Excursió Cala S’Almunia- Far de Ses Salines – Colònia de Sant Jordi. 20/06/2010

Per acabar la temporada, les Cranques Reumàtiques, anàrem d’excursió al  Migjorn mallorquí.

   Aquesta excursió de Cala s’Almunia a  la Colònia de Sant Jordi, passant pel far  del cap de Ses Salines, és una llarga i bella caminada per la costa del migjorn. Es tracta d’una ruta molt interessant des del caire paisatgístic, botànic i senderista.



   Partírem de Capdepera devers les 8 i, després de recórrer mig Mallorca, arribàrem a Cala Llombards, de fet no arribam a entrar en la localitat, just abans d’entrar varem agafar el desviament cap a Cala s’Almunia. Aquí haguérem de dur un cotxe  ala colònia de Sant  Jordi. Mentre esperàvem férem una volta per la zona des Caló del Moro.


  

   En ser tots començarem a caminar. L’excursió arranca de la mateixa Cala s’Almunia, després de baixar les escales que duen al llit del torrent, el travessam  i pujam per l’altra vessant per un caminoi costerut, entre mates. En arribar a dalt divisam un altre camí, un poc més ample que el tirany que havien agafat. Primer baixam, amb molta pendent, i en arribar a  seguim fins trobar una bifurcació. Hem de seguir la de l’esquerra, vora la mar. De fet som sobre un grandiós penya-segat. Poc després arribam al puig dels Bauç , on trobam unes interessant restes arqueològiques. 



   Seguim vora l’abrupta costa  coneguda con es Buit. Aquí trobam nombrosos entrants, coves i altres accidents geogràfics costaners. Poc temps després arribam a una caleta  estreta que resulta ser la desembocadura d’un torrent (cala Figuereta). Aquí el camí s’endinsa  cap a l’interior tot cercant un  punt per travessar les verticals voreres del torrent. 



   Ho fem i tornam cap a la costa per arribar a un dels llocs més bells de l’itinerari: es caló dels Màrmols. Malgrat el fred, és una veritable tentació; fa ganes defer un capbussó a les transparents aigües de la solitària cala.



   Aquí també hem de fer una voltera per baixar a la platja, però el camí és evident i, en el tram final, accedim a la cala per unes escales de ciment. La cala és preciosa, amb un color blau turquesa i una arena fina i suau.  Dissortadament el ser humà deixa petjada i trobam un bon caramull de fems, molts d’ells trets per la mar. Travessam la cala i pujam pel penya- segat que la delimita. Són uns minuts per assolir la part alta i seguir vorera la mar. Poc després divisam una gran cavitat, anomenada Olla des Bastons, i poc després un pont rocós i una altra cova (pont i cova  de Sa Plana).



    El camí és més o manco pla, i ens durà a un altre torrent  (torrent des Barracot) que travessam sense dificultat vora la mar. Més endavant trobam la punta de sa Creta i des d’aquí cal seguir el camí a través de vegetació de pins i savines de poca alçada i formes arrodonides pel vent. Després de caminar una bona estona, veurem que la costa perd alçada i la vegetació és més abundosa. Passam restes de barraques i el pou Salat, on ens fem una foto.



   La mar està molt moguda, amb un torn onatge, la qual cosa no ens permet gaudir de les nombroses caletes, amb fons d’arena, que hi ha arreu de la costa prop del cap de Ses Salines. Des del pou el camí comença a fer-se més ample i evident, a més començam a divisar el far.



   En arribar ens posam a dinar a redosa del mur del mateix far. El far és una construcció de 1860, amb diversos edificis al voltant,  que ocupen un ample solar. Fet el descans reiniciam el camí i passam per una zona plena de fites, el camí ara és planer i ple d’arena, malgrat tot avançam ràpidament.
  
 

 Després de  passar vora una paret característica (cap de paret de na Gosta) albiram un cap que penetra dins la mar profundament. És sa Punta Negra, amb una característica forma de tortuga, amb dos escars a l’inici. Ja som, pràcticament, a la platja des Caragol. És un dels altres punt claus de l’excursió.



   Malgrat fer fred, els més valents varen decidir tirar-se a l’aigua... la resta anàrem darrere. A la platja trobam un xalet (quin luxe!),  dos búnquers (element que se repetirà a les altres platges) i a l’extrem final la roca des Caragol, quasi unida a una illa (illot de can Curt), que de fet sembla un cap rocallós de la costa. Ja eixuts, seguim caminant deixant a la vora la caleta de ses Mosquerelles i enfilam un turonet on hi ha un altre búnquer, envoltat de restes de construccions, i algunes petites maresseres.  



  La línia de costa s’eleva lleugerament, de fet passam el penyal de Can Curt,darrere el qual hi ha la punta Galera que donarà a altra cala molt bella (cala d’en Tugores), on hi trobam grans caramulls de restes d’alga (posidònia). En aquesta cala hi ha la partió entre Ses Salines i Santanyí. 



  El camí passa ara per una zona pedregosa anomenada ses Roquetes, mentre la costa presenta algunes puntes . Passada aquesta zona arribam al racó des Carnatge. Just davant hi trobam l’illa de na Pelada. Una petita punta (na Tianeta) obre la platja se Roquetes i més endavant Cala Carbó, amb l’illa de na Moltona al davant. La colònia de Sant Jordi se divisa nítidament al davant. 



   La punta des Escars separa cala Carbó de la platja de Sant Jordi, que haurem de travessar per arribar al passeig que ens durà al nucli urbà. Vora el port   férem un refresc  i partírem cap a Capdepera.. n’hi ha que marxaren al Trenc a continuar “la marxa”.

   Cranques
    reumàtiques

I un muntatge de vídeo per acabar:




Nota
Na Maria Àngela prepararà el dinar  o sopar (s’ha de consultar) de fi de temporada
Si teniu fotos de les excursions les podeu passar per a poder fer un CD i repartir-lo el dia del dinar /sopar de fi de temporada
També penseu quines excursions us agradaria fer la propera temporada (per a fer el calendari 2010-2011)