Pujada al Puig d’En Galileu (amb neu)
19 de febrer de 2012




L’excursió de les Cranques Reumàtiques del mes de febrer havia d’ésser al Puig de n’Alí. però amb motiu de les fortes nevades enregistrades a la Serra de Tramuntana i aprofitant que els principals cims eren tots, inusualment,  blanc varem decidir canviar d’objectiu i pujar al puig d’en Galileu. I va ser tot un encert, vam poder gaudir d’una preciosa excursió amb un ambient  “pirenenc” i hivernal.

Així que anem entrant amb olivetes. A les 8 va ser la trobada dels pocs apuntats a l’excursió, dels que ens animàrem a partir l’endemà de la Rua malgrat els pronòstics eren fred i possibilitat de pluges. La no assistència estava ben justificada. Idò ja hem dit que partírem cap a Lluc on arribàrem passades les 9 i mitja. Al Coll de Sa Batalla recollírem a na Margalida (el seu home havia de pujar al Massanella amb un altre grup) i baixàrem a l’aparcament de Lluc. Del mateix aparcament surt el camí, molt ben conservat i indicat ( forma part de la ruta de Pedra en Sec), que després de travessar una zona de conreu s’endinsa en l’alzinar.



 En un quart d’hora més o manco , el camí travessa la carretera de Lluc a Sóller i trobam un gran panell explicatiu. Des d’aquest punt s’inicia la pujada per un camí de carro ample i còmode, això sí sempre ascendent. Tot d’una, enmig de l’espès alzinar trobàrem les primeres clapes de neu. Ens aturàrem a fer un mos sobre unes roques vora el camí i en pocs minuts continuàrem la marxa.



Quan són apunt d’abandonar el bosc se troben els primers revolts de les “Voltes de’n Galileu”, un traçat antic molt ben recuperat, que fa una sèrie de revolts amb molta pendent. Així com pujàrem la capa de neu era més gran i el camí més relliscós. De fet la neu, del mig del camí,  es trobava gelada i calia anar amb cura. Trobàrem molta gent que havia triat el mateix itinerari que  nosaltres.  Així com guanyàvem altitud les panoràmiques eren més espectaculars, especialment cap el Tomir i Pollença que es trobaven sense núvols. Cap a l’altra banda , cap el Puig Major, hi ha havia una amenaçant boira que s’apropava perillosament.



Just arribar al final de les “Voltes” , sortint del circ rocallós que les envolta, la pendent se suavitza i davant tenim una gran explanada nevada. En aquest punt varem  haver de protegir-nos de la pluja (afortunadament esporàdica) que comença a caure mentre el cel s’emboirava. Malgrat tot el camí es podia seguir sense problemes, estava ben marcat i no havia problemes d’orientació. Poc després arribàrem a una bifurcació on els cartells ens indiquen el camí a seguir i indiquen l’ubicació de la casa de la neu d’en Galileu.



Ens apropàrem (és just un parell de minuts) i ens férem la foto de grup. Les cases de la neu han estat objecte d’una intervenció que ha aturat el seu procés de degradació, es troben a 1.100 metres i conserva les parets de la casa dels nevaters (la construcció data del finals del segle XVII) i se pot observar la distribució interior.






Cal dir que Ses Voltes d’en Galileu és un camí nevater, construït amb l’objectiu d’accedir a la neu emmagatzemada i transportar-la a ciutat. Mentre visitàvem les cases la boira se va fer més espesa i ens plantejà el dubte de tornar o no . Decidírem seguir, de fet faltava poc per arribar al cim i el temps havia estat molt variable. De tornada al camí continuàrem la pujada cap el cim, tot travessant una sèrie d’explanades en direcció est fins arribar a un collet a la base del con del cim. 



Curiosament la part més alta, ja a la carena del Galileu, es troba sense neu i ens permet pujar sense problemes. A dalt van poder quedar poc temps, el just per fer-nos algunes fotografies ben arrufats pel fred (feia un vent ben gèlid) i aprofitar per fotografiar el Massanella que mostrava un cim cobert de núvols i una base tota nevada. Prop del cim ens trobàrem amb altres excursionistes coneguts.



La baixada la férem per la mateixa ruta, aprofitant que la boira anava i tornava captàrem algunes panoràmiques espectaculars.



El camí de tornada va resultar ben divertit, a banda d’alguna travelada (acabant cos estès en la neu) en arribar a les Voltes alguns aprofitaren la forta pendent per baixar relliscant i d’altres s’aventuraren a baixar per bandes  amb neu verge, enfonsant-se  fins  els malucs, entre rialla i rialla.



Podeu creure que hi ha moments que amb la neu tornem com els al•lotets petits i juguem com criatures.



Ens agrupàrem a l’entrada de l’alzinar, quan el camí començà a perdre inclinació i s’eixampla, per a fer el que ens queda de baixada junts. Sense problemes xerrant, xerrant travessàrem la carretera i entraren en el darrer tram que ens tornaria a l’aparcament, ara ple de gom a gom. Mentre ens canviàvem de roba i sabates, i arreplegaven les motxilles per  anar a dinar, comparegué en Tomeu i ens comentà que per la boira havien desistit de pujar al cim del Massanella. Poc després, i amb la panxa plena, férem el cafetó i tornàrem a Capdepera. Encara arribàrem d’hora per a veure la pel•lícula del capvespre, una aspirant a molts de “Goyas”.



La pujada al puig de n’Alí queda pendent, una altra vegada, però aquest pic el motiu ha valgut la pena, de debó.
Us deixam amb algunes panoràmiques (dibuixos i croquis del llibre de Lluís Valcaneras, 25 excursions per le muntanyes de Mallorca)