Cap de setmana a Can Boí - Deià

Puig Caragolí pels Cingles de Son Rul•lan

Per la segona jornada de l’estada a Ca’n Boi / Deià havíem programat una excursió una mica més dura que la feta a la primera jornada. Es tracta d’una ruta clàssica del muntanyisme que discorre per un itinerari ascendent, contínuament ascendent en la primera part, i amb fortes pendents de baixada. La ruta és llarga però assequible, que s’ha d’agafar amb bones ...i així ho férem.



Anem a parts. Ben dematí ens aixecàrem i després de dedicar un temps a l’higiene personal i aixecar-nos tocà el torn del desjuni amb un bon cafè amb llet, pa, companatge, suc, tostades... vaja una bona provisió de calories que sens dubte  “cremaríem” poc després. Arreplegades les estris als cotxes i treta la foto de grup “obligatòria” iniciàrem la caminada pels carrers de Deià.



A la carretera que prové de Valldemossa, a l’alçada de l’hotel “El moli” voltaren a la dreta per un camí asfaltat que fa una sèrie de revolts superant una forta pendent. Travessàrem una sèrie de xalets i cases fins que s’acaba l’asfalt i trobàrem la desviació cap a l’esquerra ben indicada.



Així començàrem un tram per un camí marcat i assenyalat que travessa una sèrie de marjades d’oliveres, però que la vegetació espontània comença colonitzar. Passàrem un portell, i tot seguint per les marjades, passàrem una desviació que porta al castell del Moro. Nosaltres l’ignoràrem i continuàrem fins arribar a una caseta  (caseta de Ses Rotes) amb una bell abeurador picat a la roca viva, on aturàrem cinc minuts a descansar. Fins ara caminàvem per la part dreta d’un comellar, trobant alguns trams empedrats. Des de la caseta el camí gira cap a l’esquerra passant per una font de mina  (Font de ses Rotes). De fet desembocàrem en un camí de ferradura, que voreja les darreres marjades, amb moltes dreceres. Tot seguint les fites, seguírem un sentit ascendent en tot  moment  i arribàrem a un collet, des d’on el camí girà cap a l’esquerra poc abans d’entrar a un alzinar. Poc abans d’entrar a la zona boscosa poguérem veure algunes panoràmiques del poble de Deià.







Ja a l’alzinar trobàrem qualque desviació, que hem d’ignorar (són descendents), i seguírem cap amunt. Després d’un parell de revolts trobàrem una altra pica (aquesta de grans dimensions) excavada a la roca i poc més endavant un forn de pa que passàrem per damunt, tot fent un revolt que ens dugué a una sitja on  ens aturàrem a fer un mos.





De bell nou en marxa, travessàrem l’espès alzinar  per un traçat  amb forta pendent que va voltant cap a l’esquerra fins arribar a la zona de penya-segats, els anomenats Cingles de Son Rul•lan.



Ara el camí  puja cap a la dreta per sota del cingles i després gira cap a l'esquerra, per arribar a un altiplà on la vegetació canvia passant a ser típica de muntanya. Poc abans d’arribar a l’altiplà férem una aturada a un roquissar que fa de mirador, des d’on poguérem gaudir d’unes impressionants  vistes panoràmiques sobre la costa nord amb la Foradada en una posició central. També destacaven els impressionats cingles i el coll de Son Gallard. La sessió fotogràfica resultà obligada.



De bell nou en marxa en poc  temps travessarem  l’anomenat altiplà per un caminoi ben fitat i amb una suau pendent  fins arribar al camí de s’Arxiduc que seguírem en direcció al Teix.  A l’esquerra en pocs minuts trobàrem la curta desviació del Puig Caragolí.



El cim no destaca gaire, però a dalt  poguérem divisar bona part de la Serra de Tramuntana inclós el Teix, la Mola d’en Planisi i el Galatzó.

En un dit i fet érem de tornada al camí que seguírem uns metres (en sentit descendent).fins bosquet de pins amb una gran fita que indicà la desviació cap a la dreta que correspon al camí de Ses Fontanelles (es troba gen indicada per un rètol). En un primer moment travessa, amb una dolça baixada, el Pla de ses Aritges i s’endinsa en un bosc d’alzines. És un camí sense evident i bens senyalitzat. A una curta desviació (indicada) trobàrem un mirador que ens agradà per a dinar al soleiet i aljhora gaudir d’una magnifica vista del la vall de Valldemossa i el Pla de Mallorca.

Després de dinar  ens faltava la baixada més abrupta. El camí fins el pla des Pouet és ample però es troba una mica desfet i ple de pedres, i a més la pendent no ajuda. Però el cert és que baixàrem molt ràpid. En poc temps passàrem u n portell (pas d’en Miquel) i en un parell de revolts érem al portell del Pla des Pouet punt que enllaça el camí de Ses Fontanelles amb el de l’Arxiduc. Pel mig del bosc ens dirigírem cap a Valldemosa per un camí (més aviat podríem qualificar-lo de torrentera en alguns trams) sense dificultat.



Mentre els conductors ans anàrem a Deià a cercar el cotxes  que havíem deixat al pàrquing del refugi de Can Boí (el dia anterior havíem tingut la previsió de deixar un  a Valldemossa), la resta descansaren i férem un merescut refresc abans de tornar a Capdepera.

Unes imatges...







El plànol de l'itinerari seguit...