Diumenge, 17 de setembre, el grup excursionista Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques, sortírem cap a Valldemossa, per a realitzar un bella excursió per al vessant nord de la Serra de Tramuntana. Excursió caracteritzada pels miradors i les impressionants vistes de la costa nord.
 

Després del llarg recorregut en autobús, arribàrem a la benzinera  situada a la carretera Ma-10 (després del creuer de la carretera en direcció a Deià) on iniciàrem la caminada vorera la carretera. S’ha de dir que hi ha un caminoi per senderistes ben preparat.
 

El seguírem una bona estona fins que s’allunya de la carretera i s’endinsa per l’alzinar, alhora que augmenta la pendent, passant per algunes finques (està asfaltat)  fins arribar a l’ermita de la Trinitat també coneguda com ermita de Valldemossa.
 

L’ermita se va construir l’any 1968, aprofitant construccions preexistents, dedicada en un primer moment al la Puríssima Concepció. L’edifici religiós es troba en bon estat de conservació. Passat la porta d’entrada s’arriba a un pati interior amb un coll de cisterna, a l’esquerra es troba la porteria amb les dependències dels ermitans i davant l’oratori, construït l’any 1707. Se pot aprofitar per visitar una terrassa que fa de mirador.
 

L’Arxiduc Lluís Salvador escrivia en 1905, de la vida dels ermitans: “No tasten la carn i durant els àpats un ermità llegeix les vides dels sants mentre tots els altres guarden silenci; no els està permès parlar i, si necessiten aigua o pa durant el menjar, es limiten a fer un o dos cops amb el ganivet”. 

A l’explanada d’entrada vam berenar.
 

Seguirem el camí fins un mirador, el mirador de Son Galceran on ens férem una fotografia tot recordant una altra feta anys i panys. Tornàrem cap enrere i baixàrem fins la carretera, prop del km 68'4 de la Ma-10,  vora l’aparcament de l’hotel Continental (abans anomenat “El Encinar”), vora Ca madó Pilla. Pel camí trobàrem alguns bolets (blaves i forts, especialment).


 

A l’esquerra de l’aparcament trobàrem unes escales (bloquejades, però fàcilment superable) on arranca el camí de Sa Torre. El camí baixa vora una reixa fins arribar a un esplèndid mirador amb un gran pi enmig. Érem al mirador del Pi o del Niu dels Corbs amb unes vistes espectaculars sobre les cases de s’Estaca i la vessant de Son Galceran.  Aprofitàrem per a fer-nos mil i una foto, amb l’escenari magnífic de la costa i la Foradada al fons.

Retornats al camí, estret i volat, seguírem xino-xano obligats a anar amb comptes. No es perillós però no era qüestió de badar.



El camí passa sota una gran balma durant un bon tram.
 

 A l’alçada de la capella d’en Ramon Llull, un grup decidírem baixar a veure-la d’a prop i altres seguírem el camí. Per a veure la capella, ara mig esfondrada, s’ha de baixar per unes escales i travessar un pont en bon estat. El lloc és preciós i val la pena desviar-se uns metres del camí. La veritat és que mereix una restauració, però així i tot, el lloc té molt d’encant. Sembla que un llamp la deixà mig esfondrada l’any 1975 i així segueix, deteriorant-se.
Retornats al camí, els qui havien anat a la capella, ens despistaren i iniciàrem una baixada per un caminoi sota un dens alzinar, però ens adonaren que no anàvem be i tornarem a pujar.
 

Deixant un desviament marcat per una gran pedra que punja al camí principal, ens trobàrem sota Els Pontets de Sa Font Coberta. Es tracta d’una bella obra d’enginyeria format per tretze pontets sobre un torrent empedrat, que enllacen els marges. Prop se troben les cases de la possessió de Miramar, que van pertenyer a l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria en 1872 i antic monestir fundat en 1278 per Ramon Llull com escola de Llengües Orientals.

Seguirem el nostre sender que travessa vàries balmes anomenades les Coves de Ponent o de Miramar, situades sota les cases.  A les balmes hi ha unes escales picades sobre la pedra. Allà hi ha un baix relleu de Ramón Llull feta amb marbre blanc.
 

Després de les balmes arribàrem a un olivar, passant una reixa oberta, on  es troba el Mirador de Sa Ferradura. Les vistes de Sa Foradada i Son Marroig son increïbles.

La nostra intenció era girar cap a l’esquerra però ens trobàrem el camí  esfondrat (de fet feien obres a les marjades i al camí) i haguérem de tornar enrere. No poguérem fer el camí des Guix, un sender històric, documentat des de l’any 1876, que forma part del legat deixat per l’Arxiduc.



Tornàrem enrere passant per les balmes en sentit descendent, fins Els Pontets, on iniciàrem la baixada per la torrentera que havien iniciat abans (erròniament).

Passàrem pel Mirador des Creuer de amb les seves punxes característiques i més endavant el senzill Mirador de sa Figuera. El camí de baixada és constant però agradós. Va pel mig de l’alzinar i perd alçada molt ràpidament fins arribar al camí des Guix, poc abans de la baixada asfaltada al Caló de S'Estaca.
 

Les cases de pescadors del caló de s’Estaca és un dels indrets més bells de Mallorca. “Ens sorprendran les petites construccions d'origen mariner que formen un encisador conglomerat de casetes de pedra. Uns estrets passadissos i escaletes ens portaran a diverses terrasses que guaiten a la mar gran i, finalment, al varador per a les barques dels pescadors”.
 

Si voleu saber més del caló o port de s’Estaca, podeu clicar la foto de sota.
 

Vora varadors vàrem dinar. 

El caló està protegit per una gran roca, protegint els varadors i creant una mena de piscina d’aigües tranquil·les. Alguns aprofitaren per a fer un capfico.
 

De tornada vam pujar una forta pendent formigonada, fins arribar al camí del Guix, que agafàrem cap a la dreta en direcció a la carretera Ma-1131 que uneix Valldemossa amb la Marina o Port de Valldemossa.

Passarem per les belles cases de s’Estaca, propietat del famós actor nord-americà Michael Douglas té a l'illa i que comparteix amb la que va ser la seva dona, Diandra. S’Estaca va ser la possessió que l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va "regalar" a la seva al·lota mallorquina, Catalina Homar.
 

Arribàrem a unes barreres tancades amb un botador a l’esquerra. Allà ens diuen que uns decidiren pujar directament cap a la carretera per un altre camí, la resta seguírem fins la carretera Ma-1131, en el punt quilomètric 4.
 

Ens quedava una bona pujada per la carretera fins a Valldemossa que resultà molt feixuga. D’aquest tram poc que comentar, llevat del grup d’escaladors que vam veure escalant just devora la carretera i la calor que feia.

A l’hora acordada arribàrem a l’aparcament de Valldemossa i iniciàrem la tornada cap els nostres pobles.
 

En tornar a fer la ruta aconsellem no arribar a la carretera del Port de Valldemossa, sinó cercar un camí  que puja directament per l’alzinar a la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deia.