La complexa essència

d’allò més senzill

Ha costat trobar un espai i un temps per entrevistar-la. Exposà al Centre Cap Vermell el mes d'octubre i ens deixà bocabadats. Ara prepara una latra exposició col·lectiva el mes de març.

No és una artista a l’ús. Es lleva importància. A ella i a la seva obra.

 

 

De fet, les làmines A4 les ven a 5€. És la democratització de la cultura en estat pur. Segons ella, tothom ho pot fer, tothom és un artista en potència. Rere aquesta senzillesa en la seva forma de ser, de viure, s’hi amaga una complexitat imaginativa que desborda l’interlocutor més expert. L’artista és parca en paraules. No sent la necessitat d’explicar ni d’explicitar allò que les imatges diuen clarament. Ara bé, si sou prou afortunats perquè vos expliqui una obra seva, al·lucinareu!

Com a bona atleta, corredora de fons i de curses de muntanya, en l’apartat artístic relativitza la cursa com a tal i gaudeix de la preparació, dels camins que li permetran la satisfacció d’acabar les curses. Tot i que diu que no té res a veure na Paquita corredora i na Paquita artista, no és cert. Hi ha tot un substrat comú, d’imatges, de camins, de cel obert, de natura que són comuns.

 

Quin temps fa que t’hi dediques?

De nina ja dibuixava, tota la vida he dibuixat. Amb l’ordinador fa relativament  poc  temps, perquè hi hagué un temps que era una mica contrària a l’ordinador.

Però  l’us de l’ordinador, ha estat per motius professionals?  o com has descobert aquestes potencialitats?

No, ho ha vingut per qüestions de feina, vaig fer cursos d’informàtica, ... m’agradava el disseny gràfic i amb l’ordinador vaig començar a culejar, fer proves,... però tot d’una manera molt per lliure, res meditat o amb un objectiu concret. Vaig començar ara fa devers 10 anys.

 

Com definiries la teva feina com a artista: art digital? collage?...

És art digital, és collage, són fotos, ... una mica de tot. Definit, definit, encara no està definit, és una mica de tot. Alguns l’anomenen l’art del futur.

I què li vols fer arribar, al públic, amb les teves propostes, imatges, les teves obres?

No vull fer arribar res. No faig una cosa pensant arribar a un públic, ho faig per a mi mateixa.

Però quan selecciones una sèrie d’imatges i fas una composició respon a alguna cosa, no?

Això és molt intuïtiu i de les emocions, de coses que em passen dia a dia. De vegades no sé què faré quan em poso davant de l’ordinador. Començ a agafar imatges i potser aquell dia hi ha hagut una imatge que m’ha cridat l’atenció i a partir d’aquí...

Tens punts de partida o imatges preferides...?

No, vaig donant voltes al cap una temporada,... faig esbossos en paper , ...i llavors començo a fer proves...

 

Posem un exemple, quan comences per una ensaïmada...

Primer em menjo l’ensaïmada, ... Bé, abans la immortalitzo amb la càmera de fotografiar,...i llavors faig alguna cosa, la contextualitzo.

Hi ha imatges icòniques a la teva obra, amb significats especials ? Per exemple, una de les imatges que repeteixes més a les teves obres és la bicicleta...

No, sí,... vull dir que cap imatge té un significat especial, però si anéssim a cercar enrere, enrere... trobaríem alguna cosa: sempre he anat amb bicicleta, sempre m’ha agradat la bicicleta, però no li he dotat cap significat concret o especial... Bé, en el cas de la bicicleta amb rodes d’ensaïmades té un perquè, ja que vaig partir de la idea  d’un aliment energètic, la relació greix-sucre,... tampoc vaig a cercar coses rares, tenim una ensaïmada a cada roda i pots voltar Mallorca.

I el bidó del porquet...

Clar, la beguda isotònica... i és que tot això són emocions que surten i queden reflectides a l’obra. Per això surten moixos, cama-roges, la flor de ruda,... perquè m’agraden! O mobyletes que ja no roden, o ràdios que ja no sonen...

Les imatges les crees a partir de material propi o d’allò que trobes a internet?

No, totes les fotos són fetes meves. Són imatges que a mi em diuen qualque cosa...

Fas les fotos i llavors les transformes?

Sí, ja no puc concebre anar per fora vila sense una càmera de fer fotos i immortalitzant moments... que també ho podria fer dibuixant, però no perdré el temps quan tenc a l’abast poder fer fotos.

 

 

Quins programes  utilitzes?

Qualsevol de dibuix. Ilustrator o freehand... el que importa és tenir la idea.

Quins avantatges té l’ordinador per a aquesta feina?

Bé, jo amb l’ordinador m’hi sento molt còmoda. M’agrada fer proves, els colors i en un instant veus els resultats que fa... És diferent, també pots fer una part per ordinador i una vegada damunt la tela, li pots donar tu amb el pinzell.

No és que hagis renunciat al pinzell...

No, de cap de les maneres, també puc mesclar, escanejar el que he pintat...

Quant a les reproduccions, aquest sistema et permet fer més còpies?

Sí, el gran avantatge és que està a l’abast de tothom, en qualsevol lloc, en qualsevol moment ... encara que no ho imprimeixis mai. I si interessa ho pots penjar a una paret, aferrar-ho a un cotxe o projectar-ho a qualsevol superfície. També que no cal fer una exposició a un lloc concret, les obres es poden veure des de qualsevol lloc.

 

Tu les tens a qualque pàgina web?

Sí, a meseon.net i  a www.artistasdelatierra.com

I allà quins comentaris has rebut?

A les webs ho veu gent de tot el món.  Alguns comenten que són imatges molt fresques. Un artista de Boston va dir que li “donaven bon rotllo”...

I quina diferència trobes que hi ha entre veure les obres per la pantalla de l’ordinador o en una sala d’exposicions que és en directe?

L’efecte és molt diferent. Per ordinador pots veure la imatge, però a l’exposició,... jo parteixo d’imatges reals i a l’exposició les contextualitzo d’alguna manera. Si a l’obra hi veus llana, també pos llana vora el quadre, que es pot tocar, olorar,...i clar, són sensacions molt diferents.

Coneixíem la teva faceta d'esportista. Té res a veure amb la d'artista?

Cap, tota la vida m’ha agradat fer esport i tota la vida m’ha agradat dibuixar, però no tenen res a veure.

I amb aquest discurs, és difícil vendre la teva obra?

La meva pretensió no és fer art per viure, sinó viure per fer art. L’art surt d’allò que estàs vivint. Si mires la natura,.. allà hi és tot. Uns tenen més predisposició que d’altres a veure coses però tot està allà.

Quant a preus...

Depèn del format i la mida, però una làmina en paper costava 5€ a la darrera exposició. És art popular, tothom ha de poder accedir-hi.

Quines influencies artístiques tens? Hi ha artistes que t’han influenciat?

No, mai m’he fixat en cap artista en concret. Ni el que fan els altres. Sempre m’he guiat per allò que m’agrada a mi. M’agrada molt Dalí, però no té res a veure amb el que faig.

Tens projectes en perspectiva?

No, no solc fer projectes. La vida mateixa és un projecte. D’allò que vius van sorgint projectes.

Moltes gràcies, Paquita!.

 

 

Si voleu conèixer més obres seves anau a l'article

Francesca Rosselló Bonet. Obres