CRÒNIQUES DELS FETS
S’aixecaren a les quatre de la nit per poder beure a les deu i mitja del matí. Feta la presentació, diguem que en aquesta crònica no emprarem adjectius qualificatius. Efectivament, a les 10 hores 30 minuts estaven amorrats a la botella. Del menú del migdia l’únic que recorden és que botelles de vi blanc, vi rosat i vi negre s’anaven buidant i un cambrer les anava reposant. Com més ràpida passi aquesta imatge per la ment del lector més ajustada serà a la realitat.
La cosina els rebé amb una somrís als llavis i els oferí el millor cava, no contents insistiren a catar totes las varietats. El posat de la cosina s’ anà tornant sever. Acabades les existències exigiren vi i la cosina (1) es parapetà darrere un taulell -la seva cara semblava una poma agra- fins que els hagué expulsat de la bodega.
De tornada a l’hotel, cada vegada que entraven en una rotonda les lleis gravitacionals entraven en suspens i els físics consultats consideren tres possibilitats: 1) L’autocar donava voltes i més voltes a la rotonda. 2) L’autocar s’estava quiet i era la rotonda que girava. 3) El que donava volta eren els caps dels passatgers. En descàrrec seu es contempla la possibilitat que les tres coses passassin alhora.
Per mostra un botó. Arribats a l’hotel, alguns duien bosses plenes de botelles... d’oli! Quan eren interrogats per la seva procedència juraven i perjuraven que venien de visitar bodegues de vi (?).
Soparen de llenties de primer i mongetes de segon. Encara ara el cuiner es fa creus del menú que li comanarem. Posats en fila i interpel·lats, tots negaren haver confeccionat el menú, tot i que n'hi ha uns de més sospitosos que els altres.
La coartada del viatge és que es tractava d’un viatge cultural. Una tal tonteria es va desfer al migdia del dissabte dia 3. La carn és feble i a la tarda cercaven com a desesperats bodegues per visitar. Als convents que cumplimentaren al matí únicament hi trobarem meditació, recolliment i oració.
A les deu del vespre el barman del bar de l’hotel confessava que mai havia obert tantes ampolles de cava. A partir d’ara l’expressió “botelles de champany” està prohibida per no sabem quins plets de denominació ortogràfica.
L’endemà al matí tots es creien experts i sentint-los parlar feia l’efecte d’estar en presència dels set savis de Grècia. Que si la òptima temperatura de fermentació era aquella o aquella altra, que si el cupatge, que si els pupitres, que si un 25% de garnatxa necessitava un 15% de Chanel 10 i així. Tot plegat només podia desembocar en un resultat: encaparrotar-se a fer cava!
L’experiment verificà que a la vida hi ha certs moments en què l’horitzontal, un pla inclinat i la verticalitat són conceptes fugissers. Volem dir que hi ha moments en els quals col•locar el tap a una botella o enganxar-li una etiqueta és tota una proesa. Avís per a navegants: Si els propers dies algun sospitós us convida a cava és prudentíssim, sensatíssim i intel·ligentíssim excusar-se en un mal de panxa.
Encara ara estan discutint si per dinar els donaren vieires o no, en canvi hi ha unanimitat que la crema de banana utilitzada com a licor d’expedició afegeix un puntet al cava.
Si teniu previst sortir a l’estranger properament sigueu prudents i no mostreu el carnet d’identitat a ningú i amagau el vostre lloc de procedència, a no ser que vulgueu ser el subjecte dels adjectius qualificatius que aquí hem omès.
(1) És la tercera vegada que anomenam la cosina. No ho farem més i res en direm, ja que no acostuma aquesta revista a esbombar les intimitats de persones humanes.
M. H. C.
