"Ànima de peix", tercera fotografia finalista en la categoria Mare Nostrum Expert del certamen MARE. El seu autor, Joan Costa García, apunta: Per a la majoria dels humans la mar representa un mitjà desconegut i hostil. Per als qui estimem aquest ambient, a força de submergir-nos una vegada i una altra, podem aconseguir integrar-nos en aquest entorn. La fauna marina és especialment sensible al nostre estat d'ànim. Si aconseguim mantenir-nos tranquils i relaxats i creem un entorn on els peixos se sentin segurs i respectats, és fàcil aconseguir unir-nos amb ells i percebre que ens acullen com un ésser marí més.
Les fotografies guanyadores de MARE 2021 recullen la diversitat d'hàbitats, espècies i paisatges submarins i costaners presents en la mar Balear; una agulla de mar entre la posidònia, invertebrats poc coneguts com els briozous i poliquets o la Cystoseira –l'alga símbol d'aigües netes –. També trobem fotografies més artístiques amb mirades i retrats amplis que ens permeten connectar amb la mar des de la seva bellesa i vulnerabilitat per fer una crida a l'acció.
La segona edició de MARE, el Concurs Audiovisual per a la Conservació de la Mar Balear, posa l'accent en tres valors interconnectats: la bellesa i la riquesa que encara abunda en la nostra mar -especialment en les Àrees Marines Protegides-; la necessitat de tornar a connectar amb la mar i, en tercer lloc, la urgència de promoure la recuperació marina i totes les accions i valors de conservació.
En aquests temps d'incertesa, és més important que mai recordar que la conservació de la mar i de la costa és, i ha de continuar sent, un component clau de l'economia de les Illes Balears. Per això, MARE posa el focus en la riquesa natural que s'amaga sota les seves aigües i inspira les nostres accions per protegir-les.
Descarbonitzar la mar
L'escalfament global, a més de ser el principal repte que tenim com a societat, representa la major amenaça sobre la vida marina i els hàbitats de la mar Balear. La mar i els oceans són grans amortidors del canvi climàtic – absorbeixen un 25 % de les emissions globals d'origen humà i un 90 % de l'excés de calor–, però alhora són una de les principals víctimes. Es calcula que la pèrdua de biodiversitat marina es produeix el doble de ràpid que la terrestre. A Balears, temperatures superiors als 28 graus –tal com s'han registrat els últims anys– incrementen la mortalitat de la posidònia i d'altres espècies vulnerables com els coralls i les gorgònies. També afavoreix l'arribada d'espècies invasores i obre la porta a grans transformacions del nostre medi marí i costaner, sovint amb impactes negatius per al sector pesquer i l'activitat turística.
Coincidint amb la Conferència de les Parts COP 26, que se celebra aquests dies a Glasgow, volem emfatitzar sobre la descarbonització de la nostra mar, la necessitat d'accelerar la transició energètica a fonts renovables i l'adaptació als impactes del canvi climàtic. A pesar que Balears té una llei ambiciosa quant a objectius de reducció d'emissions de carboni, aquesta no s'ha traduït en compromisos concrets per a sectors econòmics amb alta petjada de carboni, com el transport marítim i creuers, la flota de ròssec, o el sector nàutic motoritzat. Ja existeixen mesures i solucions viables per descarbonizar aquests tres sectors. L'hidrogen verd és un combustible adequat per descarbonizar el transport marítim de llarga distància, així com la reducció de velocitat. Aquesta última, a més, implica beneficis com la reducció de col·lisions i de l'impacte acústic sobre poblacions de balenes i catxalots. La flota de ròssec ha de complir amb la normativa de no tenir motors de potència superior a 500 CV i implementar portes pelàgiques que redueixen el consum de gasoil fins a un 35 %. I una gran part de la flota nàutica ja pot substituir motors de dièsel per motors elèctrics. Ha arribat l'hora que aquests sectors facin públics els seus compromisos amb la reducció d'emissions de carboni i aprofitar aquesta inèrcia per reduir també la contaminació acústica. Passes valentes i beneficioses per a la fauna marina i per a tots aquells que, de diferents formes, gaudim de la mar.
ANIOL ESTEBAN - Director
