Cap Vermell: Què ha suposat per a tu fer el pregó d'enguany?

Marisa Nebot: Doncs, al principi pensava que seria incapaç, però després, quan anava veient que sortien les coses, vaig quedar ben satisfeta. Un repte, i ja ha sortit. No vaig dormir el primer vespre. Pensava dormir tranquil·la, però és que no hi va haver manera. El vespre intentava dormir i em sortia el pregó.

CV: I enguany, has tengut parada al mercat?

MN: No, i l'any passat tampoc. Vaig decidir que no, perquè no puc dur-me'n només quatre teles, me n'he de dur obra feta. Per Nadal tenc moltes coses comanades i vaig fent més per vendre dins la botiga, i després de Nadal gairebé no em dona temps de fer res i pel Mercat Medieval em suposa molta de pena.

CV: T'han felicitat per la realització del pregó?

MN: Sí, perquè vaig veure que la reacció de la gent va ser bona. A més, mentre llegia el pregó em vaig sentir molt abrigada pel poble; quan vaig dir "la de los hilos" tothom va riure, després quan era un poc més emotiu hi havia un silenci profund i vaig pensar, això és que arriba a la gent, el que dic. Va ser un moment que era poble. Hi havia la gent que volia escoltar el pregó.

CV: Quines emocions t'han arribat més a nivell familiar?

MN: Sembla que hauria de ser tot allò del meu pare, i no, perquè d'ell en parl molt. És vera que ell falta, però pensava que seria pitjor. En aquest sentit, m'havien emocionat els records de tornar tan enrere..., la platja de cala Agulla quan jo tenia 8 o 9 anys.

CV: El comparteixes aquest record?

MN: És un record personal, però supòs que altra gent del poble el tenia. Supòs també que el meu padrí era molt caparrut i si deia ens hem de banyar aquí, ens hi banyàvem, d'aquí l'episodi del garriguer^[1]...

CV: En quin sentit t'ha ajudat que la teva família hi fos present en el moment de dir el pregó?

MN: Te sents protegida: hi havia tots els amics i la família, i això t'ajuda.

CV: Com han anat les relacions institucionals?

MN: (riu) Aquestes varen ésser les pitjors. Ho havíem de fer i ho vàrem fer, no sé tu (parla amb el presentador, que és alhora l'entrevistador) si també et va agradar molt. És un compromís, perquè vols estar a l'alçada, però tanmateix no ets política. Me n'anava cap enrere i quan me n'anadonava ja hi tornava a ser. Ells varen ser agradables, sobretot amb na Patricia Gómez, ens parlàvem; amb el de Més, en Miquel Ensenyat, em comentava que havia dinat de porcella... Em feien cas.

CV: I la festa final a l'Ajuntament, què et va semblar?

MN: Molt bé, a més estava súper ben decorat, tot va ser molt bo..., va estar bé.

CV: I què canviaries del Mercat?

MN: Canviaria tot el que ha canviat, perquè el mercat, en els darrers anys, ha canviat molt, en el sentit que abans hi havia molta més artesania, aquests mercaders que abans venien de fora de l'illa, ja no venen; jo ho entenc, ara és molt difícil que venguin si no se subvencionen, perquè aquesta gent s'ha de pagar el passatge, duen furgoneta..., maldament aquí no els pagam, aquí no es ven com es venia, jo era la primera que tenia sis metres de paradeta, hi tenia peces de valor. Aquesta gent que ha de venir de fora, per no vendre, no vendrà... Jo som del poble i per un dia sortiré, però aquesta gent que viu d'això, és un poc complicat; i això era el que feia el mercat més lluït, perquè ara els que venen els veim a cada fira que hi ha a l'illa. Sempre veus els mateixos i tot és molta de bijuteria i poc més, ja no hi veus les paradetes que hi havia, ja no hi són.

CV: Vares ser molt valenta de defensar la llengua catalana en un moment que és molt més que necessari...

MN: Això sempre.

CV: En aquest sentit va ser una manera de defensar el que és nostre...

MN: És la nostra llengua. Hi ha molta gent, també gabellins, que estan en contra de la llengua. A la llengua nostra li diuen català, perquè si li diguessin Perico de los Palotes no seria el mateix, però pel simple fet que es diu català..., parles amb tanta gent que la defensa com a mallorqui... La llengua d'aquí és el català, no cal donar-li més voltes. I trobava que el tema lingüístic havia de sortir. Jo havia de dir el català.

CV: Vares fer una tasca educativa, en el sentit que el missatge ensenya en el poble la realitat cultural.

MN: És que és així, el castell i els fets són la mare de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la nostra llengua, és que jo ho veig així. El que no li veu...

CV: Què creus que hauria d'atreure del Mercat per a la gent que ve de fora?

MN: Perquè vengui més gent de fora el Mercat hauria de ser com abans. Nosaltres tenim l'entorn més adequat perquè hi hagi un mercat d'aquestes característiques, però si tot s'ha de convertir en menjar i bijuteria no serà atractiu per a la gent que ve de fora. El menjar hi ha de ser, no tinc res en contra, perquè amb l'escusa del menjar la gent hi veu tota la resta, però com que amb aquest argument la resta falla, es converteix només en una festa de menjar. També el que el feia diferent era que hi havien moltes d'atraccions i ara no n'hi ha tantes.

CV: També parlares d'un instrument: el salteri...

MN: Va venir no sé si un any o dos,  era un instrument molt medieval que desconeixiem. Va venir una al·lota jove i se posava allà dalt a devora de la casa del governador i tocava aquest instrument, que era com tenir la dona que filava la llana...són aspectes diferents que fan funcionar el mercat...o la desfilada pel carrer dels abanderats de Tortosa, lluïa més. Inclús les companyies que hi havia abans duien un altre tipus d'espectacle. Per mi era d'una altra categoria. Els programes de mà són diferents als que duien abans, que eren més senyors i s'exposava el que hi havia de l'any anterior...

CV: Trobes que hi hagué molta de gent?

MN: De gent en vaig veure molta, dissabte vaig anar una estona a ajudar al càncer i hi havia una gentada. Gent n'hi havia, ara, si compraven o no compraven...aquest és un altre tema. Ara no és com abans que el poble s'ho podia permetre més. Abans al mercat vaig vendre un mirall, que és una peça grossa, però ara no duen diners per despeses tan grans, abans anaven al caixer, les duien i pagaven. Ara ja no passa. Tot ha canviat.

CV: Per acabar, com veus el futur del Mercat Medieval?

MN: Jo voldria que hi hagués Mercat Medieval per anys, aquest poble que no havia tingut cap fira, almenys ara tot el poble s'hi aboca, tot i que s'hi abocava més abans, que no ara, pot ser també perquè tot cansa o perquè la gent va perdent. Esper també que hi hagi un poc de reestructuració, record quan a la paradeta no ens deixaven portar ulleres de sol, teníem el sol de cara..., tampoc podíem dur rellotge. Enguany els tassons eren de cartró, ja no eren els de sempre, les màquines de cervesa les veies talment, bé: tot; no hi havia cura. Abans les senyals de circulaciól les veies totes tapades, ara tot a l'aire..., són petites coses, que juntes tu veus que perd l'essència del Mercat i ja duim un parell d'anys que anam a la baixa.

CV: Moltes gràcies!

MN: Esperem que en surti qualque cosa (rialles).