Situades en el golf de Bengala, tranquil arxipèl.lag tropical, format per 306 illes de somni. Es troben just devora l’epicentre des “maremoto” que causà es tsunami el dia de Sant Esteve de 2004. Vàrem poder veure els efectes del pas d’aquella ona gegant. Aquestes illes estan més a prop del Sudest Asiàtic (Myanmar) que de l’Índia. Formades per espectaculars platges quasi desertes, un corall magnífic i una vida marina increïble. Port Blair és la capital, a dues hores d’avió des de Calcuta o deu amb barca.
Conegudes, també, com Kalapani (Aigües Negres) degut a que durant un temps varen ser la presó de l’Índia. Hi va haver un centre penal terrible. Encara conserva pobles indígenes, amb quatre tribus diferents, que viuen aïllats de qualsevol tipus de civilització.
ILLA HAVELOCK
A cada una de les illes llogàrem una moteta i gaudírem de veure un paisatge de cine.
Arribàrem a una platja i en haver deixat la moto volguérem comprar un coco per dinar, però aquesta dona no tenia ganivet per encetar-lo i...al final el compràrem a la de davant. Que la veis aquí baix?
Aquests cocos són ben mals de xapar.
Fruita en mà i...quina platja! Impressionant. Arena blanca finíssima. Radha Nagar.
Que el coneixeu a n’aquest?
Seguírem caminant vorera, vorera mar cap al nord i... trobàrem restes del desastre del tsunami.
Arbres i arbres tomats. Ens va “escarrufar” veure-ho. Caminàrem tres hores i travessàrem cocons i cocons, per arribar a una altra platja anomenada Elephant beach i...l’endemà ens contaren que l’any 2006 un cocodril matà una dona turista just per on passàrem. Uf, duguérem sort!
Estic avesada a veure sortir el Sol de dins la mar, per devers Sa Pedruscada, però...aquesta posta va ser impressionant. Un Sol gegant.
Trobàrem aquesta particular família de suïssos. Són un matrimoni de fisioterapeutes que viatgen llargues temporades amb els seus cinc fills. Aquest viatge, a l’Índia, té una durada de quatre mesos. Ens contaren que els seus fills mai no han anat a escola. El petit té dos anys i el més gran quinze. Els pares els ensenyen tot el que han de saber per a la seva edat. Es major enguany començarà batxiller i...haurà d’estar anivellat amb els altres companys. El jove que seu devora jo és de Burdeus i...viatja tot sol durant un any.
Platja de Kalapathar.
Au, idò...mar endins i...a fer un poc de roqueret!
Aquestes Illes tenen unes platges espectaculars, encara que no les facin netes. La gent d’allà no va a “pegar banyos”.
Arran de mar hi ha uns arbres que fan por, se diuen “gurjan” i poden arribar a fer seixanta metres d’alçada, i...ja vos podeu fer una idea de l’amplària!
A aquesta illa tan petita, hi ha un autobús de línia que la travessa. Per tots els camins hi ha les nous que sequen, i que empren per a rovegar com a tabac. Hi estan ben enganxats!
ILLA NEIL
Tenen uns botets molt peculiars i de les aigües...no en parlem!. Bharat Pur.
Platja Laxman Pur. Ens duguérem aletes i ulleres per a veure el fons de la Mar d’Andaman. Vérem unes serps blanques i negres, i unes altres de blaves i blanques (que no ens feren cap gràcia) i peixos com aquests:
Platja Sita Pur. Us dic que...érem tots sols!
Manglar de Ram Nagar.
PORT BLAIR
“CELULAR JAIL”. Presó construïda pels britànics l’any 1890. Conservada com homenatge als qui lluitaren per a la llibertat de l’Índia. La construcció de 698 cel.les durà divuit anys. Diuen que va ser l’infern a la Terra.
Una de les botiguetes on venen els pigments per a fer mandales com aquest d’aquí baix. Les dones hindús són mundialment conegudes per dur enmig de les celles el que anomenen “bindi”, que pot ser en forma de punt o allargat.
Un parell de dies abans de Cap d’Any...a les entrades de les cases, comencen a fer el mandala que els donarà sort durant el nou any. L’any 2012 va ser l’any del Deu Ganesh (portador de sort, amb cap d’elefant) enguany toca el torn a Lakshmi (deesa de la riquesa, que sortí de l’oceà amb una flor de lotus a la mà).
Dia primer de gener es posen els millors vestits.
Embarcàrem la moteta amb un transbordador, estibat de gent i vehicles.
Vaques sagrades.
Vaca sagrada i clapada.
Arran de camí...búfala en remull, que es refresca!
INDÍGENES DE LES ILLES ANDAMAN:
Tribus onges, sentinelesos, andamanesos i jarawas. És impossible veure´ls. No volen cap contacte amb la societat. Duen una fulla de parra davant i fletxes a s’esquena. Els podeu veure a internet. Si l’home intenta atracar-se a ells...comencen a disparar fletxes, sobretot els sentinelesos. Els andamanesos són els més amistosos, dins el que cap. Aquestes imatges estan fetes al Museu Antropològic de Port Blair.
Fi del viatge. Cap a escola s’ha dit! O...a fer feina per a poder tornar a partir.
Esperam us hagi agradat aquest petit recull de fotografies. Namasté!
Tòfol i Maria del Mar