Diumenge, 15 de gener, un bon grup de caminaires de Camina Caminarà i Cranques reumàtiques vam partir cap a Sant Llorenç per pujar al puig de Calicant.
Malgrat la seva petita alçada (473 metres), la seva posició en la Serra de Llevant ofereix unes panoràmiques extraordinàries. Des del punt geodèsic del capcurucull de la muntanya, ofereix una vista espectacular del Pla, de la Serra de Tramuntana, de la badia d’Alcúdia i les serres de Llevant.
Vam quedar de bon matí al pàrquing vora del camp de futbol de Sant Llorenç on ens trobàrem amb els companys serverins per a fer cotxades. La excursió és curta, gairebé una matinal, i no calia passar massa fred pel matí.
Amb els cotxes arribàrem a la possessió de Calicant, on deixàrem els cotxes aparcats.
Començàrem a caminar per un ampli camí de carro que passa per davall les cases, just devora el pou de ses Piques, en direcció al Llevant. No presenta cap dificultat, és gairebé planer fins que acaba prop d’un torrent, devora una caseta i un peculiar xalet abandonat.
El paisatge esta dominat pels cultius tradicionals d'ametller i figuera, i qualque garrover. Dissortadament la “Xilella fastidiosa” ha fet molt de mal als ametller. La terra és de color blanquinós i sembla una mica abandonada, on ramats d’ovelles pasturen . Aquesta zona s’anomena Sa Blanquera. 
El camí ample acaba i comença un torrent (amb molta pedra però transitable) que podem seguir o anar per la seva esquerra, primer per un sementer i després per un caminoi entre el càrritx.
El caminoi travessa el torrent i una fita assenyala el sender que haurem de seguir de pujada cap el coll. A més de les fites a les zones més brutes de vegetació hi trobam nuus fets amb les fulles de càrritx per marcar les traces del camí.
En arribar al punt on se ajunten els torrents que provenen de la muntanyeta de Tenga (dreta) i el de Calicant (esquerra) hi ha un pas ben conservat per on travessar cap a l’esquerra i enfilar el coster. A l’esquerra, una mica més a baix, ens acompanyarà el torrent de Calicant, totalment sec.
La pujada fins el coll Paredat es constant, amb fites i nusos al càrritx. No té pèrdua, el coll que hem d’assolir és ben visible just al davant. Poc a poc guanyaren alçada (no massa) i darrere s’obria la panoràmica.
Arribats al coll, ens aturàrem a descansar i berenar un poc. Alhora aprofitàrem per observar la badia d’Alcúdia i els puigs del Llevant, en primer terme el Puig d’Alpara i darrere el Bec de Ferrutx. La sessió fotogràfica és gairebé obligatòria.
Seguirem cap a ponent pel mateix senderó que se torna a enfilar i davant observàrem un roquissar, dirigint-nos cap a ell. Sembla que és el cim però no ho és.
Cercàrem un pas cap a l’esquerra i pujàrem al cim del puig d’En Sard, identificable per les antenes de telefonia que té instal·lades. Amb 477 metre, mesura uns poc més que Calicant.
Ja només ens quedava seguir el senderó uns pocs metres, gairebé planers, arribant al piló geodèsic que marca les 473 metres, just al llindar d’un impressionant penya-segat cara a ponent.
A la nostra esquerra passàrem vora un filat que separa els termes de Sant Llorenç i Manacor.
A dalt, aprofitàrem per a fer un breu descans i la fotografia de grup.
La baixada la férem pel mateix itinerari fins les antenes i just davant seguirem un senderó que surt perpendicularment cap el llevant, evitant el pas pel roquissar.
El senderó una mica incòmode, ens torna al coll i des d’aquí la baixada va seguir el mateix camí que la pujada fins els cotxes que, com ja hem comentat eren davant les cases de la possessió de Calicant. La baixada segurament la trobarem més ràpida que la pujada.
A una hora prudencial tothom era a casa dinant.
La propera excursió és al Camí de s’Arxiduc (Valldemossa) dia 12 de febrer.
Salut i muntanya!
