Valldemossa és un poble de la Serra de Tramuntana que a l’interès del seu casc urbà, posseeix uns valors naturals excepcionals amb unes rutes precioses pels seus voltants. Allà ens dirigírem dia 12 de febrer per a fer una de les excursions típiques de la zona, una sortida senzilla i agradosa. Ens informàrem que la ruta prevista no era recomanable per les pluges que s’havien produït dies enrere, així  que canviàrem d’itinerari i decidírem per un altra ruta clàssica, el camí de s’Arxiduc cap el Teix.

Així  que puntualment a les 8, l’autobús sortia de Capdepera per a recollir els companys de Son Servera i Manacor i  dirigir-nos a Valldemossa. Una excursió nombrosa (érem més de quaranta caminaires) que omplí l’autobús de gom a gom.

Arribats a Valldemossa, baixàrem al pàrquing situat vora el mercat i començàrem la caminada. Poc abans d’arribar a les antigues escoles ( en les que ressalten 4 bells arcs d’estil regionalista), a les escales s’explicaren els motius del canvi de ruta.

Deixàrem el carrer asfaltat, per un costat passàrem una barrera i començarem a caminar cap el camí de s’Arxiduc, però a la caseta de control ens comenten que no podem seguir el camí i optàrem per la ruta del Camí des Ranxo d’en Sutro/ camí de Ses Fontanellles, que surt des d’allà mateix.



La pujada surt cap a la dreta i suau, però constant, va pujant enmig de l’alzinar. El camí és molt agradós i poc a poc va oferint molt bones vistes. Passàrem pel Pas d’en Miquel, i ens aturàrem a fer una mossegada.

Poc temps després arribàrem al mirador de Ses Basses, que ofereix unes grans vistes de la vall, l’Estret i una bona part del Pla amb Palma i Cabrera al sud. Malgrat tenir el sol en contra la panoràmica és espectacular.

Des del mirador seguírem la pujada per un caminoi estret, però ben marcat. Passàrem per un pou i les restes d’un aljub (aquí comença el camí de Ses Fontanelles). Després d’unes quantes giragonses, el camí se suavitza i transita per un tram planer, arribant a un creuer amb senyalitzacions.



Aquí, vora un petit bosc, es comença a veure una part de la Serra de Tramuntana amb els cims nevats. Continuàrem cap a l’esquerra (direcció nord) seguint les indicacions del camí de s’Arxiduc. Al qual accedirem en poc temps.

Arribant al camí s’obre la panoràmica de la costa nord. Arribàrem a un altre trencall, vora la Cova de l’Aigua. El camí baixa i puja suaument. Passat el Pla de ses Aritges, ens aturàrem a un mirador amb vistes espectaculars de Deià ( i Cala Deià) i Sa Foradada. El dia assolellat i clar ens permet gaudir de vistes immillorables.

Seguint la caminada, primer baixant, per la part de dalt dels penya-segats abocats a la costa nord. La ruta era molt concorreguda, de fet trobàrem molta gents caminant en petits grups. Després d’una breu pujada arribàrem a la desviació on surt la pujada al Teix.

Una  part del grup decidírem pujar i altra seguir pel camí dels Cairats. Els qui seguiren endavant, començaren la davallada, després de passar un revolt anomenat Es Racó Perdut. Aviat arribaren a la Casa de Neu de Son Moragues, propera al refugi. Aquí comença una pista forestal enmig de l’alzinar, amb una baixada molt rosta, amb vàries giragonses que duen a la Font des Polls. En aquest punt és on arribà més tard el grup que pujà al cim.

L’altra part del grup pujàrem al cim del Teix. Després de deixar els companys, superàrem un pendent rocallós abrupte, que poc després se suavitza i alhora que el  caminoi es fa més visible Arribàvem al Pla de Mala Garba (978 metres) on trobàrem algunes fines clapes de gel (probablement fruit de la congelació del gebre nocturn).

Travessat el pla, començà una pujada suau fins una paret seca que superaren per unes escales de fusta.

Ara ens quedava una darrera pendent, una mica feixuga, fins un coll (1039 metres). A la dreta encara ens quedava una breu pujada pel rocam que conforma el cim.

Al cim les vistes de la Serra són espectaculars (una adjectiu que hem repetit aquesta excursió) amb els cims de la part central, Puig Major i Massanella, nevats. La fita geodèsica estava ocupada per un nombrós grup d’excursionistes del GEM (que celebra el seu 50 aniversari) als qui fotografiàrem i després ens fotografiaren.

Per baixar seguírem un tirany que surt del cim cap el sud, fins arribar al camí del Caragol.

Després de baixar un tram rocallós amb una forta pendent sense camí, però amb fites orientatives, ens aturàrem a dinar a redossa. Mentre menjàrem guaitaven un paramotor que feia filigranes a gran alçada.

Continuàrem la baixada amb molta pendent i poc després trobàrem el camí que baixa enmig del penya-segat. És tracta d’un tram molt bonic, que fa una sèrie de voltes entre rocam i alzines.

El camí ens deixà a la Font dels Polls, que rep en nom d’un grup d’aquests arbres característics de les zones humides. El camí, convertit en pista forestal ampla, baixa fent una sèrie de giragonses amb molta pendent. Al costat del camí vam veure rotlles de sitja i forn de calç, prova de la gran activitat que hi havia d’aprofitament del bosc.

Quan la pista surt de l’alzinar perd pendent. Es bon moment per girar i veure el bosc i la zona pública de Son Moragues.

Passàrem un portell amb unes reixes en terra (pe evitar el pas del bestiar), arribàrem a una cruia i seguírem cap a la dreta en direcció a Valldemossa. Arribàrem al poble per la urbanització de s’Arxiduc.

Passàrem per les cases de Son Gual, que compten amb una torre de defensa de segle S.XVII. Entràrem a la clastra, de planta rectangular, a través del vestíbul ( amb portal forà). A la clasta destaquen una gran porxada i dos rellotges de sol. Aquesta possessió te el seu origen a finals del segle XV i va ser propietat de l’arxiduc Lluis Salvador (adquirida al 1894) i heretada pel seu secretari Antoni Vives i d’aquest al seus fills.  

Poc després arribàrem a la zona d’aparcament, on ens esperava l’autobús. Això si encara van tenir temps per a fer un refresc a una terrassa i comprar les típiques coques de patata de Valldemossa.

La propera excursió serà el camí des Correu d’Esporles a Banyalbufar, dia 12 de març del 2023.