joan Ramon ens comentà que havia estat a Sèrbia fent el pas del 2008 al 2009 i ens mostrà unes suggerents fotografies de l'hivern serbi. Ara ens ofereix una interessant crònica de la seva curta estada en aquest país balcànic.



   El passat cap d’any, aprofitant que un company era allà per motius laborals, vaig viatjar a la República Sèrbia (en serbi: Republika Srebija). És un país situat al sud-est d'Europa, limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb la República de Macedònia i Albània, i a l'oest amb Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.



   Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent el regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro de 2003 a 2006. Després que Montenegroo votés per sortir de la Unió Estatal, la República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srebija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independència com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.





   El 17 de febrer de 2008, Kosovo tractà de declarar la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegués el nou estat. Com a fet destacable s’ha de dir que el regne de Sèrbia es va establir al segle XI i en el segle XIII es va convertir en l’Imperi Serbi; durant tots aquests segles ha viscut, com a les darreres dècades, canvis diversos.



   No s'ha de confondre la República de Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia Hercegovina.  



   Per a mi, el viatge, ja des de l’arribada, va suposar canviar la visió que tenia del poble serbi; en general, la gent es va mostrar hospitalària en tot moment, tot i que es podia observar com tots els canvis produïts durant els anys 90, en què part dels membres de la república iugoslava havien declarat la seva independència amb els conflictes que això havia provocat, deixaven encara marca a la ciutadania. S’ha de dir que els serbis no van veure la guerra dins ca seva, llevat d’alguns bombardejos a Belgrad per part de les forces de les Nacions Unides, però sí que es poden observar alguns edificis de la gran Iugoslàvia, actualment innecessaris per a un país com Sèrbia, que ha vist com amb l’escissió dels altres països la seva superfície passava a 88.361 km² i la seva densitat demogràfica a uns 9 milions i mig d’habitants. Sèrbia està poblada majorment per serbis; les minories significatives inclouen albanesos, hongaresos, italians, croates, eslovacs, búlgars i romanesos.



   Si bé vaig visitar Belgrad, el lloc on més temps vaig passar durant aquest curta estada va ser Vrsac, paraula d’origen serbi, provinent de l’eslau, que significa “cim”. Allà, una empresa hotelera mallorquina ha comprat l’Hotel Serbia, on aquest amic es trobava treballant. Es tracta d’una ciutat petita de la província de Voivodina, amb una àrea metropolitana d’uns 50.000 habitants. Podem trobar dos monestirs ortodoxos a l’entrada del poble, el monestir de Mesic del segle XV i el de Srediste, que és més modern.



   És una regió eminentment vinícola, els vins negre i blanc vrëzole i la visita als cellers són un reclam per als turistes, cal dir que dinar a un celler amb música sèrbia, bon menjar, bon vi i rakija (licor produït amb fruites fermentades) pot fer acabar ballant el turista més tímid, i fins i tot menys dotat per al ball.

   Vrsac està situat a 84 quilòmetres de Belgrad, és un lloc de pas per la ruta europea E70 que uneix la capital sèrbia amb Timisuara (Romania), la frontera amb Romania es troba només a 12 quilòmetres i, evidentment, un dels dies va consistir a visitar Romania.



   El cap d’any fou un tant diferent, però no per això deixà de ser celebrat. Allà el raïm es pren en tassó, és a dir, allà el vi i la rakija són dos bons complements per a celebrar el cap d’any; la música i el ball predominen en el sopar de cap d’any, i tot i patir certes dificultats econòmiques la gent és molt festiva i donada al ball. 



   Cal dir que l’hivern és fred, temperatures sota zero acompanyaren el viatge i la neu també hi fou present, em comentaren que en l’estiu les temperatures són amables, i el paisatge ara sec és converteix en verd, fet que pot donar encant a la petita serralada que trobam a la ciutat de Vrsac, que permet fer algunes petites excursions. Desgraciadament, no trobam vols directes a Belgrad, i la connexió més senzilla per arribar fins allà és via Alemanya.



   Actualment el company mallorquí que treballava a Sèrbia, i que vaig visitar el 2008 i 2009 per cap d’any, ja és a Mallorca; treballa per a la mateixa empresa a Menestralia, ho dic per si algú vol descobrir alguna cosa més de Sèrbia, però així i tot, el bon regust de Sèrbia no descarta que en qualque altra ocasió pugui visitar aquesta regió dels Balcans.

Joan Ramon Bosch Cerdà