Entrevista a Pep Àlvarez i Josep Joan Umbert, d’Anegats

El grup de rock Anegats es troba davant d’un nou i engrescador projecte. Després de 5 discs en el mercat i més de 10 anys damunt els escenaris, el proper dia 8 de desembre gravaran un nou disc. Davant d'aqueste repte, parlàrem una estona amb dos músics del grup de rock serverí, en Pep Àlvarez i en Josep Joan Umbert

CV-  Havíem quedat la setmana passada, però va poder ser...

Pep: No vam poder venir perquè anàrem a tocar al camp del Mallorca, abans de l’encontre de Mallorca-Barça. Una experiència molt interessant, és una actuació que té molta repercussió, ens varen fer unes camisetes oficials amb els nostres noms i ens convidaren a veure el partit. Només va ser mitja hora abans del partit, per escalfar l’ambient a fora de l’estadi, a l’anomenat punt mallorquinista.

- Ara esteu a punt d'enregistrar un nou disc, el sisè que es dirà Brou... i es tracta d’un disc especial.Què el fa diferent?

Pep. La diferència  és que no serà un disc d’estudi, sinó enregistrat en directe. Es tracta d’un disc que gravarem en directe a la sala  Es Gremi, la que abans era Sala Assaig, que ja esta habilitat per poder gravar en condicions i bàsicament el concert que farem serà el disc, que s’editarà en mesos posteriors.
L’ interessant d’això és que tothom que vengui participarà de la gravació. Es col·loquen uns micros per a recollir l’ambient, la calor de la gent, a nosaltres ens fa molta il·lusió que la gent que ens ha seguit des de 2003 es trobi amb nosaltres i participi d’aquest disc. Hem triat les cançons que pensam que tenen més interès per al públic. Després de les actuacions de l’estiu hem vist quines cançons creen més interaccions amb el públic, les que més canta la gent.

-Els grups que fan un disc en directe ja són grups importants, ja tenen certa seguretat... A més, suposa cert risc.

Josep Joan. S’ha de ser una mica valent per gravar un disc en directe. No hi ha cap artifici,  ni les opcions a repetir que hi ha en un estudi. A mesura que s’apropa la data, estam més  a l’espectativa i una mica més “assustats”, però crec que anirà tot molt bé, perquè veritablement estam fent molta feina.

Pep. De totes maneres aquestes petites “imperfeccions” seran les que  donaran valor al disc. Una vegada gravades quedaran allà per sempre. Potser que en un altre moment la cançó surti millor, tècnicament, però serà allà, en el moment, que la gent podrà dir “Ostres! jo hi era quan això es va gravar”. És una mica la sensació de participar d’un projecte. Sempre hem dit que nosaltres som els "Anegats" que toquen i els de baix de l’escenari són els "Anegats" que canten. Molta gent se sap les cançons i les canta  als concerts, i aquest dia serà quan els posarem en el lloc que els pertoca.

- La clau pot ser comptar amb un bon equip de gravació...

Pep. És clar. Això ens posa un poc nerviosos perquè no ho hem fet mai. Haurem de torcar amb aquell “pinganillo” a l’orella , per no intoxicar amb els  monitors de damunt l’escenari. Haurem de fer un parell d’assajos i ens hi acostumarem, tothom diu que se sent millor que pels monitors.

- Qui vulguin anar a aquest concert podran comprar l’entrada a Cala Rajada, a més hi haurà servei d’autobús... Tot són facilitats.

Pep. El concert ja hem dit que és en Es Gremi, a Palma, però les entrades es poden comprar a “Llepolies” (a Can Buti) En línia amb el que hem dit, volem que la gent participi del nostre projecte i per això hem posat les entrades molt barates, a 5 euros, i es venen a tots els pobles de la comarca. A més posarem autobusos per a facilitar l'anada. És molt còmode i lleva molta responsabilitat..., així si un vol fer una cervesa no ha de passar tanta pena per si ha de manar cotxe.
Les entrades també es poden comprar per Internet, a la web esgremi.com.

El concert el feim dia 8 de desembre, a les 10  del vespre, un dia enmig del pont de la Constitució. Pensam que així com estan les coses i sense paga extra no sortirà massa gent i podria ser una alternativa per a  aquests dies.

Quant sortirà el disc?

Pep. Després de gravar, hi ha un procés. Dia 8 ho ficarem tot dins l’olla en Es Gremi i mirarem que bulli i que surti un bon brou, però després haurà d’anar a la remasterització, i això duu un temps. Aquest disc sortirà per febrer o març, de cara la temporada de l’estiu vinent. Ja voldríem, però no estarà per Nadal, però bé, "Anegats" té més discs, de fet ara n'hem reeditat alguns que es trobaven exahurits.

- Vosaltres, què sou?, més d’interior o d'exterior?

Pep. A nosaltres ens agrada més fer els concert a fora, a la fresca , sobre tot a l’estiu. Ja es diu que “a l’estiu tota cuca viu”, la gent esta més pel mig i ens agrada ajudar a fer revetles divertides. Hem tocat dins locals, a qualque teatre, però tot és més delicat, i malgrat que també ens agrada, pensam que no hi ha res com les revetles d’estiu, davall les estrelles o els paperins.

- Quant de temps fa que no veniu a Capdepera?

Pep. Just l’any passat, crec que vam tocar amb "Montenegro". Sí, a Capdepera hi tocam gairebé cada any. Això ens obliga a canviar el repertori.

-   Quin criteri heu seguit per triar les cançons del disc? Amb quines cançons us sentiu més idetificats?

Pep. Bé, sense cap tipus de dubte (i després deixaré parlar a José Juan), jo crec que la cançó del primer disc, que se deia “El missatge és clar” (del disc “Illencs”), va ser aquella que ens va donar a conèixer. N'hi ha d’altres, però amb aquesta és amb la que ens sentim més identificats, li devem molt. Record que va fer gràcia a alguns locutors de ràdio i la posaven.

J.J . Per al disc hem fet una selecció de les que trobam que creen més complicitat, més sinergies amb el públic a l’hora de cantar. Pensau que fa gairebé deu anys que començàrem i la gent que ens segueix des de l’inici també ha canviat, però aquest punt de nostàlgia també ha de quedar reflectit.

Pep. El disc tindrà 16 temes. Normalment, en un concert feim unes 20-21 cançons, però en el CD no en volem ficar tantes, tampoc no volem embafar. Serà una selecció de les cançons més rellevants de la nostra carrera i ha de durar màxim una hora i mitja, que  ja n’hi ha!

- Les vostres cançons també tenen un component social i reivindicatiu?

J.J. Hi havia un temps que dèiem que, per a nosaltres, pujar a l’escenari era com pujar a una trinxera invertida. Tens l’oportunitat de dir el que penses, el que t’inquieta. Si bé és cert que no podem estar sempre donant branca, tanmateix el món no el podem arreglar, ni prou fer-hi, però sí que volem despertar la crítica en la gent.

Pep. Pensam que la cançó ha d’estar al servei de la lletra i no al revés. Hi ha grups que canten en anglès i ho trobam respectable, però no volem fer cançons amb lletres que no s’entenguin, ans al contrari, vam començar a fer cançons perquè s’entengués el que volíem dir. No volem fer cançons buides de contingut, han de despertar qualque tipus de sentiment.

- Per on començau?, per la música o per la lletra?

Pep. Cada un ho fa com pot, però nosaltres primer treim una idea i després cercam una melodia, un acompanyament musical per a aquella idea. Però depèn del tema, el tema et diu com ha de ser aquella cançó. Pens que les cançons ja hi són, nosaltres només som connectors i a través nostre les treim a la guitarra.

- De l’aspecte comercial, com està la cosa?

J.J. Bé, com es diu quan passen anys, “arribes que tens el cul pelat” i  nosaltres hem anat aprenent a distanciar-nos de tota aquesta indústria que mou i estira els fils. Intentam gestionar tan bé com podem, i fins on podem, les nostres cançons. Crec que podem dir que hem aconseguit un equilibri entre la part artística, la creació, la inspiració... i la indústria que hi ha al voltant.

Pep. La música té moltes servituds, s’han de fer moltes concessions. Perquè t’editin un disc i surti per les ràdios qualcú hi ha de guanyar doblers, si no, no et posen, per molt interessant que et trobin. No ens ha quedat altre remei que acceptar que els promotors tenguin un benefici a  costa nostra, a canvi de poder difondre la nostra música. Record el cas d’un grup de Sant Llorenç, el "Tutu-pah", que era un bon grup de pop- rock, i va fer dos discs. El primer editat amb Blau  i el segon, que era molt bon disc, el varen voler editar ells i fer els seus propis canals de distribució... El cas és que quasi no es va escoltar. La conclusió és que es tracta d’un mal menor que s’ha d’acceptar perquè el teu disc estigui a les botigues, perquè soni...  Tot és una roda. Cal dir que han adquirit molta rellevància les noves tecnologies. Penges un disc al youtube i pots tenir molts de seguidors, així hi ha grups que s’han fet famosos.

- Però on “guanyau” doblers és en els concerts...

Pep. Ho dius bé, entre cometes, però sí. L’altre dia escoltava un músic que entrevistaven per la ràdio que deia: “Amb això de la crisi, els músics ja hi tenim experiència; ja n'hi havia abans de començar aquesta”. No es guanyen molts de doblers, però si se'n guanya algun és en els concerts.  De fet, totes les accions al voltant de les presentacions dels discs són targetes de presentació perquè et contractin.

Roda de premsa de presentació de "Brou" (foto Diario de Mallorca)

- I l’accés a la ràdio també es fa per mitjà del mànager?

Pep. Al principi,  quan no et coneix ningú, és el mànager qui s’encarrega de concertar entrevistes. Nosaltres, com que fa tant de temps que estam en aquest món, coneixem pràcticament tots els locutors de Mallorca i ens presentam directament i sempre -això ho hem de dir- hem estat benvinguts. Hi ha emissores musicals que et demanen diners per posar la teva música, però les locals i les d'altres programes, no; senzillament els dus el disc quan el treus i t’ofereixes per fer alguna entrevista.

J.J. Nosaltres no ens hem deixat cegar per les grans radiofórmules. Per a nosaltres, quan treim un disc, és tan important venir aquí a parlar amb vosaltres com anar que et posin als "40" perquè queda molt guai

- Quin és el secret, la vostra fórmula, per a mantenir el grup deu anys? Creure en el líder?

Pep: Que va, que va! El secret és que el “líder” és un amic des dels dotze anys,

J.J. Hem crescut junts, ens  coneixem bé i el grup és com un fill. A un fill no li pots dir no a res, no li pots tallar les ales.

Pep. Vull dir que sí que ens coneixem bé, i d’això del lideratge vull dir que si  damunt  l’escenari pot semblar que jo, perquè cant, som el xouman i estic al davant, de portes a dintre, tant en José Juan com en Paco, com jo mateix, tots els components del grup, adoptam uns rols sense els quals no podríem funcionar. Jo potser tenc un cert lideratge escènic, però després, a nivell intel·lectual, en la presa de decisions tots som tenguts en compte per igual.

JJ. El grup ha tengut i té un cicle vital. És un tema del qual parlam. Fa molt de temps que hi som, les cançons tenen una vida, poden arribar a ser mortals i nosaltres no volem assaciar la gent.

Pep El grup, ja ho hem dit, és com un fill. Té un naixement, un desenvolupament, una maduressa... S’ha de tenir visió per gestionar bé aquestes etapes i quan arribi el final també saber-ho fer amb dignitat

- Per anant acabant, pensam que una de les coses que més pot satisfer un autor o cantant és que el públic es faci seva una de les seves cançons. Més inclús que la popularitat o guanyar doblers. A  Capdepera, per exemple, tenim “Aquesta terra jo no és seva” de Suso Rexac o “Capdepera, Capdepera” de Jaume Fuster... Què en pensau ?

Pep. Efectivament, això és el més gratificant de tot i el que fa que valguin la pena tants d’esforços i tants d’assajos. Quan et trobes a l’escenari amb els músics darrere i el públic davant corejant les teves cançons, s’està creant una joia, una cosa guapa, amb les mans que s'alcen com parabòliques que t’envien energia. És brutal, és una experiència impressionant, ja sigui a la plaça des Sitjar o a un gran estadi, l’essència és la mateixa. És molt, molt gratificant.

- "Anegats" sempre  heu estat els mateixos?

Pep . No , per motiu de feina hi ha hagut integrants que no han pogut seguir. El grup som dues guitarres, baix, piano, bateria i el cantant. Robin Alb és el pianista, Paco  González el baixista, José Juan Umbert i Esteve Huguet són guitarres, Àngel Rios és el bateria i jo, Pep Àlvarez, cantant i guitarra.

- I el nom d’"Anegats" d’on vé?

Pep . Aqueta pregunta ens l’han fet moltes vegades. Quan començàrem teníem un esperit més rebel, com tots els adolescents, i seguint la dita “qui vulgui peix que es banyi el cul” nosaltres vam decidir fer cançons per a denunciar el que trobàvem que no esta bé. Idò, vam dir nosaltres, començam "anegats" i animam la gent perquè s’apunti al nostre moviment... Però també és cert que per aquell temps sortíem molt de marxa pel Carreró del Port de Manacor i un vespre que ens engronsàvem vam caure en es Ruiet i ens deien “estau ben anegats!”. Així que es va aprofitar l’avinentesa d’aquesta anècdota pera adjudicar-li l’origen el nom. De fet, l’anècdota ha suplantat el vertader origen del nom i també és divertida

J.J. I també fa un joc de paraules d'"Anegats" per “anam gats”..., però nosaltres no perseguíem això. Va ser totalment fortuït. Certament, ve d’una conversa d’aquelles de joves, en què intentes arreglar el món

Bé, desitjam que la gravació sigui tot un èxit. Sabem que s’ho han treballat de valent i, a més, ara per ara són d’allò millor del panorama musical del Llevant, que és com dir de lo millor de Mallorca. Són serverins, però també els sentim un poc nostres. Esperem que de Capdepera s’animi molta gent a anar a Es Gremi i participar en la gravació del primer directe d’"Anegats". Recordau que hi ha venda d’entrades a Can Buti i autobús.

Gràcies Pep, gràcies José Juan, frissam per escoltar el resultat