El diumenge dia 15 de Febrer estava programada l'excursió al Puig de S’Alcadena, però aprofitant que havia nevat durant la setmana anterior, es va proposar canviar-la per un tram de la ruta de la tramuntana: de les Voltes d’en Galileu fins la Font des Noguer. D’aquesta manera aprofitàvem el paisatge amb neu.
Vam reunir-nos a Capdepera per agafar el bus que, després d’aturar-se a Son Servera i una breu parada a Manacor per recollir excursionistes, vàrem partir cap a la Tramuntana. A la Ma-10, la carretera d’Escorca a uns deu quilòmetres passat Caimari, a prop del coll de sa batalla, hi vam trobar la senyalització que marcava el començament de la nostra ruta. Allà mateix, enmig de la carretera vam baixar del bus i vàrem començar a caminar.
En un primer moment, la senda era definida i transcorria per dins del bosc d’alzines. A poc a poc anava apareixent més i més neu. Ja la senda era marcada per les passes de la gent que havia anat fent camí abans que nosaltres. En trobar la casa de neu de Son Macip, vam parar per berenar i descansar una mica. Vaig observar en aquell moment que moltes de les alzines que ens envoltàvem els mancaven branques. Aquest era el signe que il·lustrava la forta nevada que s’havia patit i que algunes branques no havien suportat el pes de la neu acumulada al damunt.
Vam seguir ascendint per les Voltes d’en Galileu. El bosc es quedava als peus i les vistes començaven a fer-se mes llargues: es veia el Refugi de son Amer, s’intuïa la badia de Pollença i ja començàvem a agafar alçada com per reconèixer les muntanyes del nord de l'illa. En acabar la pujada per les voltes, vam travessar una part amb menys pendent, quasi plana i un post ens indicava la bifurcació per anar a les cases de neu d’en Galileu cap a la dreta. Alguns de nosaltres, vam apropar-nos per veure el resultat de les feines de reconstrucció d’aquestes construccions, tan necessàries en el passat.
Seguint la ruta, cap a l’esquerra de la bifurcació, ascendirem fins a un xicotet coll, on es trobava marcat el pas per pujar al cim del puig d’en Galileu. Uns pocs vam accedir a fer-ho, mentre que la resta del grup va continuar, cap a la Font des Prat, on havíem acordat reunir-nos de nou. Des del puig, a 1.181m vàrem gaudir d’una de les vistes mes espectaculars que ofereix el puig de Massanella, i en aquest moment, vestit de neu.
El topònim Galileu fa referència al desnivell que va construir Antoni Català "Galileu" cap a l'any 1692, quan volgué "fer i de nou construir unes cases de neu a la montanya dita la Mola situada en lo terme de Lluc o Scorca" 1
Avançàrem per la part Nord-Oest del puig, on encara hi havia neu, càrritx i estepa blanera (Phlomis italica), el nom científic de la qual prové de la paraula d'origen grec, Phlomis, phlox significa flama.
Enfonsàrem les cames en aquest gran pastís de merenga en què s'havia convertit el puig; quan arribàrem a dalt, el fred i el vent es feien palesos, però no ens evitaren poder gaudir d'una vista immillorable: d'una banda teníem el coll del Prat, la serra dels Teixos i, ni més ni manco, que l'esquena del Massanella tota vestida de blanc. Després de les fotografies de rigor, davallàrem amb cura i seguírem el rastre dels nostres companys, que ja no s'albiraven, car estaven a l'altra banda del coll.
En descens, ens topàvem amb qualque corredor, que, esgotat pel trajecte, duia un ritme més lent. A pics, relliscàvem degut a zones amb més gel, però el camí era agradable i assolellat. Els reflexos de la llum encara feien més nítida l'atmosfera. Després de la davallada, tocava un altre ascens, aquesta vegada, ja veiem les siluetes dels nostres companys a dalt del coll. La pujada fou dura, degut a la densitat de la neu. A mitjan pujada, coincidirem amb un petit grup que havia pujat les seves taules de snowboard, per atrevir-se a llançar-se muntanya avall, amb algún salt i cucavela. A la pujada veièrem com alguns pals indicadors del GR havien quedat gairebé enfonsats per la neu. Estàvem a la vertent contrària de la del coll d'en Galileu. A dalt gaudirem d'una panoràmica de les badíes de Pollença i d'Alcúdia.
Una vegada que fórem a dalt, iniciàrem el descens. A l'esquerra quedaven els cims del Puig del Massanella i del Puig de ses Bassetes. A la davallada, nins exahusts s'havien aturat a mig camí, passaven esbufegant més corredors i el paratge del blanc que ens envoltava seria de ben segur inoblidable. Després d'una bona estona de baixada, ens endinsàrem dins un bosc d'alzines i de pins, quan la llum del sol tímidament ens abandonà, tot i que rajos de claror entraven a la frondositat de l'arbreda, passant per la font d'en Galina. El desgel va fer que tots, fins i tot aquells que duien polaines, acabessin amb els peus mullats, el camí semblava un torrent on l'aigua brollava ufanosa, el fang també i hi era present , això feia que haguéssim d'anar amb compte amb les caigudes.
Després d'una estona, a la dreta, arribàrem al desviament de la Font des Prat, on ens hi instal·làrem per poder dinar. Després d'una miqueta d'esbarjo, no gaire, continuàrem i passàrem per un encreuament de camins, on hi havia un indicador (Refugi dels Tossals Verds/Font des Noguer). Després de deixar a l'esquerra el sender que condueix al puig dels Tossals Verds, passant pe Pa de Figa, nosaltres seguírem fins arribar a dalt del coll des Coloms, per baixar fins a la canal que condueix l'aigua des del Gorg Blau al de Cúber.
Finalment, el camí, que va paral·lel a la canalització, ens portà a la font des Noguer i des d'ell poguèrem gaudir de les vistes panoràmiques del Gorg Blau, el cim del Puig Major, amb la seva bolla esfèrica i el Puig de ses Vinyes.
1 Referència extreta del llibre Les cases de neu de Mallorca, d'Antoni Gorrias i Duran.
Clara Arnau i Joan Cabalgante
