Parlem amb Marcos Forjan, un apassionat del vol. Organitzador de la concentració de paramotor 2018, vicepresident de la federació balear d’esports aeris i instructor de l’escola de vol de Capdepera. Amb ell comentem com va anar la concentració i de la seva afició.
- Marcos, quan començares amb això de volar?
- Idò se data exacta, fa uns 21 anys se va treure el carnet de conduir un amic meu i vam fer el que solíem fer els joves: agafar el cotxe i cremar benzina fent un recorregut per les carreteres de Mallorca. Amb aquestes arribàrem a Pollença vàrem veure que volaven en el Puig de Sant Martí a Alcúdia i ens sorprengué molt, així que decidírem pujar i vérem com s’enlairaven els parapents. Ens cridà l’atenció, ens aproparem i vérem un cartell amb un telèfon i cridàrem perquè ho volíem provar. Quedarem per tornar en una setmana i l’encalentida ens dura tota la setmana, no ens refredàrem gens. Eren vols amb biplaces... Només enlairar-nos, quan les cames se t’envan d’en terra ja ens va semblar una passada. L’instructor, que era en Òscar Martínez ens comentava que feien cursos de parapent, vol lliure. I ens apuntaren a fer un curs. Eren joves amb poc poder adquisitiu i decidírem comprar un parapent a mitges que ens costà cent mil pessetes (encara era en pessetes!) i això que era de segona mà.
Així un volava i l’altre mirava i esperava el torn, fins que ajuntem diners suficients per comprar-ne un per a cada un. En aquella època tots els caps de setmana, si hi havia condicions favorables, partia cap a Alcúdia.
- I el canvi a paramotor?
- Anar a Alcúdia a fer vol lliure implica anar a una muntanya, que hi hagi condicions atmosfèriques i adequades per mantenir-te a l’aire... i de vegades anaves allà i perdies el dia. M’interesava volar a Capdepera i això només ho podia fer amb paramotor. Vaig anar a Granada a fer un curs de paramotor amb el que era campió d’Europa i sots-campió del món, en Dani Martínez. Vaig descobrir altres possibilitats de volar que no eren només anar a la muntanya i aprofitar les corrents d’aire. El paramotor et dona autonomia, surts d’un lloc i arribes on vols mentre tinguis benzina.
Un dia vaig tenir un accident, concretament un dia de Sant Antoni, me vaig fer mal a un turmell i no podia volar... tot va desembocar en el paratrike (un parapent amb motor i tricicle).
En el 2004 vaig començar a volar a Capdepera amb paramotor. Quan me vaig lesionar vaig començar a investigar, era quan començava el paratrike, és un paramotor muntat damunt un tricicle, i acabarem fent un curs a Jaén. Vàrem comprar un paratrike biplaça, per dur gent a volar.
Va ser en aquesta època quan Miquel Blanch va contactar amb nosaltres. Muntaren un curs de monitor de parapent... i començà el tema d'ensenyar a altra gent. Ja no parlem d’agafar experiència sinó de transmetre-la. Vaig col·laborar uns anys a l’escola Mediterrani i amb en Miquel Blanch me vaig fer instructor. En Miquel me va ensenyar a ser instructor de paramotor.
- En Miquel et va marcar molt...
- Si, si... en Miquel me va marcar molt en el tema del parapent. A més se’n va anar me va deixar amb una mena de deute cap a ell. En Miquel va tenir un accident a Alcúdia a la muntanya de Son Fe, volant en vol lliure, que era el que l agradava més a ell. Realment era el millor del món amb el parapent. Pensa que competia amb un parapent una mica desfasat i passat de pes, malgrat tot competia amb gent patrocinada i encara quedava quart... era molt bo.
Quan vaig ser instructor vaig tenir el plaer de transmetre a en Miquel el paratrike, va venir a aprendre a la meva escola.
- Quan montes la teva escola?
- Quan me vaig fer instructor vaig demanar a la federació l’autorització per muntar la meva escola, ho demano i com complia tots els requisits la poso en marxa. Va ser la primera escola de paramotor de les Illes Balears, aquí a Capdepera, concretament a Son Cuera.
- I ara et dediques a ensenyar i... a volar?
- Be, jo tenc l’empresa de construcció que era de mon pare i vaig combinant. L’hivern és molt llarg i tanta sort de l’empresa, enguany hem passat un hivern amb pocs dies amb condicions per volar. He fet poca cosa, el pare Noël, que va ser un èxit, i un programa de “Evasion de RTVE ”,es un programa de televisió para Teledeporte, amb una promoció per Wolswagen , en aquest mateix programa va venir Horacio Llorenç ( que ha estat 5 vegades campió mundial d’acrobàcia, varem fer una activitat que és diu “d-bag jump” consisteix en un parapentista que se tira des d’un paratrike en vol. Record que era un programa sobre el vol a Mallorca i va sortir la meva escola... Horacio és un referent del món del parapent.
El cas és que Capdepera, el vol a Capdepera esta en aquest bon nivell.
- Parlem una mica de la concentració d’enguany...
- La concentració és una odissea, especialment el darrer mes... ens du moltíssima feina i sempre hi ha coses que no van bé i has d’estar canviant el pla constantment. S’han de demanar molts de permisos: Medi Ambient, Costes, Capitania Marítima, Aviació Civil, ajuntaments i propietaris ... inclús notificacions aèries NOTAM amb rutes i alçades de vol per l’exhibició de Campos per que els altres pilots sàpiguen que som allà.
- Ja aneu per la 5a edició d’aquesta concentració de paramotors...
- Si, és la cinquena vegada que se fa, però he de dir que l’any 2017 no se va fer. El 2016 vam tenir un problema amb Medi Ambient i vaig quedar una mica desencantat. Concretament no podíem volar pel Salobrar de Campos i va haver participants que malgrat estar avisats el sobrevolaren i justament s’espantaren els flamencs que feia anys que no compareixien. Així que el 2017 no ho vàrem va organitzar, perquè jo no volia malgrat em Miquel deia que si. Jo li deia que havien de muntar alguna cosa per nosaltres, un repte una aventura... però per tanta gent no
Ara, també he de dir que el 2018, enguany, ha anat de cine de principi a final. Ha hagut un gran respecte de cara a l’organització , complint trajectes, alçades, rutes, participació a les reunions prèvies... Ningú s’ha sortit del guió. Ha hagut un respecte màxim a la figura de Miquel Blanch, que era a qui fèiem l’homenatge. Els pilots sabíem que nosaltres havien quedat molt desencantats a l’edició del 2016 , hi havia gent nova però entre els propis pilots parlaven que s’havien de respectar les normes i així ha estat.
- Com valores la participació.
Enguany han hagut 17 participant de tots els nivells, des de campions del món a pilots novells, d’aquest 11 participaren en la travessa del Canal de Menorca que es l’etapa reina juntament amb la ruta de la Serra de Tramuntana.
- I l’any vinent hi haurà continuïtat?
- Tothom insisteix i pitja perquè hi hagi una nova edició. Mitjans de comunicació, pobles, participants m’han demanat que la torni organitzar...però la veritat és que du una feinada. Una feinada que abans compartia amb Miquel i ara estic tot sol, això vol dir que necessita més temps i per jo és més difícil. Parlem de 6 mesos.
Enguany l’he organitzat per en Miquel, era amic meu, company, soci... i s’havia de fer. En Miquel morí fa poc més d’un any (dia 17 de juliol) i deu dies despès vaig posar la convocatòria de la concentració, com a homenatge. Vaig posar el seu nom “Voltor negre” que era com li dèiem perquè era més voltor que persona...
Per l’any que ve... la concentració està a l’aire.
- Un tema que sempre te sortirà a les entrevistes, és perillós volar?
- El tema de seguretat ha evolucionat molt, moltíssim. Al parapent l’ha fet molt de mal el programa aquell “Vídeos de primera” que banalitzava els accidents.., quan era un esport que començava.
Quan hi ha un accident me solen cridar de la ràdio o la premsa, per demanar informació i et puc dir que la majoria dels casos, els accidents es produeixen per desconeixement. Esta clar que feim una activitat de risc... però te dic que el cotxe té més risc que volar. Si hi ha les condicions adequades per volar no té cap risc. El tema és quan tu no tens experiència i saber avaluar les condicions, cosa que depèn del nivell de cada un. Davant unes determinades condicions n’hi ha gent que tira per endavant i d’altres que ho deixen, aquí juga l’experiència i saber llegir correctament les condicions.
Per exemple el darrer accident va ser d’un senyor que feia vints anys que no volava, agafa un parapent de fa vint anys, va a un lloc molt difícil, s’intenta enlairar i pega contra un pi. Parlem d’un persona sense experiència, volant a un lloc que no és el seu, amb una ala molt vella i desconfigurada... perquè tot aquest material se passa quan queda antiquat.
Abans de volar se revisa tot el materials dels aparells i se controlen les hores de vol, s’analitza si les condicions són les adequades i si no n’hi condicions bones no se vola. I sap greu però és així.
Ha esta un plaer parlar amb en Marcos, compartir la seva passió per volar i descobrir que a Capdepera tenim una escola de vol que és tot un referent a Balears.
Més informació i contacte
