"Crec que no ha acabat, la lluita continua. Ara també he de reconèixer que després de 25 anys de lluita el fruit és poc i les passes fetes també per part de qui té la decisió de fer aquesta infraestructura"
Manolo Galán Massanet és d'Artà, està casat i te dos fills. Va néixer el 1971, és mestre d'educació física i actualment és el batle d'Artà.
1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Sempre que he pogut he participat activament en les diferents marxes. Hem caminat per la via quan sols hi havia mates i herba i també per carreteres i camins.
2- Per què ho feies?
Ho feia i ho tornaria a fer perquè estic convençut de la necessitat d'aquest mitjà de transport.
3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
Tenc molt bons records. Caminades que començaven amb moltes rialles i bromes i que en algun cas acabaven molt cansats i amb alguna bòfega pels peus.
4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
Si, solíem anar amb les parelles i amb els amics i amigues i també amb els membres del grup polític.
5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Jo ho explicaria com una reivindicació, com una lluita per aconseguir allò que creus que és millor per la nostra terra.
Ho explicaria com un exemple perfecte de lluita del poble per alçar la seva veu i dir clarament quina és la seva postura i desig.
6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem assolit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
Crec que no ens hem d'equivocar i està bé que tots facem autocrítica però qui té la decisió darrera per crear una infraestructura com aquesta no és la societat civil, són la seva representació política. Per tant, la Plataforma haurà comès errors, com tothom, però crec sincerament que és el manco culpable de tots que ara per ara el tren no sigui una realitat.
7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
Crec que no ha acabat, la lluita continua. Ara també he de reconèixer que després de 25 anys de lluita el fruit és poc i les passes fetes també per part de qui té la decisió de fer aquesta infraestructura.
8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
Les polítiques de sostenibilitat que totes i tots creiem i que podem estar d'acord que seran el principal actiu d'aquests pròxims anys costen diners.
És responsabilitat de totes i tots els mandataris que aquest discurs quedi amb això.. Un discurs o siguin una realitat.
Per tant, hauríem de cercar el finançament oportú per fer infraestructures que tal volta econòmicament no són del tot rendibles, però que mediambientalment o en consum de territori segur que sí que ho són.
Si tots som conscients que Mallorca és finita aprofitem el que ja està fet.
9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
Totalment vigent i justa per tots els motius i més dels que he dit abans.
No podem fer més carreteres per posar-hi més cotxes, perquè arribarà un moment que no serà mai suficient. El bus és un bon mitjà de transport, però en carreteres com les tenim moltes vegades no és la solució.
10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
Sí que hi aniria. Serviria per a alguna cosa? Estic segur que si, la societat es mouria, altra cosa és la recepció que pugui tenir en aquells que tenen la possibilitat de prendre decisions.
Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.