Dia 12 de gener de 2020, els grups excursionistes Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques varen fer l'excursió als Tossals Verds. L'autocar, com és habitual els acompanyà fins al punt de partida, mentre els termòmetres marcaven una temperatura externa de 6 graus.
L'excursió consisteix en la volta al massís formats per tres cims que estan per damunt dels 1000 m. El més alt és el Puig dels Tossals Verds (1118m). Un Tossal és el cim o la part més alta d'una muntanya. En castellà, cumbre, cima. 
Primerament, l'excursió començà a prop de la font del Noguer, una vegada que l'autocar ens havia deixat a prop de l'embassament de Cúber. El grup d'excursionistes era nombrós, amb un total de 56 caminants. La pujada inicial era d'un rost elevat i s'ha de considerar que la humitat feia que les pedres i el fang lleneguessin. Tot i així, pujàrem amb ziga-zaga fins arribar a dalt. Pujam al Coll de sa Coma des Ases (903m), situat entre el Puig de Sa Font a l'esquerra (1071m), i el Morro de Cúber (961m). 
L'obaga deixava que el fred entrés dins el cos, però això no va fer que el grup s'arrufés, sinó que aconseguí pujar el gran pendent fins arribar al coll, on els dos vessants de la muntanya es divideixen per una llarga paret seca. Passam per un portal i just a l'altra banda de la paret, el sol ens espera, perquè berenem. La vista des de dalt del coll és impressionant, amb Alcadena i el castell d’Alaró al fons. Tots coincideixen que el bon temps havia acompanyat l'excursió, sense que s'aixequés un bri pel vent. 
Després de berenar, en un indret amb pocs arbres, es comença un descens fins topar-nos amb una famosa avioneta estavellada fa temps. La baixada es fa per l'altre costat per dins la Coma dels Ases, passant per la font i després, per damunt el torrent d'Almadrà, salvarem la pujada pel Pas Llis. Seguidament, en fila índia esperem que el grup a poc a poc pugi aferrat a la cadena, mentre els guies asseguren el pas als excursionistes. 
Llavors anem per davall del Salt dels Cans i del Morro de sa Vaca. Una vegada feta sa volta, anam per dins la coma que deixa a la dreta el refugi dels Tossals Verds, a on dinàrem, encara amb sol. Aquesta coma es un exemple de la construcció de la pedra. Esta feta de “parats”, una construcció de pedra en sec extrema. La diferència entre el parat i la marjada és el pendent, que fa que l'angle sigui tancat, en forma de presa, també el gruix i la corona, i les marjades tenen l'angle obert per aprofitar més el terreny, ja que el terreny no té tanta pendent i no les fa falta tant de gruix, ni reforç ni angle. En els Parats també s'hi conrava oliveres, però també s'estava l'erosió més avall de la muntanya. És una simple estratègia d'arquitectura rústica, remeis simples de pedra en sec, més efectius que cap altre. El Pou de Sa Coma, completa l'exemple del que hem dit. 
Al Refugi, l'estada era agradable i dedins es podia fer qualque cafetet si es volia. Seguidament, tornàrem a pujar pel camí empedrat que comença a mà esquerra del refugi, que prepara a darrere el seu petit jardí botànic. Continua el grup la pujada, i aviat s'arriba a una altura considerable i les cases queden a baix, a la llunyania. El camí empedrat ens porta també després d'una ziga-zaga fins a un pla vorejat d'alzinars. Aquesta vegada, la temperatura descendeix considerablement i el grup se separa. A dalt, l'era i les cases amagades dels Tossals Vells, a on ens incorporem al GR-221 i que per damunt el torrent del Prat, seguim voltant el massís, separat pel torrent de la Canaleta del Massanella, amb els seus arcs a l’altre costat. 
Arribam al Prat de Cúber, a on trobam la font de Massanella. D'aquí surt l'aigua que va per la Canaleta construïda pel majoral de la possessió, acabada el 1750 i que el 1982 es va entubar fins el poble de Mancor. Els oliverars i el càrritx tallat ens acompanyen en la nostra marxa. 
Ja sols queda salvar el Coll dels Coloms, sota el Morro d'Almallutx (1064m), i anam a cercar la canal que puja l'aigua del Gorg Blau cap a Cúber. Seguint aquesta, arribarem a la Font del Noguer a on tancarem la volta als Tossals. El paisatge de tornada és impressionant des de l'autocar, amb la casa dels carabiners i la volta al puig Roig, el lapiaç recorda el Montseny i les muntanyes ens envolten fins arribar a nosaltres. De tornada, la vesprada ens agombola i tranquil·lament es recorda aquesta volta circular als Tossals Verds. 
Una volta de 13, 27 metres amb 699 m de desnivell. Un autèntic luxe senderista. La propera excursió serà, si no hi ha res de nou dia 9 de febrer al Puig de n'Ali. Som-hi!
Joan Cabalgante Guasp
