TRANSPORT

El transport terrestre, aeri i marítim és el sector que més energia consumeix i més emissions genera a les Balears. Aquesta activitat juntament amb la generació d’energia són responsables del 80% de les nostres emissions directes.

• Proposta 1. Limitació de creuers turístics de manera més ambiciosa a la normativa actual (94% SUPORT)
• Proposta 5. Limitar el nombre de visitants que arriben a Mallorca (93% SUPORT)
• Proposta 8. Regulació i limitació de les embarcacions a tota la costa que eviti la massificació i la destrucció de la posidònia i els espais maritims (91% SUPORT)
• Proposta 10. Integració i ampliació de la xarxa pública de mobilitat urbana i interurbana amb bus i tren. (93% SUPORT)
• Proposta 11. Limitar l’entrada i l’ús del cotxe privat en els nuclis urbans i establir alternatives eficaces (93% SUPORT)
• Proposta 13. Regular i limitar el nombre de cotxes de lloguer (93% SUPORT)
• Proposta 14. Limitar el nombre de vehicles que arriben a Mallorca (91% SUPORT)
• Proposta 15. Promoure el model de ciutat/municipi de 15 minuts (a nivell municipal) i del territori de 30 minuts (a escala de Mallorca) (91% SUPORT)

ENERGIA

La transició energètica implica un desplegament important d’energies renovables, que actualment només cobreixen al voltant d’un 5% de la demanda d’energia a les Balears (any 2021). És essencial que aquest desplegament es faci de manera ordenada i racional, amb màxima cura dels usos del territori, els ecosistemes i el patrimoni cultural, i que s’estableixin fórmules de democratització de l’accés a l’energia.

• Proposta 17. Millorar i agilitzar els ajuts a la transició energètica (94% SUPORT)
• Proposta 18. Instal·lacions elèctriques renovables i comunitàries (100% SUPORT)
• Proposta 19. Cobertes fotovoltaiques (90% SUPORT)
• Proposta 21. Eficiència energètica en l’enllumenat públic (93% SUPORT)
• Proposta 22. Ordenació energètica insular (96% SUPORT)
• Proposta 23. Normativa d’eficiència energètica d’edificis (91% SUPORT)

MODEL DE CONSUM

El flux de materials i de béns de consum en general, i la importació d’aliments produïts de manera industrial i agrotòxica en particular, generen emissions directes i indirectes (com ara les que es generen als llocs de producció d’allò que consumim), residus, pèrdua de sòl fèrtil, contaminació i malbaratament en totes les baules de la cadena. Per aquest motiu és essencial replantejar des de la base el model de consum amb una aposta decidida per la reducció i la circularitat del flux de materials.

• Proposta 27. Promoció del residu zero en totes les activitats econòmiques (96% SUPORT)
• Proposta 28. Sistemes de devolució i retorn (96% SUPORT)
• Proposta 29. Recollida selectiva municipal (96% SUPORT)
• Proposta 32. Ampliar i afavorir l’oferta de petit comerç (98% SUPORT)
• Proposta 33. Etiqueta sobre la petjada ecològica dels productes (90% SUPORT)
• Proposta 34. Promoure el producte local (94% SUPORT)
• Proposta 35. Incentivar la producció agrària local (94% SUPORT)
• Proposta 36. Reconversió del sector de la pesca local (92% SUPORT)
• Proposta 37. Escola agrària: formació intensiva i de qualitat en agricultura i ramaderia (96% SUPORT)

AIGUA

La intensificació de l’estrès hídric és un dels impactes del canvi climàtic que més amenacen les illes Balears. S’espera una reducció de les pluges d’entre un 10% i un 20%, però a més, la disponibilitat d’aigua es veurà afectada per una major evapotranspiració, a causa de l’augment de temperatura3. Açò fa que la necessitat d’una major eficiència, d’acabar amb el malbaratament i de limitar els usos inapropiats de l’aigua dolça sigui un tema inajornable.

• Proposta 41. Millorar la recollida de l’aigua (94% SUPORT)

ECOSISTEMES

El canvi climàtic impacta en els sistemes naturals i afecta la fauna, la flora i el funcionament dels ecosistemes, tant terrestres com marins i d’aigua dolça. No només la integritat dels ecosistemes dels quals depèn el nostre benestar està amenaçada, sinó també la seva capacitat d’emmagatzemar carboni. Un exemple paradigmàtic és la posidònia, l’embornal de carboni més important de les Illes Balears, amenaçada per la contaminació, la pressió nàutica i l’escalfament de la mar, i que podria desaparèixer en els pròxims 60 anys.

• Proposta 45. Modificar la llei a fi de prioritzar la conservació d’ecosistemes i d’espècies autòctones. (96% SUPORT)
• Proposta 46. Pla estratègic de gestió forestal d’adaptació al canvi climàtic (94% SUPORT)
• Proposta 47. Augment de zones marines protegides (96% SUPORT)
• Proposta 49. Millorar la detecció i resposta a contaminants a les aigües marines (96% SUPORT)
• Proposta 50. Estudi, millora i ampliació de les zones verdes als espais públics a zones urbanes i nuclis de població (96% SUPORT)

EDUCACIÓ I CONSCIENCIACIÓ

Per abordar els canvis profunds que requereix l’emergència climàtica cal una ciutadania informada i compromesa. Per avançar en una transició ecològica socialment justa s’ha d’incidir en el sistema educatiu i de formació professional amb visió transformadora per tal d’emprendre un canvi de model econòmic sense deixar ningú enrere.

• Proposta 52. Afegir una assignatura obligatòria sobre canvi climàtic i sostenibilitat ambiental (92% SUPORT)
• Proposta 55. Fomentar la qualificació de professionals mediambientals (98% SUPORT)
• Proposta 56. Campanyes de conscienciació sobre el cicle de l’aigua (98% SUPORT) 
• 

La resta de propostes, totes aprovades, seran valorades per les institucions que donaran una explicació motivada, en un marge temporal concret, sobre les decideixin no dur-se a terme. A banda, es traslladaran a la resta d’institucions aquelles propostes de l’Assemblea que no siguin de l’àmbit competencial del Govern i el Consell de Mallorca.

La resta de propostes són les següents:

• Limitació de transport aeri i marítim privat.
• Limitar el transport aeri.
• Limitar el transport marítim.
• Reducció progresiva d’aquí a 2030 d’un 40% de les places hoteleres disponibles a Mallorca.
• Eliminar el combustible contaminant d’embarcacions.
• Transferir competències de ports i aeroports a la Comunitat Autònoma.
• Xarxa de vials de dues rodes a Mallorca.
• Redistribució de llocs de feina dins l’administració pública per reduir necessitats de desplaçament.
• Que l’IBE sigui també una comercialitzadora pública de l’energia.
• Limitació del preu màxim de l’energia.
• Subministrament elèctric gratuït universal.
• Destinar els ingressos derivats de multes a la transició justa.
• Limitar la generació de residus als hotels, hospitals, residències, col·legis, etc.
• Reduir els horaris d’establiments comercials amb solucions alternatives.
• Agricultura urbana i compostatge.
• Fomentar una alimentació saludable
• Dieta amb criteri agroecològic a tots els menjadors públics.
• Tarifes progressives i mesures per reduir el malbaratament d’aigua
• Regulació de piscines
• Instal·lar punts d’aigua potable.
• Gestió de l’accés a les platges.
• Modificació del pla territorial de Mallorca per afavorir l’ús agrícola del sòl rústic sota criteris d’agricultura regenerativa.
• Carnet mediambiental
• Programa de sensibilització contínua sobre el consum energètic.

Les 60 persones que han participat a l’Assemblea Ciutadana del Clima de Mallorca ha cercat i debatut solucions durant 4 mesos a la següent pregunta: què necessitam fer a Mallorca abans de 2030 per afrontar l’emergència climàtica de forma efectiva i socialment justa? Les 5 sessions s’han celebrat, de novembre a febrer, a Palma, Inca, Pollença, Sineu i Calvià. El contingut de les seves reflexions i debats, s’ha mantingut confidencial durant tot el procès. El grup ha estat acompanyat durant tot el procés per un equip de facilitadors i facilitadores que ha vetllat perquè l’espai sigui segur, amable, garantir debats fructífers, respectuosos i que les propostes siguin útils i serveixin per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic a Mallorca.

La selecció de les 60 persones que han participat s’ha fet sota els criteris d’edat, sexe, municipi, nivell d’estudis i nivell de renda. Es varen enviar 10.000 cartes aleatòries convidant la ciutadania a participar-hi. El procés final de selecció es va fer amb el suport de l’entitat europea Sortition Foundation.

Al llarg dels 4 mesos que ha durat l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca, els participants han escoltat les ponències d’experts i científics com Carlos Moreno, Ivan Murray, Margalida Mestre, Carles Manera, Nùria Marbà, Biel Jordà, Joan Rita, Elena Baraza, Alfredo Barón, Damià Gomis, Cristina Monje, Pau de Vílchez, Aitor Urresti, Miquela Grimalt o Cecilia Foronda.

També han partipat nombrosos actors socials i ha estat coordinada per un grup de la Universitat de les Illes Balears. Està previst que se celebrin altres assembles ciutadanes pel clima a Menorca i a Eivissa i Formentera.