"Col·lapsarem, per falta de gent valenta"
"Mirant-ho en perspectiva, va ser un moviment de reafirmació comarcal, d'unió entre els distints pobles -Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor...-. Excepte la reclamació de l'Hospital de Manacor, dubt que hi hagi hagut un moviment o iniciativa que hagi fet més per unir-nos. Aquelles marxes ens feien sentir orgullosos de ser del Llevant de l'illa".

Pere Fuster i Nadal, 51 anys, advocat, exregidor de Capdepera de MÉS, ha exercit diversos alts càrrecs al Govern de les Illes i també ha estat conseller del Consell de Mallorca. ara és tècnic de l'Ajuntament de Santanyí.


1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
- Jo crec que he anat a totes les que s'han fet, de la primera a la darrera. És cert que ja fa temps de tot plegat i els records s'esvaeixen, però quasi n'estic segur.

2- Per què ho feies?
- Doncs, sincerament, possiblement a les primeres no era massa conscient de la transcendència d'allò que reclamàvem, pentura hi anava més per fer poble. Amb el pas del temps sí que va agafar importància, almanco per a mi, tota la qüestió del transport públic i la mobilitat sostenible. Pensem que així com s'anaven celebrant marxes també augmentava, paral·lelament, el nombre de cotxes a les carreteres, els embussos, el col·lapse, etc. O pensàvem la mobilitat d'una altra forma o allò esdevendria impossible, com de fet ha succeït.

3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
- Meam, tenc molts de records, però no sé si som capaç de lligar-los a marxes o pobles concrets. Sí que ara em venen records de dues: una, la que va acabar a Capdepera, on vaig estar implicat a l'organització, cercant l'ajuda de negocis locals per fer el dinar, logística, etc. I l'altra que em ve ara al cap és una on ens va caure una aigua de bombolla quasi tot el camí. Record que els que havíem partit de Capdepera i Artà ens vàrem trobar al creuer de devora Pula, i pens, si no vaig equivocat, que el punt final era a Son Servera.

4- Recordes amb qui hi anaves, anècdotes?
 - Buff, hi he anat amb molta gent: amb la família, amb els amics, i en general amb la gent del poble. Sempre érem una guarda de Capdepera i Cala Rajada que hi participàvem. D'anècdotes moltes, com la de l'aigua de bombolla d'un any que he contat abans. Pentura recordaria també que l'any 2011, el primer any que jo era regidor, els representants de tots els partits de la comarca anàrem a un acte a l'Ajuntament de Son Servera on tothom va ratificar la reclamació del tren de Llevant. Em va fer especial il·lusió.


Son Servera, octubre 2011

5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Jo ho transmetria com una lluita justa i popular, pensant en el futur d'aquest racó d'illa. Evidentment, l'objectiu era clar: reclamar que el tren arribàs als nostres municipis, com a mitjà de transport públic sostenible i eficient que permetés dependre menys del cotxe. Però, mirant-ho en perspectiva, va ser un moviment de reafirmació comarcal, d'unió entre els distints pobles -Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor...-. Excepte la reclamació de l'Hospital de Manacor, dubt que hi hagi hagut un moviment o iniciativa que hagi fet més per unir-nos. Aquelles marxes ens feien sentir orgullosos de ser del Llevant de l'illa.

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
- Jo no crec que la plataforma o la societat civil hagi comès errades. S'ha fet tot el que s'havia de fer. Però vist ara sembla com si s'haguessin unit tota una sèrie de circumstàncies en contra: en primer lloc, uns representants polítics a Palma que, amb honroses excepcions -com en Biel Vicens i en Toni Verger, per exemple- no han cregut mai massa en el transport públic i encara menys en aquest projecte concret, l'han vist innecessari. Després un sector de la ciutadania que s'hi oposava i que també pressionava políticament: els qui no volien que passàs per dins Manacor, o bé afectats per les expropiacions o per les obres, als quals ara s'hi han unit els qui veuen perillar la via verda. I finalment, la crisi econòmica del 2008. Allò va ser la mort, perquè les obres havien començat, i tornar a reiniciar el projecte sempre m'ha semblat un repte d'enorme dificultat.

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
- Meam, els anys de les primeres marxes i, sobretot quan varen començar les obres, jo estava convençut que veuríem arribar el tren com a mínim a Artà. Dic a Artà perquè ja hi havia les vies, un recorregut preexistent, i el projecte, tècnicament, no semblava massa complicat. Tenia més dubtes de l'arribada a Capdepera i a Cala Rajada, no perquè no ho desitjàs -de fet, és el que acaba de donar sentit al projecte-, sinó perquè s'havia d'elegir un traçat nou, expropiar, etc., amb la consegüent oposició d'una part de la ciutadania i de reticències polítiques.
Ara bé, un cop aturades les obres, amb tots els anys de crisi econòmica, aquí vaig començar a dubtar sobre l'execució del projecte. Uns dubtes que vaig confirmar a la legislatura 2015-2019. Jo vaig tenir diversos càrrecs a Palma en aquells anys i no vaig veure gran interès polític, no era una prioritat. I a la 2019-2023, tot i els anuncis fets per Armengol a darrera hora, em sembla que només una petita part de l'arc polític o parlamentari creu realment en el tren de Llevant.

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
- Que col·lapsarem, per falta de gent valenta.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada el dia d'avui?
- Home, més vigent que mai. Mallorca, i la comarca de Llevant no n'és una excepció, està col·lapsada. És impossible circular per les carreteres: milers de cotxes -de residents i de turistes-, camions de tota casta, motos, buggies, etc. És una bogeria. No m'explic com hi ha un sòl càrrec polític que no vegi que necessitam accions decidides ja: decréixer, limitar l'accés de vehicles a l'illa i, per descomptat, més tren, que és un mitjà de transport que no ha de compartir via amb ningú més, net i eficient. Em fan gràcia aquells que fa anys deien que el tren no podria competir amb el cotxe, ja que tardaria més a arribar a Palma. Pensen el mateix ara, amb els col·lapses que hi ha diàriament per tot, i especialment a l'entrada a Palma? El tren o el tramvia hauria de ser omnipresent a Mallorca: al Llevant, a Alcúdia, el tramvia de la badia de Palma passant per l'aeroport, etc.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
- Clar que hi aniria. Mai hem de deixar de creure-hi. Sempre servirà per retrobar-nos com a comarca i celebrar que encara som aquí, lluitant per allò que creim.


Artà 1999
 
Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.