Diumenge, 28 de desembre de 1947, a les  cinc i cinquanta dos minuts, Edgardo Limentani, 45 anys, advocat, uns 80 quilos de pes i 1,92 d’alt, casat i amb una filla, surt de casa seva, a via Mentana, carrega les dues escopetes, la Browning i la Krupp “tre anelli” a l’Aprilia blau fosc i arranca de cap a Volano, a Lungari di Rottagrande, per trobar-se amb qui el guiarà amb el bot al lloc de la cacera.

Dimecres, 14 de setembre de 2016, a les nou i quatre minuts, nosaltres sortim de l’hotel, via Borgo dei Leone, desarmats, i  arrancam un volkswagen blavós de cap a Volano.

A Codigoro s’atura a la plaça davant la caserna dels carabiners i s’encamina a la fonda el Bosco Eliceo, a tocar de la plaça, a via Roma,  abans de seguir de cap a la cacera.

Nosaltres deixam el cotxe a via IV Novembre  que desemboca a la mateixa plaça que ha estat remodelada i no s’hi pot aparcar. L’antiga fonda El Bosco Eliceo ara es diu “Albergo-Restaurante-Pizzeria Pomposa” i per dins recorda la descripció que se’n fa a l’”Airone”. A la plaça, els locals comercials i bars d'aleshores han estat substituïts per altres negocis, jugam a endevinar què hi havia on ara hi ha...

Impossible, després de tants d’anys, trobar la cacera que possiblement avui està urbanitzada.

De tornada  s’atura de nou  a Codigoro i recorre a peu un tram vora el riu. Descriu el que veu: “Era un antic palauet senyorial d’aspecte Veneto: d’un tipus que, creuat el Po, en el baix Polesine, resultava força comú. Amb aquella formosa façana de dues plantes, tan harmoniosa i simpàtica, que donava al canal i, per tant, al migdia, i la possibilitat, donat l’espai disponible, de plantar al seu voltant arbres, aquesta sí –pensava- que hauria sigut una casa per comprar. Per comprar-la i venir-hi a viure”.

El palauet ha estat rehabilitat i alberga la biblioteca municipal que fa el nom de Giorgio Bassani. Degut als estranyíssims horaris italians, no poguérem visitar-la. En una altra ocasió serà.

Ja de tornada a Ferrara tingué una ràpida visió de la Montina, la finca familiar, a l’altra costat del Po di Volano.

Reconeixem la fàbrica de la Eriania per les dues xemeneies i el “Consorzio Bonefiche” i miram de situar la Montina, les terres que son pare deixà en herència a la nora, i tot i que en la immensa planura no les podem identificar, estam segurs d’haver-les vist.

Ha estat la darrera cacera d’Edgardo? Tingué prou coratge com per pegar-se un tret amb la Krupp “tre anelli”? Esmenam l’autor, tenim els nostres dubtes.