Avui hem experimentat una nova manera d’entrevistar a través del wassap a Ses Maries, suposam que per això les respostes són curtetes, però plenes de vida i sinceritat. Elles són: Maria Vives “Llisa”, Maria Guiscafré “de sa Torre”, Maria Brotat “de son Gregori”, i també hi son Margalida Mayol “de sa Teulera”, Antònia Vives “Busca” i Joana Colom.
Fa 12 anys que com a grup feis obra de pauma. Per tant començareu l'any 2006, tot just acabar l'any de la llata. En tot cas, com foren els vostres inicis? com començà tot?
Bé fa 12 anys que començarem a anar als cursos que feia l’Ajuntament, a l’escola d’adults. I una vegada que ja teniem clar que ens agradava, ses tres Maries inicials: Brotard, Guscafré i Vives volguérem fer qualque cosa pel nostre compte i cercàrem un lloc on fer la llata , coses que ens agradassin i pasar l’estona.
Qui foren les vostres mestres?
Madò Catalina Ferrer, de can Patilla, i n'Anita Torres, de Cutrí, que la tenguérem tres anys. Per tant que feim obra de pauma com a ses maries sols en fa vuit d’anys que som a son Poca Palla.
L'obra de pauma té diferents vessants, econòmic, artístic, relacional o d'amistat. Quines són les vostres motivacions i perquè passats els 50 vos posau a fer obra de pauma com a col·lectiu?
Hi anam perquè ens ho passam bé, perquè ens agrada i perquè no es perdi la tradició.
Què és el que més valorau del que feis? Què heu après en tots aquests anys
Hem aprés moltíssimes coses.
Quan a la feina d'artesania propiament dita, vos he marcat qualque repte? La vostra feina ha evolucionat de llavors ençà? Com?
Ha evolucionat molt. Per`que primer sols féiem senalles i bolsos i mira ara tot el que som capaces de fer...volíem fer un exposició diferent i creim que ho hem aconseguit. Si mirau les fotos del reportatge d’aquesta revista veureu des d’una corbata a una butaca a me´s de rams de flors, carteres de mà, maletins, estris per guarnir una taula….
Ei, i tot és a la venda a molt bon preu!
Heu demostrat que amb la llata es pot fer qualsevol cosa. Què és el més difícil per a vosaltres?
És cert que amb la llata es pot fer qualsevol cosa, però el més difícil és començar: fer els brins. Tots han de ser iguals.
Quan a l'exposició, què pot veure el visitant a la vostra exposició? què la diferencia d'altres exposicions d'obra de palma?
Crec que hem demostrat que amb la llata que és una artesania antiga, tradicional, es poden fer coses modernes, d’ara.
L'obra de palma es un element d'identitat a Capdepera que es perd. Té remei? es pot fer alguna cosa per mantenir aquesta feina?
Està tocada de debò el problema més gran es que no dona doblerons, hi ha gent que comença però quan veu que no té un guany econòmic ho deixa,...si no es poden pujar els preus poca cosa queda a fer.
Ara mateix sols hi ha dos col·lectius a Capdepera les anomenades "ses madones de sa llata" i "ses maries". Quina relació hi ha entre vosaltres?
Molt bona, perquè totes elles han estat les nostres mestres, hi ha un respecte com a treballadores i artesanes, ens ajudam quan ens hem de mester i per tant no pot ser millor del que és.
I vosaltres, vos considerau valorades artística i socialment?
Sí, ens consideram ben valorades i molt estimades. El dia de l’inauguració fou un mostra més.
El mercat Medieval és l’únic mostrador de l'obra de palma a Capdepera?
No, ara amb les xarxes socials, les botigues ho han tornat a posar de moda i es difon per tot arreu.
Que s'hauria de fer perquè no es perdi definitivament?
És difícil que no es perdi, perquè és molta feina per pocs doblers, però si l’Ajuntament fes cursos, al manco la gent ho provaria...
Avui per avui, es pot viure fent llata com ofici?
No, és una llàstima però si no tens altra feina o altres ingressos no es pot viure de l’obra de pauma.
Voleu afegir alguna altra cosa?
Estam molt contentes de l’acollida que hem tengut a Capdepera i fora de Capdepera i volem donar les gràcies a tothom, sobretot a na Maria i en Gori de s’arxiu.
Podeu visitar l’exposició tot el mes d’agost. Allà les trobareu i, a més de brins a les mans, sempre les veureu amb una rialla. Són grans llatadores però molt millors persones...encantadores! Moltes gràcies. 
