Diumenge, 12 de gener,  vam tornar a la Serra de Tramuntana per a fer una excursió clàssica a Mallorca que uneix els pobles d’Esporles amb Banyalbufar, però amb una variant que ens dugué a Estellencs.

El Camí des Correu ja estava datat en 1401 i l’any 1999 el Consell de Mallorca el va restaurar per passar a formar part del GR 211 de la Ruta de la pedra en sec. Una ruta molt ben senyalitzada, de bell recorregut i que podríem qualificar de fàcil per la seva duració  (unes dues hores i mitja) i traçat.

L’excursió pot començar en el mateix poble d’Esporles, al costat de l’església parroquial de Sant Pere hi ha el cartell informatiu, o des de La Granja. Nosaltres sortirem des del poble.

 La ruta s’inicià sortint del poble per un carrer asfaltat amb una forta pendent (Costa de Sant Pere), curta però intensa. Aviat acaba l’asfalt, puja per unes escales de pedra i perd inclinació per baixar cap a la carretera i creuar el torrent d’Esporles per un pont.

Travessat el pont de sa Turbina iniciàrem una suau pujada  que ens dugué prop de la Granja (un antic monestir convertit en museu etnològic, com hem comentat un altre punt per iniciar l’excursió) havent de travessar de bell nou la carretera M-1100 d’Esporles a Banyalbufar i endinsar-nos en el bosc.



Poc després d’iniciar el camí empedrat passàrem un portell i ens aturàrem a berenar.

El camí es troba delimitat per paret seca i travessa una zona amb molta vegetació que el fa especialment agradós. Alzines i pins ofereixen ombra i faciliten la caminada, que va fent suaus ziga-zagues ascendents.



Arribàrem al desviament de les cases de Ses Mosqueres, situada a la dreta del camí, on s’albira una part central de la Serra de Tramuntana. Encara quedava una mica més de pujada per després baixar suaument fins s’Era des Moro on ens aturàrem per gaudir de molt bones vistes i reagrupar els caminaires.



Un poc més endavant, a la dreta, trobàrem un gran forn de calç. El camí tornava a estar empedrat alhora que començà a baixar decididament. Trobàrem un trencall que indicava el camí cap a Esporles per les cases de Planícia i la baixada directa cap a Banyalbufar seguint el GR.



Una part petita del grup baixà directament pel camí des Garbell i la Font de la Vila. La Font de la Vila proporciona aigua al municipi  i a varis canals a través d’un complex sistema hidràulic d’origen musulmà i que encara es conserva en l’actualitat.  Aquest grup aprofità per anar a la cala de Banyalbufar.

La resta del grup seguí un sender senyalitzat fins a les cases de Planícia. Des del desviament un caminoi vora el bosc ens dugué a un camí més o manco planer que ofereix molt bones vistes de la costa nord i dels terrenys de les possessió amb les magnífiques marjades d’oliveres.

En aquest tram anomenat S’Arbossar, ample i planer, anàrem prou ràpids. Passarem per algunes finques ( en tot moment se’ns recorda caminar sense sortir del camí i no fer renou).

Arribàrem a un altre creuer i agafàrem un desviament ascendent a l’esquerra. De seguir cap a baix s’arriba al camí des Rafal que ve des de Banyalbufar, que també arriba a Planícia donant una volta per la zona nord. 



Seguint el desviament, en poc temps arribàrem al camí  d’accés a les cases de Planícia vora el bosquet de Sa Senyora. El camí ofereix bones vistes de l’oliverar i les muntanyes de la part oest de la Serra de Tramuntana ( Galatzó).



Just abans d’arribar trobem les cases de ses Collidores, on hi havia grups dinant.







La finca de Planícia es situa al municipi de Banyalbufar i va ser adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Té una extensió  de 442 hectàrees, que va des de la vessant nord-est de la Mola de Planícia (993 metres) fins la mar. Des del segles XIV hi ha referències històriques. L’explotació agrícola esta molt lligada a l’olivera i l’oli, no de bades  en els seu interior es conserva una tafona del segle XVII. Però també era important l’explotació del bosc de Planícia, ja que s’ha calculat que hi ha més de 150 rotlles de sitja, amb les corresponents barraques i nombrosos forns de pa. Gaudia importants fonts com la de s’Obi i de sa Menta.



A les terrasses de les cases de Planícia ens aturàrem a dinar i descansar. Un lloc especialment relaxant amb unes vistes espectaculars.



Amb la panxa plena iniciàrem la baixada per un camí ample en direcció a Estellencs, vora els marges d’oliveres. Tot d’una ens trobàrem dos gran exemplars de pi, els supervivents del 4 pins de Planícia, arbres catalogats. Seguírem baixant amb bon ritme.

A l’esquerra arribàrem a un desviament que marca l’inici del camí de la ruta de l’aljub dels Cristians. El camí torna planer quan passa per uns conreus d’un bell color verd (Es camp Gran).



Travessàrem una barrera per un botador, i continuàrem la baixada entre les oliveres fins arribar al desviament de la Font de s’Obi al Pla de ses Castanyoles.  Nosaltres seguírem baixant arribant al GR, després de deixar el Sementer d’Abaix, que ens dugué a Estellencs.



Seguint el GR travessàrem una zona boscosa i passàrem per les cases de son Serralta de Dalt, i després de travessar la carretera (el GR gairebé va en paral·lel), es pot admirar les cases des Collet amb la seva magnifica torre de defensa i més endavant Estellencs.



Ja en el poble ens aturàrem a descansar una estona, a la plaça de l’església i a la terrassa d’un bar, mentre esperàvem l’autobús, que arribà puntual.







Després de recollir els companys i companyes a Banyalbufar, tornaren cap a casa. Encara poguérem gaudir de bones vistes de la costa nord i de la Serra, abans de girar cap a l’interior de l’illa i deixar la blavor de la Mediterrània.

Vam tenir una excel·lent jornada, amb un bon sol i una temperatura molt agradosa.



La ruta: