Cap de setmana a Can Boí – Deià
La volta del General i Valldemossa
Les Cranques Reumàtiques anàrem, el pasat cap de setmana (17 i 18 de març), al refugi de Can Boí, a Deià. Sortírem de la plaça de la Constitució, el dissabte a les nou, i una hora i mitja més tard arribàvem a Valldemossa, on ens esperava una altra caminaire. D’allà, els tretze participants iniciàrem la ruta prevista per al primer dia, que no era altra que la Volta del General.
Plànol de l'excursió (Font: Banyalbufar, guia de passeig de Gaspar Valero i Jaume Albertí)
L’excursió surt del punt quilomètric 82,5 de la carretera C.710 ( d’Esporles a Banayalbufar), en un revolt molt pronunciat, poc abans d’arribar a la vila de Banyalbufar. Hi ha prou espai per a deixar els cotxes i en pocs minuts iniciàrem l’itinerari. La ruta coneguda com la Volta del General (fa referència al general Ferran Cotoner) abans rebia el nom de camí Baix de Son Bunyola. Es tracta d’una ruta molt senzilla que discorre per un camí ample , sense dificultats d’orientació, ben senyalitzat, especialment en el darrer tram (a prop del Port d’es Calonge), on hi ha més cruïlles d’altres camins.
La volta des General, un dolç passeig vora la mar
Anem pas a pas. Dèiem que el camí arranca d’una esplanada devora la carretera. Allà hi trobàrem un panell informatiu, amb la descripció de la ruta. El començament de l’intinerari és pràcticament pla. Poc després deixàrem un xalet a l’esquerra , des d’on es contempla una panoràmica molt bella de Banyalbufar, amb la mola de Planícia com a rerefons. 
Vista de Banyalbufar
Seguírem l’ampla via per una lleugera davallada, que resulta una dolça caminada entre pins i alzines. A la dreta (cap a l’interior) tenim la vessant nord del Puig de ses Planes (334 metres) i a l’esquerra la mar. Xino-xano, arribàrem a les restes d’una antiga construcció que s’anomena la caseta d’En Pere Antoni, amb una barraca de roter i un rotlle de sitja; ens hi aturàrem a fer un mos.
Restes de construccions a la caseta d'en Pere Antoni
Poc després seguírem la nostra ruta i aviat passàrem per un forn de calç, a la dreta del camí, una mica esboldregat, i més endavant arribàrem a un indret espectacular format per l’esperó nord-est del puig de ses Planes, anomenat es Revellar. Aquesta zona de camí, en conjunt, es coneix com es Corral Fals, i està format per alts cingles de conglomerat que, a en alguns indrets, es desplomen sobre el camí. Des de la vorera, la vista és magnífica,
amb la silueta de sa Foradada al fons i, més a prop, el Port des Canonge i la punta de l’Àguila.
Punta de l'Àguila i el Corral Fals
Després del Corral Fals, el camí inicia una forta davallada i arriba a un triple entreforc. Cap problema, perquè l'itinerari està ben indicat, no hi ha pèrdua. A la dreta apareixen, imponents, les cases de Son Bunyola, envoltades de marjades. Seguírem en sentit descendent i cap a l’esquerra i ens apropàrem a la punta de l’Àguila, una agulla que s’enfila verticalment; al fons se veu la platja d’Es Carregador. 
Les caminaires
Els caminaires
Més endavant el camí s’apropa a la mar i passa per un planiol on hi ha una petita caseta (es Vestidors) i per un graó arribàrem a la platja de Son Bunyola. A la platja hi férem un recés i descansàrem un poc, aprofitàrem per fer-nos algunes fotografies (la fotografia de grup, entre d’altres) i recollírem pedres d’esmolar.
La platja de Son Bunyola
El sender fins el Port des Canonge discorre vorera mar, franquejant el torrent de Son Coll i passant per una gran esplanada anomenada la tanca de la Mar. A dalt ens aturàrem a uns bancs i tornàrem enrere. El Port des Canonge és, bàsicament, una platgeta de còdols amb un grup d’escars (les alcoves).
Port des Canonge
La tornada la férem per la mateixa ruta i al principi resultà un xic més dura que a l’anada. De fet, comença de forma ascendent gairebé fins arribar de bell nou al Corral Fals i poc a poc se suavitza. En arribar a la sitja de la caseta d’en Pere Antoni ens aturàrem a dinar i descansar.
Després ja només ens quedaven uns minuts per tornar als cotxes.
Son Bunyola i tanca de la possessió (detall)
La tarda ens serví per fer un poc de turisme per Valldemossa. Primer, un cafetó, i després dues hores dedicades a voltar per la vila de la Beata. Uns passejàrem i uns altres aprofitàrem per visitar la Cartoixa.
Un cafè a Valldemossa
La Cartoixa, visita obligada
A les 17,30 ens trobàrem en els aparcament i partírem cap a Deià, al refugi de Can Boí, on després d’instal•lar-nos a l’habitació i de dutxar-nos, sortírem a fer una volta pel poble. Pujàrem a l’església, amb el seu bell cementeri.
Deià, església i cementeri
De tornada al refugi, vam sopar i férem una animosa tertúlia. De fet, tots acabàrem jugant a cartes i fent bulla fins a les onze de la nit, que era l’hora límit per a tancar els llums i anar a jeure. L’endemà ens esperava una bona excursió, la pujada al puig Caragolí pels cingles de Son Rul•lan. Però això us ho contarem a la segona part d’aquest article.
Després del sopar...
