Aquesta vegada, amb cotxes particulars, partírem des de Capdepera a les 8 del matí de dia 9 de febrer de 2020, per anar a trobar-nos amb els excursionistes del Club de Camina Caminaràs de Son Servera. Allà ens distribuírem per anar cap a la Serra de Tramuntana.
 

Primerament, partirem des de l’àrea recreativa del Clot des Mercadal, situada al km 10 de la carretera de Caimari a Lluc, aquest serà l’inici i l’arribada d’una altra excursió circular. Comencem la intensa pujada des d’aquest punt, una vegada que hem passat un botador, per anar fins al camí que comença en ziga-zaga, amb un rost ben pronunciat.

Seguidament, un puig que ens acompanya en el nostre ascens és el Puig Caragoler des Guix (904 metres); a mesura que anem ascendint podem contemplar el nostre objectiu: el puig de n’Alí (1036 metres). Aquesta excursió en certa manera se pot dir que no menteix, perquè tot el temps es té a la vista el puig que s’ha de pujar, fet que pot ser un avantatge o un desavantatge, segons com es miri. Seguim la pujada en ascens, mentre estojam l’alè en cada corba. La pujada és feixuga, però cal reservar-se pel tram més dur que serà el lapiaz que ens acompanyarà en el trajecte. Ens aturam a berenar a mitja pujada, en un redòs que ens mostra que encara la inclinació no és molt pronunciada.
 



Posteriorment, si seguim pujant pel vessant sud-est de la muntanya, el camí (si és que es pot dir camí, escassament marcat per fites) s’empina encarà més i s’estreny, mentre es respecta la fila india que marca el pas lent, però segur i en silenci dels caminants. Ningú no s’atreveix a mirar enrere, per no perdre l’equilibri. En pocs metres, els pins desapareixen i donen pas a qualque mata i al lapiaz esmolat, que sembla una trampa per a excursionistes.



El dia clar, només fred al començament, ens facilita la pujada., constant i inclinada, i de vegades ens hem d’ajudar d’una mà per a poder seguir l’ascens. Hom mira cap amunt i veu d’a prop un voltor, que sembla governar-nos.  Mai la vista va ser tan propera, el coll corbat, les negres plomes... tot un espectacle als nostres ulls. La meravella encara ho és més quan el voltor es reuneix amb altres dos i planeja sobre les vistes esplèndides, que podem contemplar, mentre feim una aturada: n’Escuder, el coll de N’Arbona...



 
Després d’ascendir per aquesta roca càrstica, es decideix voltejar el vessant de la muntanya per poder assolir cim. Tornen els pins i el romaní olorós i florit, que ens acompanyarà en bona part del trajecte. De mica en mica, es puja encara en cert rost, fins arribar a voltar la mola d’aquest esperó de la cadena del Massanella que és el puig de n’Alí. Quan les forces semblen davallar, ens esperen les pedres més grosses, que gairebé no deixen veure què ens aguarda a l’altre costat. La capçalera dels senderistes ja és a dalt, però encara en falten per arribar, que desafien les grosses pedres amb l’ajuda immensa dels guies, ells donen una bona mà, fins i tot dues.







Una vegada que s’assoleix el cim, es tenen unes vistes increïbles de bona part de l’illa, els penyals ens contemplen com un decorat de natura inigualable: el Massanella, el Caragoler, etc. són alguns dels cims que algunes excursionistes comencen a conèixer. Des de la pedra plana més grossa estant, la que sembla una plataforma i que a sota hi té com un petit lloc on les cabres poden estar a recer, contemplam tot l’espectacle panoràmic i aprofitam més avall per a fer la foto oficial de grup.

Més tard, iniciam la davallada, cap al Coll de sa Línia, en un descens ràpid per un terreny poc fitat per on seguim el guia. Allà hi dinam, en la tranquil·litat del paratge, per on passen altres muntanyers i corredors. 
 

Després de dinar és l’hora de reprendre el camí cap al pas de n’Arbona, la pendent de l’espadat del puig del Caragoler des Guix ens contempla, després d’haver passat per un torrent. 











La baixada ens deixa altra volta al camí Vell de Lluc, on arribàrem per tornar als cotxes.







Finalment, i després d’una aturada per fer un cafetet, la trentena de marxaires ens dirigirem cadascú als seus respectius pobles, cansats, però contents d’haver aconseguit fer cim en una fita tan important com és el puig de n’Alí, un dels més de 54 pics de Mallorca que superen els mil metres.

S’espera que els grups agafin força, per a poder preparar la propera excursió, la que ha d’anar d’Orient a Sóller. Som-hi, doncs!

Joan Cabalgante i Guasp