• • Neus..., tu ets del 2000...?
  • No, som del 1997. Encara som mil·lennista, però estic entre mil·lennista i la generació zeta. Estic enmig.
  
  • Què vares estudiar?
  • Ciències del Mar a la Universitat de Barcelona.
  
  • Per què vares estudiar això?
  • Perquè..., jo volia estudiar Ciències Ambientals, perquè sempre m'havia interessat la Biologia, bé les Ciències en general. I sabia que Ciències Ambientals ho englobava tot. Quan estava cercant la carrera que volia estudiar (tenia ganes d'anar a Barcelona, fora de Mallorca) vaig veure que la Universitat de Barcelona tenia un grau nou que era Ciències del Mar i vaig veure el programa i em vaig decidir.
  
  • Què és el que més t'ha agradat del que has estudiat?
  • Jo crec que la Geofísica, la Geologia i la Física. Jo vaig entrar amb la idea que estudiaré els bitxos grans, peixos, balenes..., però comences a estudiar Ciències del Mar i estudies moltes fórmules, matemàtiques, molta química, molta geologia, molta biologia... Em va sorprendre lo general i multidisciplinària que és aquesta carrera.
  
  • Si a un al·lot o al·lota de segon de batxillerat li haguessis de recomanar Ciències del Mar, què li diries?
  • Si t'agrada la mar i tens passió per la mar, fes aquesta carrera perquè aprendràs tot el relacionat amb la mar, ja siguin els bitxets o també l'economia (com blue economy), les lleis, etc. Tens una visió molt general dels problemes que ens envolten, és interessant i sobretot per a nosaltres que vivim devora la mar. Hauríem de conèixer com cuidar-la i valorar-la. Sempre tenim aquesta necessitat d'estar a prop de la mar. Amb aquesta carrera tens la sensació que estàs estudiant una cosa per al futur de tots, que serà beneficiós per a la societat.
  
  • No t'ha bastat això i te n'has anat a fer un màster a Utrecht de...
  • "Earth, life and climate", "Terra, vida i clima". Ara estic aprofundint més en el tema d'interacció d'atmosfera i oceà. Jo vull aprendre com funciona el sistema climàtic, pel tema del canvi climàtic i l'escalfament global. Per exemple, ara tenc una assignatura en la qual estam estudiant les ones, com arriben a la costa. Així com arriben a la costa pots saber què ha passat al mig de l'oceà i com s'han propagat fins a la costa. I si es fan estudis es pot aprendre molt del que ens arriba. Per exemple, si vols construir el port i saps com arriben les ones podràs construir un port més resilient.
  
  • Utrecht està a Holanda, i diuen que són els que més saben de la mar...
  • No sé si són els qui més en saben del món, però en saben molt i estan guanyant terrenys a la mar des de fa molts d'anys, són capdavanters en enginyeria, en el tema del canvi climàtic i dels moviments, perquè viuen a una zona molt dinàmica, i per això en saben molt. Així i tot també l'han "cagada" moltes vegades, els holandesos, i ara s'han hagut de posar les piles, ja que si no el país s'inundava i tendrien moltes pèrdues econòmiques. Ara, crec, són dels millors en qüestió d'enginyeria costera i construeixen pensant en la natura. Jo no estic fent res sobre això, però he anat a qualque conferència i fan dics pensant en la natura. Fan estudis i si en una platja no hi poden construir, perquè és un punt on crien les aus, per exemple, doncs no hi construeixen, però més enllà creen un sistema pensant en elles. Creen un impacte en la costa però a la vegada estàs ajudant que la natura cresqui en un altre lloc. Com crec que es fa al port, posant les roques que afavoreixin que s'hi fixin els organismes.
  
  • Anem d'allò més general al més particular o local. Parlem del canvi climàtic...
  • Parlam molt de canvi climàtic, però realment és una variació del clima a llarg termini. Ara el que sentim és un efecte del canvi climàtic. Des de la formació de la Terra hi ha hagut molts canvis climàtics, per moviments de les plaques tectòniques, per l'explosió de la vida, pels volcans, per un meteorit..., i ara estam vivint un dels canvis climàtics més ràpids del que es té constància i a més és per la nostra culpa. Són canvis antropogènics. Els anteriors eren canvis climàtics naturals i aquest nosaltres l'estam accelerant.
  
  • Es diu que la pujada del nivell de la mar provoca onades més impactants. Cert?
  • Més que l'augment del nivell de la mar, el problema ara és l'increment global de les temperatures i percebem que el clima està boig. Zones que eren càlides ho són més encara i les que eren fredes també es refreden més; aquests diferència tèrmica és més gran i els fronts atmosfèrics són molt més potents i creen tempestes més fortes que poden duren més.
  Els canvis són més ràpids a l'atmosfera i es transmeten a la mar, que tarda un poc més a reaccionar. Si nosaltres deixam d'emetre gasos d'efecte hivernacle, la temperatura continuarà augmentant un parell d'anys més, per ventura 20 o 30 anys més.
  
  • Això són els efectes climàtics. Després tenim els biològics...
  • Per exemple el blanqueig del corall a causa de l'augment de les temperatures. Els coralls perden els organismes fotosintètics amb què vivien conjuntament. Aquests animalets no suporten les altes temperatures i es moren, i els coralls queden “despullats”. I si les temperatures continuen augmentant el corall mor per manca d'aliment, ja que arriba al punt en el qual no es pot regenerar. I es tracta d'un hàbitat prou important. A les Illes Balears ens afecta més la posidònia, que és l'hàbitat de moltes espècies de peixos que l’utilitzen per a la reproducció, l'alimentació, pe amagar-se de depredadors, ... La temperatura també afecta la posidònia i es mor. Si aquest augment es produeix en poc temps i dura un període molt llarg pot arribar a tenir un efecte devastador i que no es recuperi. A més a més, el seu creixement és lent.
  
  • Parlem de la pesca. Ara les barques tenen forma de localitzar els bancs de peixos més fàcilment i les captures són majors, cosa que afecta més a les poblacions de peixos...
  • Els peixos que tenim avui en dia són més petits que els que hi havia en l'època dels meus padrins. La mida s'ha reduït considerablement. El motiu és que no els donam temps per créixer i es pesquen molt.
  Això malgrat les normatives reguladores. A Mallorca hi ha pocs pescadors i ells valoren el peix. Ells conviden a observadors científics perquè controlin la mida de les espècies, la regulació de temporades... A Mallorca són poques barques i tots es coneixen. Jo crec que el problema són les grans flotes que pesquen enmig de l'Atlàntic, per exemple, i ho fan sense cap classe de control. Per exemple, Espanya és dels majors exportadors d'aletes de tauró cap a la Xina.
  
  • Hi ha zones de pesca com el Gran Sol, on els pescadors espanyols estan molt mal considerats per no complir les normes i que ho arrasen tot.
  • És que segons a quines zones pesquen tenen unes lleis o altres. La solució és aplicar unes lleis internacionals, perquè la mar està connectada. L'ONU ho intenta, amb els objectius de Desenvolupament. Tots els països ho han signat, però les coses es fan molt lentament, es posen uns terminis molt llargs, ara parlen del 2050.
  S'han de fer lleis molt generals pel tema de la mar, però amb d'altres d'específiques en l'àmbit local, perquè a cada lloc la pesca és diferent.
  
  • Creus que les piscifactories són una solució al problema de l'alimentació mundial?
  • Sí. Donen molt de peix, no obstant això provoquen contaminació per l’ús d'antibiòtics, a més genèticament, els peixos no són iguals que els salvatges i si n'escapa un poden afectar les poblacions de la zona on està la piscifactoria i alterar les cadenes tròfiques.
  Un altre qüestió és l'alimentació. Per fer el pinso que els donen utilitzen molt del plàncton animal que mengen les balenes o altres peixos. Si estan tancats els has de donar aliment, ja que ells no poden anar a cercar-lo. A més, el que volen és que el creixement sigui molt ràpid.
  Segon quins tipus de peix, necessita un aliment o un altre. També depèn d'on es posi la piscifactoria. Per exemple, n'hi ha una de tonyines que està a una zona on hi ha molta concentració de metalls pesants; s'ha fet net, però en els sediments encara queden residus que apareixen en concentracions molt altes a les tonyines.
  
  • Per què a les tonyines?
  • Això es diu bioacumulació i vol dir que el peix, com que és tan gran, va acumulant productes tòxics. Com més gran és més acumula en el seu organisme. Els nivells de toxicitat de les tonyines ha anat augmentant fins al punt que s'aconsella limitar el seu consum, a causa també de la biomagnificació, ja que la toxicitat es magnifica com més alt sigui el teu nivell tròfi. Per això també afecta els humans.
  
  • Hem parlat de canvi climàtic, de biodiversitat dels peixos i de contaminació. Quin creus que és major problema que afecta la mar?
  • Tots, tots són molt importants perquè tot va lligat. Jo crec que el més greu és el canvi climàtic amb l'agreujant que és el problema més llunyà. Si pensam en un problema, el primer que ens ve és la contaminació i la biodiversitat dels peixos, perquè és el que ens afecta més directament aquí i ara. En això ens hauríem de centrar, però pensant en l'escalfament global.
  
  • Entre la contaminació hi ha els plàstics, també els estudiau?
  • Sí, per exemple les illes de plàstic que es formen al Pacífic. Els diuen illes, però són grans acumulacions que floten. Els corrents marins duen els plàstics que floten a un lloc determinat i s'acumulen, i això és un problema. Els microplàstics es creen perquè la mar (corrents, organismes, ones…) descompon els plàstics en bocins molts petits. Fer-ho net és molt més complicat i els peixos o altres organismes marins se'ls mengen i passen al nostre cos quan els consumim.
  
  • Estam ben fotuts!
• • Sí, entre contaminació, canvi del clima..., estam ben fotuts.
  
  
  
  • Tu també estudies arqueologia marina?
  • Del que hem parlat fins ara, plàstics i biodiversitat, no és la meva especialitat, lo meu és més el clima i la geologia marina. Per exemple, miram els foraminífers, que són restes de fitoplàncton fossilitzat que és a l'arena (juntament amb els microplàstics), que ens conten la història de la platja on es troben. L'arqueologia no la tractam gaire.
  
  • Per què la mar Mediterrània ha estat el bressol de la civilització els darrers 2500 anys? Què tenim que no tinguin els altres?
  • No sé el perquè, però el Mediterrani és un mar petit, entre continents, que així i tot es comporta com un oceà. En el Mediterrani hi ha circulació tremolina, això vol dir que hi ha formació d'aigües profundes, aigües superficials, rius que hi desemboquen, i també tenim una entrada d'aigua important per l'estret de Gibraltar (si no el Mediterrani es podria assecar). També per la seva mida, que permet relacions entre poblacions, i el clima que no és molt extrem, no és ni molt fred ni molt càlid, i això degué influir en l'agricultura i  la pesca.
  
  • És cert que el Mediterrani és més salat que els oceans ?
  • Sí, pel fet que hi ha més evaporació que precipitació i entrada d'aigua dels rius. Senzillament això.
  
  • Tothom diu que el peix del Mediterrani és més bo que el de l'Atlàntic. Pot ser per la seva major salinitat?
  • No ho sé, però potser.
  
  • Anem a "lo teu", parlem de Geologia. Tenim les platges més guapes del món?
  • Això sí, està clar! Jo em dedic més als foraminífers, a estudiar el tipus que hi ha les platges. Treim testimonis de sediments i analitzam els tipus que hi ha a cada capa. Amb isòtops estables pots datar els foraminífers de cada capa i saber-ne l’edat, com anaven les corrents, si hi havia més oxigen o manco, etc, i podem reconstruir els climes del passat per poder entendre el clima que estam vivint avui en dia.
  
  • Parlem de les platges de Mallorca, no només les de Capdepera... Hi ha diferents formes de formar-se una platja?
  • Sí. Depèn de com rompen les ones, l'energia que tenen, la morfologia de la costa, el vent... Les que tenen arena més fina és perquè hi ha moments d'ones més energètics que ho poden moure tot, i també hi ha etapes llargues de calma perquè es puguin sedimentar. Les platges que tenim aquí són així pels canvis de temps, els de temporals i els de calma.
  
  • Feim tot el que s'ha de fer per conservar les platges?
  • No, no ho crec. Bé, ara diuen que trauran els "xiringuitos", que és una mesura una mica radical, ja que aquestes xibius no afecten igualment totes les platges. Si amb aquestes construccions el sistema s'havia estabilitzat, llevant-los es torna remoure, o bé millora. S'han de fer estudis locals, ja que cada lloc és específic.
  
  • El turisme fa un ús intensiu de les platges. Es feia un càlcul que deia que si cada persona se'n duu 10 grams d'arena als peus, després d'una temporada podrien ser tones d'arena les que se n'han dut. Això afecta, realment?
  • No ho sé. El que si puc dir és que afecta molt que ens carreguem el fons marí i la posidònia, que és el que més afecta les platges. La posidònia està al fons de la mar i la platja a l'exterior, però la posidònia fa de barrera perquè no se'n vagi arena cap al fons, i si un temporal (que és un moment puntual) se'n duu molta arena, la posidònia protegeix la platja. Les etapes d'onada normal aporten arena, així a l'estiu aquesta queda a la platja.
  
  • Hi ha estudis que parlen que es reduiran molt les platges pel canvi climàtic, algunes fins a un 50%.
  • El canvi climàtic afectarà molt. Ens estam carregant totes les fanerògames marines que estabilitzen l'arena al fons, els vents seran més forts i se'n duran l'arena a altres bandes, i les ones seran més fortes. Les costes són sistemes molt dinàmics, en els quals interaccionen molts de factors: la Hidrosfera, l'Atmosfera, la Biosfera i la Geosfera. Basta que un factor canviï perquè els altres també canviïn, i en cada zona serà diferent. En general se sap més o manco què pot passar, però a nivell local pot ser diferent i les mesures de regeneració de platges han de ser diferents. Pot haver-hi una planta autòctona, un tipus de vent predominant...., factors específics que poden influir més o manco.
  
  • Parlem dels passeigs marítims. El Ministeri de Transició Ecològica, en l'àmbit estatal, diu que no invertirà més a adobar-los, perquè ha fet estudis que diuen que no duraran més de deu anys.
  • - Sí, pot ser. Depèn dels llocs i dels materials de què estan fets. Els passeigs marítims són els dics que han de suportar tots els cops de les ones i dels vents. Quan una tempesta o un huracà arriba a la costa són el primer que troben i són els primers que reben.
  
  • Tu com veus el futur del món marí, aquí a Mallorca?
  • Jo veig la població, polítics i gent en general, de cada vegada més conscienciada amb la conservació, i crec que anam millorant bastant. S'estan fent coses, però és veritat que es fan molt a poc a poc, no s'està actuant gaire aviat. Ens hem de posar les piles, perquè hi ha molta feina i molta necessitat de canviar la mentalitat de les persones per canviar. Hem de deixar el nivell de vida que tenim. És com si anàssim amb un cotxe a tota pastilla contra una paret i tenguéssim dos segons per reaccionar, perquè si no ens estamparíem.
  Hi ha molts de models que diuen que estam molt a prop del punt de no retorn amb el tema del canvi climàtic. O amb el tema de les pesqueries. Si hi ha sobrepesca, les poblacions de peixos desapareixeran i els pescadors mateixos (i nosaltres també) serem els afectats.
  
  • Ara que tens una visió des de fora, com veus Mallorca?
  • Jo veig que Mallorca té molt de potencial, com Capdepera, per a la transició energètica i les energies renovables, perquè tenim sol, vent, ones..., i no necessitaríem anar a cercar energia a fora; ens podríem mantenir nosaltres mateixos. I és extensible a Espanya, podríem mantenir tota Europa, amb el sol que tenim. De fet, hi ha molts d'holandesos que em diuen  "amb el sol que teniu, no posau plaques solars?" En tenen més ells que nosaltres, quan allà no surt el sol.
  
  • I l'energia de les ones, ja funciona a qualque lloc?
  • A qualque zona n'hi ha, però no em diguis a on. Jo crec que es necessiten molts d'estudis. Potser que la meva idea sigui fantasiosa, però al moll, si posassin unes turbines, hi podríem tenir energia per a mantenir una part del poble. S'ha d'invertir, fer estudis d'on posar-les i quantes. Del mar es tuda molta energia, just ara comença a estudiar-se. Hi ha la mareomotriu que aquí és inviable, però la de les ones... El que jo he vist són com uns tubs flotants que aturen les ones i aprofiten la seva energia.
  
  
  
  • Recomanaries a un amic teu que es fes pescador o li ho llevaries del cap?
  • Sí. Per què no? Jo crec que la feina de pescador s'ha de conservar i pot ser rendible. S'estan fent molts d'estudis sobre la pesca. Per exemple, jo teinc una amiga que fa el doctorat sobre la conservació d'una espècie en el canal de Menorca. El problema és que el canvi climàtic es carregui totes les poblacions. Hi ha espècies que cada dos o tres anys tenen una aturada d'un any per qüestió de reproducció i amb el canvi climàtic el període pot canviar, i això afecta els pescadors. Una onada de calor, un canvi de corrents, qualsevol factor pot disminuir la pesca per una mortaldat de juvenils o per la baixada de la taxa de reproducció.
  Crec que a Mallorca es potencia la pesca sostenible i això pot ajudar al fet que es pugui continuar pescant i viure de la pesca. Jo crec que els pescadors estan prou conscienciats.

• Creus que professionals com tu farien falta a l'administració per a analitzar aquests problemes de la mar?
• Jo crec que es necessita molta més gent, més científics i especialment a Espanya. Pens que la meva carrera no es valora prou, aquí, a Espanya. Quan dic que estudii Ciències del Mar tothom em demana i això què és?, per a què serveix? No veuen unes necessitats d'estudiar la mar i aprendre del que ens envolta.

• Has tingut la sensació que als científics i enginyers, a països del nord d'Europa se'ls valora molt més?
• Rotundament, si. Potser que al final els governs dels països del nord tampoc els valoren tant, però els donen molts de recursos perquè s'investigui i els donen llibertat. Quan presentes un projecte o tens una idea que ha està ben acollida, primer he rebut la seva ajuda i els suggeriments dels meus professors, i llavors et donen llibertat per crear els teus propis projectes.
Aquí, si dus endavant un projecte de doctorat, cobres mil o mil dos-cents euros, per una feina en què estàs quasi 24 hores, perquè, a més de la feina amb l'ordinador de passar dades, has de fer feina de camp i recollir i analitzar aquestes dades. És una feina molt dura i molts de doctorats aquí... Molts t'aconsellen que si pots fer el doctorat a fora, millor, no perquè hi hagi més o manco nivell, és perquè es valora més la teva feina.

• Has vist la pel·lícula "Mirando hacia arriba"? Creus que la gent del carrer i els que tenen responsabilitats polítiques no es creuen això del canvi climàtic?
• Jo crec que no s'ho creuen. Aquesta pel·lícula és l'extrem, però és totalment real. No es creuen el que diuen els científics, i això que fa 75 o 80 anys que se'n parla, no és res nou. Que no s'hagi fet res és una altra cosa. La comunitat científica també té el problema d’arribar a la població, perquè els articles publicats queden entre la comunitat científica.

• Dins la comunitat científica també hi ha moltes noticies falses? O estudis fets amb intenció de desacreditar-ne o minimitzar-ne d'altres que puguin ser desfavorables a una gran empresa, per exemple?
• Sí, potser. Si un estudi és desfavorable per a una empresa i  es pot permetre finançar un estudi per a obtenir unes altres dades... Un científic que treballa a un organisme públic té molt difícil de lluitar contra una gran empresa que té més recursos, però és més una qüestió d'empreses i no de comunitat científica, que crec que no acceptaria aquests treballs. I les empreses tenen més capacitat per arribar a la gent amb campanyes publicitàries o mitjans informatius. També hi ha molta rivalitat científica i cadascú defensa les seves postures o conclusions.

• Alguna cosa més?, qualque tema que no hàgim tractat?
• No sé..., per exemple, una cosa que he fet és usar dades de satèl·lits i a Mallorca es podrien usar en l'àmbit d'organització de territori, per mirar si els vaixells ancoren damunt posidònia o no... Tenim una quantitat d'eines increïble i deixam que els iots continuïn tirant l'àncora damunt la posidònia.

• Per cert, llegeixes Cap Vermell, ens segueixes?
• De tant en tant, sobretot quan m'enyor...

Moltes gràcies i ja ens tendràs al corrent de les teves investigacions. Aquí teniu la pàgina de la Universitat d'Utrecht on  surt na Neus

(*) Si voleu proposar-nos entrevistes, enviau-nos la proposta al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.