Diumenge dia 20 de juny de 2010

Excursió  al Migjorn de Mallorca

Cala s'Almúnia - Far de Ses Salines - Colònia de Sant Jordi






La proposta per ascabar la temporada excursionista és anar a la zona costanera del sud-est de Mallorca (el Migjorn), per a fer un itinerari costaner que abasta la zona compresa entre Cala S'Almúnia i la Colònia de Sant Jordi.
Es farà amb cotxes particulars, amb sortida a les 8 hores de la plaça de la Constitució de Capdepera.
Dur tavallola, roba de bany, gorra, crema protectora i molta, molta d'aigua.
Recordau apuntar-vos abans de dia 17 (dijous) a l'OIT Capdepera 971 556479 per poder-vos avisar en cas de canvis o anul·lació.


L'itinerari segons Tomàs Vibot és el següent. 
 

De cala s’Almunia a la Colònia de Sant Jordi

DADES TÈCNIQUES
Dificultat: Mitjana-alta D
Durada: 6 hores
Terreny: Sense dificultats importants.
Municipi d’inici: Santanyí
Observacions: Us presentam una bella excursió arran de mar, ideal per a tots els mesos, exceptuant l’estiu de ple. És ruta molt interessant des del punt de vista botànic, toponímic i paisatgístic.

Tomàs Vibot

Ens hem de dirigir al llogaret des Llombards, al qual arribam des de ses Salines o bé de Santanyí. Des d’aquest punt, hem de prendre la carretera que va a cala Llombards i abans d’arribarhi, en la mateixa frontera de la urbanització que rodeja la cala, tombar cap a cala s’Almunia pel carrer s’Almunia.
Al fons, tombaren a l’esquerra pel carrer Llorer i després el primer a la dreta.
En arribar de nou a una altra cruïlla, voltarem a l’esquerra i després ja ens situarem en el vial de la petita urbanització que ens deixa damunt la cala.

Baixarem a la cala i continuarem pel caminoi que arrenca a l’altra banda del jaç del torrent, a través d’un coster ben poblat de mates. Un cop a dalt, el tirany baixa ràpidament per desembocar en un altre més ample que baixa a una altra cala. Assolirem una mena de collet, amb un fort penya-segat a l’esquerra, on neix també un altre tirany. Un poc a la dreta nostra veurem les restes d’una barraca esbucada.
Abandonam, doncs, el camí i ens endinsam en el tirany de l’esquerra, el qual ens pujarà al mateix tall de penyal. Al cap de no molt assolirem la talaia des Bauç. Ens reben unes interessants restes arqueològiques que ocupen pràcticament tot aquest indret.
Deixam aquest indret a rere amb un paisatge molt espadat i abrupte, conegut com es Buit. La nostra missió és recórrer ben arran de penyal tot aquesta contrada i no entrar en la zona conrada, cap on es dirigeixen els camins de carro que anam trobant a la nostra dreta. Travessarem diversos indrets ben interessants: ses Piquetes, l’escull de ses Oronelles, es Terrer Roig, es Bancassos, etc. En no molts minuts arribarem a cala Figuereta, molt característica per l’estretor i l’endinsament pregon dins el continent. Això ens obligarà a fer una mica de voltera per poder rodejar les imponents timbes. Un no molt marcat tirany fitat ens durà per la part de darrere, per on passarem a l’altre costat rere una bassa artificial feta dins el mateix jaç del torrent.
Rodejarem per l’altra banda la cala i després el tirany ens durà cap a l’altre accident geogràfic interessant del redol: el caló des Màrmols. De la mateixa manera que l’anterior, haurem de fer una important voltera per poder passar a l’altra banda. Les fites ens hi conduiran. Els darrers metres d’accés a la cala es fan a través d’unes escales de ciment. A l’enfront podrem observar un tirany que s’enfila ràpidament a través dels penya-segats. El seguirem i en uns cinc minuts d’ascensió serem a la part alta.
Continuam en la mateixa direcció que hem dut fins ara, ben damunt la línia litoral. Aviat trobam l’Olla des Bastons, una gran cavitat, de boca ben disforja.
A pocs metres d’aquest gran coval trobarem el pont de sa Plana i just després una altra cova, dita la cova de sa Plana, de dimensions més austeres que l’anterior.

Minuts més endavant trobarem un altre accident geogràfic ben caracteritzat dins l’itinerari : el torrent des Barracot. En aquest cas, el pas és molt més fàcil i no cal una gran voltera. Un cop passat, ens resta superar la darrera gran punta del nostre itinerari abans d’arribar al far del cap de ses Salines: la punta de sa Creta, una autèntica joia toponímica.
Des d’aquí el camí cada cop esdevindrà més fàcil i evident. La tendència, a més a més, és clarament de baixada. La vegetació interior cada cop es farà més abundosa. Destaquen romaní, mata, xiprell, aladern, savines, peterell, etc.
A mesura que anam baixant, el cap del far es farà més i més visible. Passarem algunes restes de barraques i el pou Salat. Apareixeran a la costa petits calons
amb arena, autèntiques delícies per gaudir durant l’estiu.
En pocs minuts, a través d’un ample i ben marcat camí, assolirem el gran far del cap, aixecat a 1860, punt d’inflexió de la nostra passejada.
Continuam la costa. Aviat, la punta des Milà serà el primer petit accident geogràfic ressenyable del nostre itinerari. Minuts més tard, apareixerà una caseta en ruïnes, de dos aiguavessos, amb la teulada totalment esfondrada. Són les restes de la barraca des Telèfon. A davant s’hi estén un petit caló, amb la roca mig diluïda, planera, suau, on pot ser interessant una capbussada refrescant.
Metres més endavant, albirarem el cap d’una paret seca, coneguda sota la denominació del cap de paret de na Gosta. A rere, sobre la mateixa línia de la costa podrem veure com s’endinsa sa punta Negra, una mena de nas rocallós que emergeix de l’aigua per olorar. D’altres diuen que aquesta punta té la forma d’una allargada tortuga. Val la pena apropar-s’hi. Trobarem uns petits escars, el primer dels quals recobert per un aiguavés de teules. A l’altre costat veurem el modern xalet d’en Marc, rere la reixa.
Davant nostre tenim una de les joies de la contrada: la platja des Caragol. Les arenes blanques, a més de sensació de netedat, atorguen pau. Com a restes de l’anterior segle trobarem dos búnquers, un al cantó de la platja i l’altre al bell mig. La cala es tanca amb la roca des Caragol (on hi ha restes d’una pedrera), i quasi unida a ella, amb l’illot de Can Curt.
Avançam, deixam a l’esquerra una caleta dita ses Mosquerelles i damunt un turonet passam a la vora d’un altre búnquer. Rere la reixa trobam les restes d’uns habitacles que aprofiten la roca mare com a parets laterals. Metres més enrera, també hi ha les restes d’una caseta d’un aiguavés, en estat d’avançada ruïna.

Ara la línia litoral presenta una mica més d’elevació, sobre el penyal de Can Curt. A rere, la punta dita sa Galera, ens mostra son perfil agullonat i subtil, com totes les altres galeres de la nostra geografia. En superar-la, podrem observar la bellesa de la propera fita a superar: la cala d’en Tugores, una endinsada fonda que trenca la regularitat litoral. Aquí mateix es troba la partió entre Santanyí i ses Salines. Uns metres ja dins aquest darrer municipi vendran dos indrets interessants: na Barbera i el talassonònim es barco Esfondrat.
El tram per on avançarem al llarg d’una estona és conegut amb el nom de ses Roquetes. A l’esquerra, a més, vendran un seguit de petites puntes que agullonen la mar. Les citam per ordre: punta des Coconar, punta d’Enmig, sa punta Prima, sa punta Alta i sa pedra Dreta. En passar-les, assolirem el racó des Carnatge, on antigament es deixaven els animals morts de la possessió. Davant nostre, l’illa de na Pelada.

En superar la punta dita na Tianeta, albirarem la platja de ses Roquetes i, rere l’illa de na Moltona, es Carbó. Al llarg d’ambdues, trobarem una sèrie de búnquers, la paret d’un dels quals és ocupat per un grafit d’un gran colom de la pau, en contraposició als temps que vivim. En travessar la platja des Carbó, haurem de superar la punta des Escars, on n’hi ha algunes mostres genuïnes, recobertes per volta de canó. Al davant, l’illa de na Guardis.
Ara ja només ens queda travessar la platja de la Colònia, on ens podem aprofitar del passeig construït recentment per la part de darrera. En pocs minuts haurem assolit el nucli urbà, on finarem aquesta excursió amb al-gun refrigeri, cafè o capbussada.