El grup excursionista Camina, caminaràs organitza aquesta tradicional eixida per a “cremar el torró” i així començar bé l’any
Diumenge dia 7 de gener a les 9 del matí, un grup format per prop de 60 persones (56 exactament) es concentrà a la plaça Sant Joan de Son Servera per emprendre una caminada que comprengué els voltants del poble. La passejada va estar organitzada pel grup Camina, caminaràs i patrocinada per l’Ajuntament de son Servera.
Primerament, es prengué rumb a la rotonda de l’entrada del poble, la més propera al pont d’en Calet, per a passar a l’altra banda de la carretera i començar a pujar lleument per un camí gens transitat que ens portarà a la casa de Sa Tafona, de construcció rústica al terme de son Gri ( apòcop del llinatge Garí). Tira a tira, passam per belles cases que ens porten fins al camí de son Gri des conco “Pistola”. Caminam per una carretereta asfaltada que ens portà fins al camí de ses Penyes Roges, que queda a mà dreta del sender.
Seguidament, xino xano, seguim en línea recta per un camí més o manco pla, amb una àmplia i bellíssima orografia, on el verd és el color predominant; també alguns hortets compostos ens acompanyen amb llimoneres plenes del groc de les llimones. A poc a poc, es donen converses de caminaires alemanys i mallorquins, d’excursionistes veterans i nous senderistes que en família s’apropen al món de les passes amples. Encara la ruta ens reserva sorpreses com la criança d’uns Emús (au semblant a l'estruç) que guaiten expectants a la nostra visita, però ens hi atracam amb prudència. Tot i que iniciàrem el passeig amb una mica de fred i vent, durant l’eixida el sol s’apropà tímidament sobretot al tram final.
Posteriorment, seguim fins a travessar una cruïlla formada per una carretera a prop de son Murtó, on el guia experimentat Antoni ens esperà, allà vorejam una casa gran coronada per uns merlets. El grup s’estira i visita una zona del nordest de Mallorca, absolutament tranquil·la, envoltada de verds turons i de nombrosos ametllers, garrovers i oliveres. Més endavant, també es pot albirar un pou d’estructura singular coronat per una pintoresca cimera. 
Després visitàrem un curiós jardí botànic situat a prop de l’Hort de Can Nebot, format principalment per plantes autòctones de la mediterrània, però també de la part d’Àfrica i fins i tot d’Austràlia. Aquesta meravella es deu al paisatgista Luciano Giubbilei, que segons contà el guia Joan es gastà de l’ordre de 90000 euros en plantes, que ha duit de València. El jardí és a internet, d’altra banda ell té oficina a Nova York i a Londres, i fa uns jardins molt impressionants. Aquest és com un divertimento per presentar com pot arribar a fer un jardí sense gairebé manteniment. Hi té un jardiner allà i també a un altre jardí que té a Formentera. Es pot seguir com evoluciona a través d'internet a la pàgina de Luciano Giubbilei, al projecte anomomenat The Field (https://www.lucianogiubbilei.com/) 
Finalment, després de deixar a l’esquerra Es Picot (161 m) i de pujar un petit rost de muntanya, travessàrem el camí per anar a topar amb un tram de la via verda que hi ha entre Artà i son Servera on ens retrobàrem entre vells amics i coneguts. A la passejada represa s’hagué d’anar alerta perquè passaven bastantes bicicletes. Vorejarem el Puig de Son Pentinat de 184 m i passàrem rere les cases de Pula, més endavant deixàrem a la dreta el Puig de Son Sarc (152) i Can Busquer, després d’haver passat pel túnel. A l’esquerra quedava Na Rabassa i finalment Son Comparet, per entrar ja dins la població de Son Servera. 
Després de la fotografia oficial de grup a les escales, a prop de l’estació, cadascú reprengué el seu camí havent gaudit d’una jornada que, si no va servir per cremar el torró, al menys ho va ser per retrobar-se entre els amants de les caminades. Ens veurem a les cruïlles. Bon any i passa llarga!
Joan Cabalgante i Guasp
Algunes imatges de flors i plantes:
