CRÒNICA
EXCURSIÓ
CAP A LA CIÈNCIA
DE DOROTHEA M. A. BATE
I EL SEU MYOTRAGUS
Capdepera, 30 de maig de 2010
L’expedició cap a la cova de na Barxa organitzada per la Societat Arqueològica Gabellina Destarotada es va celebrar diumenge passat, 30 de maig, amb total normalitat quíber, mallorquina i catalana, és a dir, universal, i la cova va ser declarada lliure de qualsevol influència colonial i religiosa.
Orientats des de l’Orient, la nostra destinació era trobar les petjades de Dorothy Bate i armats amb escala, caps, escopeta, cans, etc., l'expedició inicià el recorregut a peu fins la cova de na Barxa, just al costat del caló de n'Aladern.
El gruix del grup participant es va fotografiar just començar a caminar al carrer de Sant Pere —més conegut pel carrer del Culto—, i podreu observar que fou una munió de gent diversa, en edat, sexe, físic..., emperò coherent en el seu instint reivindicatiu de la personalitat de miss Bate i la seva descoberta dins Capdepera, la qual cosa ha significat proclamar el veritable homenatge pendent que li devíem.
A més de Taller Llunàtic al complet (Josep Albertí i Bartomeu Cabot), entre els expedicionaris hi havia l’amu Antoni Coix, proveïdor incansable de Documentació Gabellina Destarotada, Miquel Infante, Elionor Alzina, Miquel Llull, Carles Miravet, Magdalena Albertí i en Ferranet Miravet, el novel·lista, compositor i cantant “local” Suso Reixac, Pere Fuster, Catalina Caldentey, reencarnació de miss Dorothy Bate, l’eterna Dama dels Cossiers de Manacor Coloma Gelabert, Maria Magdalena Alomar, estudiosa del teatre que va poder veure una gran representació en un teatre natural, Tomeu Flaquer “Verger”, subministrador de productes físics i espirituals, i tres cans que seguiren el rastre del Myotragus fins al centre de la terra.
L'itinerari fou disciplinat i harmoniós; els darrers trams per arribar a la cova de Na Barxa en dificultat 4, no foren cap obstacle, i cap a les dotze del missudia tots nosaltres ens trobàvem a l’interior, en estat còsmic excitant.
Us hem de manifestar que tant l'entrada de dita cova, com el seu interior són d'una magnificència imperdonable, i el que pensàvem com un forat obscur, se’ns va aparèixer al primer espai com una cúpula natural bellíssima, amb molta claror, amb un petit llac d'aigua de mar que dóna pas a una petita remor impressionant.
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic, que havia canviat l'uniforme de guerriller català pel d’animal Myotragus, baixà a na Barxa mig despullat. Bartomeu “Pajaro” de l'Orient, com a intendència de la missió, ens obsequià ja des d’un principi amb una beguda calenta —te amb menta—, aromàtica i engrescadora, que havia preparat la mateixa miss Bate. Miquel Flaquer “Llull” presentà i llegí entusiasmat la seva ponència myotragista-gabellina a la concurrència i, en especial, dirigida a miss Bate, en aquest cas paper interpretat per Catalina Caldentey.
Però l’apoteosi total va ser quan Taller Llunàtic (de Josep Albertí & Bartomeu Cabot) va declarar la cova de na Barxa com a Museu Natural d’Història del Myotragus Balearicus mitjançant el comunicat “Expedició de guerrilla catalana pornogràfica”, llegit per Josep Albertí, per a continuació presentar, El Correu de Son Coc, núm. 11, que tots els presents pogueren adquirir per subscripció gratuïta.
Com a colofó de la marxa, menjàrem junts un deliciós Myotragus preparat per les mans expertes dels cuiners centrals de l’Univers (Antoni Torreta, Colau Porquer i Catalina Lareva), beguérem palo i vi negre, i xerràrem de tot un poc entre cafès i copes.
Per part dels organitzadors, manifestaren la greu absència de l’amu en Sebastià Quec. àlias Sebastià Vidal, com a persona amb més coneixements i recerca científica i sàvia sobre miss Bate, que ja el passat 23 d'abril, Sant Jordi, organitzà la diada entorn d'aquesta dona britànica al Cepa Son Canals de Ciutat, portant els especialistes Antoni Alcover i Lluís Moragues a dissertar. Per cert “Toño” Alcover és posseïdor del llibre de Karolyn Shindler sobre Dorothea Bate.
La casualitat també ha volgut que el dia anterior de la nostra excursió, sortís aquesta notícia al dBalears, on es relata com un equip de l’Imedea realitzà una excavació paleontològica a la cova del Pas de Vallgornera també en cerca del famós Myotragus. Però ells no trobaren miss Dorothy Bate.
* * *
Presentam un extens reportatge gràfic i audiovisual d’aquest somni per deixar constància que tot és possible quan ens ho proposam, tant si és menjar Myotragus com si és estimar miss Bate dins la immensa llum d’una cova.
Societat Arqueològica Gabellina Destarotada
L’expedició davant el carrer Sant Pere de Capdepera.
Miss Dororthy Bate davant l’església metodista de Capdepera.
S’ensuma el Myotragus.
Homus i dones valentes preparats per a arribar a l’infinit.
Miss Dorothy Bate guiant-nos cap el Myotragus.
Taller Llunàtic inspeccionant la cova.
Miquel Llull abraçat per miss Bate dins la cova de na Barxa: somni i realitat.
Presentació mundial d’El Correu de Son Coc dins la cova de na Barxa, Museu Natural d’Història del Myotragus Balearicus, Capdepera.
Després dels fets.
El Myotragus Llunaticus ha tornat perquè mai se n’havia anat.
Miss Dorothy Bate ens encamina cap a la llum...
Esperant la carn, presidits per l’amu Antoni Coix, ànima de la Tertúlia Destarotada i Oriental, i amb la gran Dama dels Cossiers de Manacor, Coloma Gelabert (Cent anys d’Història de les Balears, 1982, p. 250).
Germans Torreta-Verger presentant la tornada del Myotragus.
Taller Llunàtic i l’amu en Colau Porquer, conversant.
Cançó d’amor per a Dorothy Bate
Diumenge dia 9 de maig vaig redescobrir la cova de Na Barxa, en la qual ara ens trobam. Era un encàrrec que se m’havia fet des de la Tertúlia Destarotada de l’Orient, i totsol vaig baixar a peu cap a n’Aladern i, per la vorera de la mar i per damunt les roques, vaig trobar aquesta obertura que va ser per on miss Bate va baixar amb uns quants de gabellins per trobar aquest animaló que avui tornarem a menjar com ho hem fet al llarg de tantes i tantes generacions.
Només posar el cap aquí dins, vaig telefonar a l’amu en Pep Ruís per a comunicar-li l’esdeveniment i pregar-li que cercàs una escala i una corda per a poder-hi entrar. També vaig enviar un missatge a totes les persones que són importants per mi i per Capdepera. I després me vaig seure de cara a la mar, vaig fer-me un cigarret i vaig pensar en tot això que tant ens emociona i ens commou: l’amor, l’eternitat, les aigües que es mouen constantment, l’escriptura, la ciència, els esperits que ens acompanyen, i vaig beure la llum del pensament amb gel i unes gotes de ginebra, conscient que me passaven coses pel cap que mai de mais podria arribar a explicar.
Perquè la imaginació i els somnis són una eina tan real com ho són les paraules i, si a més, ho ajuntam tot amb la ciència, llavors ens trobam davant uns fets que ens poden portar cap a qualsevol banda.
Per això em deman, com va venir a parar fins aquí miss Dorothy Bate? Quins somnis, quines clarividències la feren venir fins a Capdepera? Però encara més: quines certituds, quines extravagàncies, la portaren fins a n’Aladern? Quina estrella, quina lluna, la va il·luminar fins a la porta d’aquesta cova?
Jo no ho sé, però en tot això pensava aquell dia 9 de maig, totsol davant la mar, i a poc a poc la pregunta que em rebotava per dins el cap era: quina estrella, quina lluna, m’ha il·luminat a mi per dur-me fins aquí, quina estrella, quina lluna em portarà demà fins a un lloc que encara no sé? I més encara: què hi descobriré? Què hi trobaré?
De moment, vos hi trobat a tots voltrus, i també hi he trobat a miss Dorothy Bate, que ara mateix ens somriu amb la boca ben oberta mentre ens ofereix un te amb menta. I per això, davant tots voltrus, mentre beveu el te que ella ens ha preparat, vull dir que jo, com a descendent directe dels gabellins que l’estimaren en aquesta cova, sobre aquestes pedres, dins aquesta aigua, vull proclamar la renovació perpètua d’aquest amor dels gabellins cap a miss Dorothy Bate.
I també vull declarar que aquesta cova no és tan sols patrimoni de tot Capdepera, també ho és de tot Quíbia, de tot Mallorca i de tot Catalunya, i per això des d’aquesta cova alliberada de qualsevol influència colonial, declar, davant l’esperit de l’amu en Sebastià Quec, avui de viatge a la nostra gran ciutat que és Barcelona, que Capdepera pugnarà per tal de ser considerada la capital de Quíbia, on la persona i el personatge que és i representa miss Dorothy Bate hi tendrà estatge permanent per donar exemple a la resta del món que la combinació perfecte de ciència britànica i bruixeria gabellina és la que portarà la humanitat sencera cap el seu alliberament total.
I també declar que amb la telequinèsia gabellina, retorçarem tots aquests xalets que fereixen la sensibilitat quíber, mallorquina i catalana, fins a convertir-los en pols sobre la qual hi tornarà a créixer la garriga, el pinar o l’alzinar per tal que miss Dorothy Bate s’hi senti com a casa i tots els gabellins hi tenguem un racó tranquil on reflexionar i respondre a tantes i tantes preguntes que surten de dins els nostrus caps i també de dins els nostrus cors.
L’esperit dels homenets de Son Favar i dels foners ens acompanya en aquest viatge de tornada cap a aquesta casa de pedra, on miss Bate serà per sempre més estimada per tots noltrus i on somiaren que més prest que tard tornarem a ser lliures, no com a persones, que sempre ho hem estat, sinó com a col·lectiu, lluny de qualsevol esclavatge colonial com el que estam sotmesos ara mateix.
Aquest és el nostru somni i també és el nostru dret.
Parlament de Miquel Llull dins la cova de na Barxa (n’Aladern, Capdepera), diumenge 30 de maig de 2010
Quimi Portet, “Em trenques el cor”.
Videos de Carles Miravet
1
2
