El passat diumenge,11 de febrer, els excursionistes de Camina, Caminaràs i Cranques Reumàtiques vam fer una de les rutes clàssiques de la Serra de Tramuntana: la Volta al Puig Roig. Es tracta d’una excursió que hem realitzat varies vegades, de fet a l’arxiu de Cap Vermell hi ha publicades dues cròniques concretament dels anys 2010 i 2014.
 

Enguany el grup el formaven a uns trenta caminaires que vam gaudir del meravellós paisatge de la costa nord de la Serra, malgrat el vent que bufà durant gairebé tota la ruta i resultà un tant incòmode.
 

La sortida va ser en autobús, puntualment, des de Capdepera i seguí cap a Lluch per Pollença. En arribar a l’entrada de la finca de Mossa (carretera Ma-10), aturàrem uns minuts per baixar i iniciar la caminada. La finca de Mossa està oberta al públic els diumenges.
 

Iniciàrem la ruta per un ample camí, primer asfaltat i després de terra, fins arribar prop  de les cases on hi ha el desviament a la dreta que ascendeix per unes escales de pedra que voregen l’edifici principal (antigament el camí passava just per davant) per un alzinar. La finca està molt ben adreçada i hi ha algunes senyals indicatives.
 

Abans d’iniciar la pujada al Coll dels Ases ens aturàrem a berenar en el bosc d’alzines vora el camí.


 

Desprès de fer un mos i escoltar les indicacions del nostre guia seguírem pujant xino-xano pel bell camí de ferradura que, a trams, sembla penjat del rocam. Passa per un tram molt aeri anomenat el Pas de ses Cases (634 m de altura). En sortit del bosc les vistes són magnífiques amb el Puig Tomir, el Massanella i el Puig Major creant una línia d’horitzó espectacular. 

En arribara al coll dels Ases ( 625 m, curiosament el punt més alt de la ruta ) ja es pot veure el mar al fons de la vall que formen les vessants del Puig Caragoler de Femenia ( 922 m)  i Puig Roig ( 1.002 m) . Un gran pi recorda que estam en el coll. Al cel volaven un parell de voltors, aus emblemàtiques de la Serra que hem vist habitualment a les darreres excursions per la zona.
 
 

Seguírem el camí pedregós cap a l’esquerra per la vessant nord-est del puig Roig, per un traçat gairebé planer que passa per unes quantes balmes i en una d’elles trobem un safareig ple que beu d’una fonteta de degoteig, és el “ Cocó de la Balma “.

 

Poc després trobàrem una sèrie de fites a l’esquerra que s’enfilen cap el cim del Puig Roig. La descartàrem perquè no és l’objectiu d’aquesta excursió.

 

No tardàrem en arribar a l’anomenat Pas d’en Segarra, quan la ruta gira cap a la vessant nord i mostra l’abrupta costa nord de la Tramuntana, amb una espectacular vista del Morro de sa Vaca (on desemboca el torrent de Pareis), i el Morro d’en Bordils amb els seus impressionants penya-segats, de devers 200 metres sobre el nivell del mar, on s’hi troben les restes de la Torre de Lluc (una vella talaia de defensa del segle XVII). En aquest indret, es conta un miracle d’un jove que vivia amb el seu pare a la torre. Conta la llegenda que aquest jove, un dia cercant fenoll marí caigué per aquest gran penya-segat al mar, i sense saber nadar es salvà. ( “Llibre de Miracles de la Nostra Senyora de Lluc” publicat l’any 1684 ).

Estam davant una de les vistes més icòniques de la Serra.
 

En aquest punt l’aturada i la sessió de fotografies són obligatòries.
 

Durant un llarg tram seguírem el caminoi per la vessant nord del Puig Roig, sota els seus impressionants cingles. Envoltats de carritxeres avançàrem pel Cingle Pla, com indica el nom no hi ha gaire desnivell. Durant tot aquest tram el vent bufa amb certa intensitat, castigant els pocs arbres i arbusts (mates, pins o oliveres salvatges) que resilentment sobreviuen en aquest indret amb els troncs tombats.


 

La panoràmica sobre la costa nord que ens ha acompanyat, canvia per una altra no manco espectacular. En girar cap al ponent (deixant a les nostres esquenes la mar) ens trobàrem l’antic quarter dels Carabiners, situat al fons del sementer del Mar, i les impressionat vistes de Puig Major. Entre el majestuós Puig i el quarter s’entreveu la considerable fondalada de l’Entreforc, on s’ajunten el torrent del Gorg Blau (la Fosca) i el torrent de Lluc, formant el torrent de Pareis.
 

Passem vora la font des Nespler situada sota els cingles de la Penya Roja (843 m). Sense perdre alçada ens dirigírem a una grans pins solitaris fins arribar a una ampla pista que cap a la dreta du al quarter dels Carabiners (prop s'hi troba la font del Poll) i cap a l’esquerra a les cases del Cosconar. 
 

El quarter dels Carabiners va ser construït en el segle XIX amb la finalitat de controlar el contraban i va ser abandonat l’any 1930. Se conta popularment, i no de forma oficial, que va ser donat per Joan March, perquè fou més fàcil el treball dels carabiners. No obstant, amb aquesta donació March aconseguí l’efecte contrari, controlant ell als carabiners i actuant amb llibertat en els seus desembarcaments.
 

Les cases del Cosconar són una magnifica mostra de l’arquitectura rural que s’integra en el rocam. Es tracta d’una original construcció que aprofita una gran cova que és tancada per una paret que únicament serveix de façana. Altres estances com l’estable també aprofita aquesta construcció de tipus troglodita. Impressiona com la xemeneia s’enlaira per superar a les roques. Aquestes cases daten de l’any 1232, reformades als finals dels anys seixanta. D’aquestes cases s’hi publicà una rondalla de Mossèn A. Maria Alcover anomenada “La madona del Cosconar enganà el dimoni”.

Allà decidírem dinar (eren les 14,30 hores aproximadament). 

Des del Cosconar s’inicià un bell descens per una còmoda pista, entre oliveres fins arribar al Clot d’Albarca. Tot d’una baixàrem fent un parell de revolts molt pronunciats i després se suavitza. Passàrem pel porxo del Pinar i una font coberta d’una bòveda de pedres planes). En l’indret podem admirar les oliveres vora el camí en els marges que sostenen la terra.
 

El camí planer ens condueix a les cases de ca s’Escrivà, Son Llobera i Can Pontico, després de travessar el torrent de Binifaldò per un pontet.
 

Passades les cases el camí està asfaltat. Una llarga recta travessa el clot d’Albarca i poc abans d’arribar a les belles cases d’Albarca comencen la pujada cap a Lluc. Davant les cases podem admirar un figueral ben cuidat.

Després de fer els primers revolts, entre precioses oliveres centenàries, aprofitàrem les draceres per avançar més ràpidament. La pujada és curta però feixuga així  que el grup se va anar desfent i pujàvem cada un al seu ritme. A dalt podem veure la creu damunt el turó dels Misteris de Lluc.

Poc abans d’arribar a Lluc podem gaudir de bones panoràmiques del Clot d’Albarca i el Puig Roig.
 

Com hem pujar cada un al nostre ritme quedàrem a la plaça dels Pelegrins i molts aprofitàrem per a fer un cafè mentre arribaven la resta de companys. Ens férem la foto de grup davant del monestir i cridàrem a l’autobús que ens havia de tornar a casa.

De tornada a casa passem pel portell de Mossa, on unes hores abans començàvem la caminada, i vèrem una preciosa posta de sol.







En resum un excel·lent dia (malgrat el vent) caminant per una excursió llarga però senes grans desnivells amb unes belles panoràmiques de la Serra de Tramuntana, amb una molt bona companyia.



I per acabar unes imatges de plantes de la ruta:









Recordant anteriors caminades per aquesta ruta dues plantes endèmiques (Volta al Puig Roig 2014):



I una imatge del 2010:



Per acabar un regal pels nostàgics, la descripció de la Volta al Puig Roig descrita a les "Rutes amagades de Mallorca" editada per Jesús García Pastor l'any 1968: 

Clica per veure el PDF complet