Part (2) La segona part de l’eixida que vam fer a Pirineus, dies 26 al 31 d’agost de 2017.  Aquest és el relat del que vam fer en Joan Palerm, Toni Alcantara i Paco Galian.



Dia 29 d’agost.
Del refugi de Biadós al refugi d' Angel Arús

A les 7,30  ja érem a punt per partir, amb vol de dron per la vall inclòs. Ens tocava una etapa "durilla", però també molt maca. Desférem un bocí de camí fins el riu, que travessàrem per un pontet. D’aquí surt el camí directe al Llardana/Possets, que deixàrem a l’esquerra. Nosaltres seguírem vora el riu una estona per un sender senyalitzat, que puja suaument pel bosc. Érem a la zona de les Espases.









Seguint el sender, enfilàrem pel barranc de la Ribereta d’Es Millars. Alternàvem trams de pujades amb altres més suaus, així que s’avança bé.  A un entreforc de dos rius aturàrem per menjar un poc i fer volar el dron, a un lloc ben bonic i tranquil, encara en els ombres matineres.





Des d’aquest punt començà una pujada amb més pendent, fins superar un ressalt i deixar el bosc darrere.



Arribàrem a un primer circ, i passada la desviació a l’Ibón de Millars (que havíem d’obviar)  comença una primera pujada forta que ens deixà sense alè. Pensàvem que érem a un coll, però no, de fet arribàrem a una altre circ envoltat de muntanyes i núvols. Feia fred i la boira baixava i pujava a estones, impedint veure els cims. Així tot aturàrem cinc minuts, el just per menjar una mica i beure. Parlàrem amb un grup de catalans i francesos amb els que hem arribat a tenir certa  familiaritat ja que hem coincidit al refugi.







La pujada torna a ser agra, però era la darrera pujada fins el Collado de la Forqueta. A dalt fa molt de vent però decidírem pujar a la Tuca de la Forqueta (3010 metres). Des del coll és poc temps.

 



Malgrat la boira, a dalt de la Tuca Forqueta se pot veure una bona panoràmica d'alta muntanya.





De tornada iniciàrem la baixada, un tant incòmoda al principi, però més bona de fer en arribar a l’Ibón Llardaneta on ens aturàrem a dinar i fer fotos (ben típiques). El panorama és espectacular.









Des de l’estany surt el barranc Llardaneta, molt encaixonat, la baixada és pronunciada però còmoda i voreja el riuet.

 

 

Durant la baixada per la Pleta Llardana passàrem de llis el desviament del camí que puja al Posset (tanmateix hi havia molta boira). A la dreta es veia de forma impressionant l’Agulla de Forcau i el Forcau Alto i, a l’esquerra, els canals de pujada a Possets amb la Tuca de la Canal i la Tuca de la Canal Fonda. No cal dir que el panorama era magnífic.





Des d’aquí,  la baixada fins  el refugi d’Angel Arús passa per una zona granítica molt bonica, amb vistes als salts d’aigua del barranc dels Ibons. Trobàrem el creuer del camí cap a Estós (que hem de fer l’endemà). En tres quarts d’hora de baixada érem al refugi, que més aviat sembla un hotel, això sí “una mica deixat”. Arribats i acomodats férem la rutina de cada dia. A fora feia fred i plovia. Aprofitàrem que hi havia cobertura pel mòbil.

  

Preus assequibles i molt bon ambient al sopar amb llarga xerrada amb els catalans i una parella d’amics que coneixen el Pirineu com la palma de la mà. A fora plou.



Dia 30 d’agost. Tancam la volta fins Estós.

A les 6,30  ens aixecàrem, esmorzàrem i preparàrem les motxilles. A fora plovisquejava. Toni decideix baixar cap a Benasque amb els catalans, i Joan i Paco ens arriscàrem (per la pluja) a acabar la volta. La parella que coneguérem al sopar ens anima a fer aquest tram, per a ells és el més bonic.  Les 7,45 sortíem i desfèiem el tram (ara de pujada) fins el creuer cap a Estós. Ho férem aviat.





Des del creuer férem una petita baixada fins un riuet (barranc Llardeneta) i  vorejàrem la vessant sud del Possets, mantenint l’alçada. Passàrem pel refugi lliure de Llardaneta fins arribar al riu dels Ibons. Aquest tram de camí resultà agradós, amb petites pujades i baixades.





En arribar al riu trobàrem l’Ibón de Grist, preciós, on aturàrem a fer fotos i menjar.  La boira ens envoltava. De de l’estany començàrem una bona pujada, això sí ben marcada, que ens durà a l’Ibón de la Plana, que vorejàrem fins el Collado de la Plana.











El coll es troba entre els contraforts de les Agulles del Perramó (2551 metres) amb la seva silueta tan característica, i la Tuca Mincholet (2875 metres) i la Tuca de Batisielles (2860 metres). La baixada resultà complicada, però molt bonica, pel rocam. Seguírem les nombroses fites i els punts vermells del GR, no hi havia pèrdua. A l’Aigüeta de Batiselles trobàrem la plana les zones humides gairebé seques.









Després d’una baixada molt pronunciada que supera un ressalt rocallós, vorera uns blocs de granit impressionants, arribàrem a l’Ibón de Batisiells. Feia vent i cercàrem una mica de redossa en una gran pedra per dinar.





 

Des de l’estany la baixada resultà prou pronunciada amb molts de revolts fins l’Ibón Chico de Batisielles, on hi trobàrem un creuer de camins. Un indica el refugi d’Estós i l’altre (que seguírem nosaltres) du al camí de baixada al pàrquing. El lloc resultà molt agradós però a penes quedàrem un minut, frissàvem perquè no volíem fer esperar a Toni.



La baixada al camí resultà un passeig agradós (però amb molta pendent) sota els faigs. El camí ens semblà una autopista, així que baixàrem a molt bon ritme i  en mitja hora eren a lloc (des de la Font de Canera al pàrquing marcava 45 minuts).


 

A les 16 hores érem al cotxe i cap a Benasque falta gent! Anàrem a l’apartament que havíem llogat, ens dutxarem i deixarem els trastos. Canviats de roba voltàrem per Benasque, compràrem queviures per l’ esmorzar  i per dinar l’endemà.



Com  teníem temps a voler decidírem anar a Cerler i fer un volt. A les pistes de l’estació d’esquí (ara d’herba) hi havia una gran concentració de vaques de la comarca.





De tornada a Benasque visitàrem el casc antic i cercàrem un lloc per sopar, el mesón de Barràs. A fora plou. Quan sortírem, amb la panxa plena, acabàrem de fer el volti cap a cases. Intentàrem veure la televisió però quedàrem dormits en un no res.

 


Dia 31 d’agost
. De tornada

Com estava previst plou, i plou molt. Així que quedàrem amb el guia que ens havia de dir a fer un barranc, i confirmàrem que no es podia fer. Després de fer un cafetó a Castejón de Sos i parlar una estona, decidírem pujar a Barbaruens  des d’on surt la ruta del barranc que havíem de fer.  Resultà un poble molt bonic enmig de la muntanya. Parlàrem amb els quatre habitants del poble (en dos minuts ens fan un retrat de la seva vida al poble), començà a ploure una altre pic i decidírem marxar cap a Barcelona i fer turisme.



 

Aturàrem a Graus, visitàrem el poble (plaça porticada, carrers del casc antic) i compràrem embotits. Seguint aturàrem a l’esglèsia de Castejón del Puente i acabàrem dinant a Monzón (vista a la catedral).



A les 16 visitàrem la bodega SOMMOS. Una visita guiada amb degustació inclosa que resultà molt interessant.







Arribàrem a Barcelona sense problema, tornàrem el cotxe i esperàrem. I esperarem fins a tres hores. L’únic entrebanc del viatge que ens va fer arribar ben tard a casa.