"...crec que en pedagogia és més important convèncer més que vèncer. Estam xerrant d'una massificació brutal a les Illes Balears, 16.000.000 milions de turistes venen cada any, enguany possiblement seran 17. Vàrem batre el rècord a Mallorca el mes de juliol d'estrangers que ens visitaren amb un total de tres milions, hi ha una saturació de vehicles brutals, tenim la ràtio més elevada en l'àmbit d'Europa. Per tant, la reflexió és que hem d'esperar a davant aquesta realitat d'intentar una millora del transport públic, s'ha millorat amb el bus els darrers anys, però s'ha de millorar amb freqüències, amb qualitat i amb el tren de Llevant seria una ajuda molt rellevant per al futur".

Antoni Cànoves Miquel, 65 anys, de Cala Bona. Empresari.

1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
- La meva participació en les marxes del tren de Llevant va ser des del començament a Artà, Sant Llorenç, Son Carrió, Manacor i Son Servera. Cada vegada que hi havia actes de suport al tren jo hi anava per damunt les vies del tren, etc. He participat activament en aquest moviment.

2- Per què ho feies?
- Ho feia perquè Mallorca és un territori limitat i molt massificat i tot el que sigui contribuir a una Mallorca més sostenible i amb unes reivindicacions que van en aquest sentit ho havia de recolzar. Jo tenc seixanta-cinc anys i he anat i arribat amb tren a Artà, a Son Servera veient la mar i et demanes com és possible que en el 2023 amb una xarxa que hi havia fa quaranta anys no s'aprofiti perquè el transport públic arribi a tothom amb un transport ecològic, que poden gaudir gent que no té carnet, gent gran, joves, gent vulnerable... i inclús un atractiu turístic.

3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
- Records molt guapos perquè, com he dit abans, a la zona de Llevant hi ha hagut des de fa molts d'anys tota una sèrie de conquestes ecològiques que si no hagués estat pel moviment ciutadà (punta de n'Amer zona natural, Salvem Cala Bona amb l'aturada del port esportiu que es volia fer, etc.) no s'haurien aconseguit. Amb aquestes reivindicacions, juntament amb la del tren, cercàvem una Mallorca més neta, més ecològica. I n'estam orgullosos.

4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
- Anava, com a membre del GOB, amb gent del GOB, amb en Pep Alba, amb en Llorenç Ferragut, en Toni Monjo, en Joan Carles Fàbregues , en Jaume Saco, etc. Solíem ser els mateixos que ens reuníem per aquests actes. Anècdotes, totes eren molt humanes, molt guapes perquè el fet de caminar i veure-te en aquests llocs hi havia una atmosfera molt agradable i les anècdotes eren en qüestió de riure una mica, d'estar content de pertànyer a una activitat que intentava millorar i ser útil a les persones.

5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
- Les marxes del tren de Llevant les vivíem com una sembra, uns fets amb una il·lusió de passar-s'ho bé i de saber per què el tren. Es compartien vivències de reivindicació, de democràcia. Era com una festa. La llàstima és que en tant d'anys, haurà vist que tanta il·lusió en el final no ha estat el que es devia pensar en aquells moments. Però seria això: il·lusió, festa, reivindicació, novetats...

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
- Pens que més que errades, hi ha hagut del 2007 al 2011 hi va haver molta feina de l'Administració fent veure que el tren podia arribar a Artà, de fet ja havia arribat a Manacor, i va haver-hi molta millora d'infraestructures (adobar vials, estacions...) i la gent s'ho va creure perquè hi havia molta eficàcia i productivitat per part de l'Administració. La plataforma, la societat civil, va pensar que ja s'havia fet la feina que s'havia de fer ara l'Administració ha agafat el relleu, aleshores, es va afluixar i així ens va arribar el tassó d'aigua fresca que et tiren a la cara quan el president Bauzá el 2011 va renunciar a 300 milions que ja estaven pressupostats a Madrid per continuar millorant aquestes infraestructures que amb un 40 o 50 % ja estaven fetes a la Comarca de Llevant. Aleshores varen dir, i ara que passa? També va haver-hi polèmica amb la llengua, precisament en aquesta legislatura, i es va prioritzar el tema de la llengua al del tren perquè ens pensàvem que el tren no s'aturaria. Errades no hem de xerrar massa d'errades per part de la plataforma perquè, al cap i a la fi, és una plataforma de la societat civil que la gent aporta així com pot. També és cert que els darrers vuit anys la plataforma ha estat més passiva perquè confiava que el Govern de progrés fes molt més de el que ha fet perquè moviments cap al Tren de Llevant no ha fet gaire i ens havíem confiat que amb el relleu polític això tornaria a prendre força i més tenint en compte que a Madrid també hi havia un govern progressista. Ens hem confiat una mica. No vull xerrar d'errades.

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
- Evidentment, no m'esperava fa vint-i-cinc anys que avui ens trobaríem amb això. Hi havia no només paraules, hi havia fets: el tren havia arribat a Manacor. Hi havia moviment, infraestructures fetes i faltava feina de l'Administració i estic decebut per trobar-nos d'aquesta manera el 2023.

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
- Estic intentant aportar el meu gra d'arena a mentalitzar, crec que en pedagogia és més important convèncer més que vèncer. Estam xerrant d'una massificació brutal a les Illes Balears, 16.000.000 milions de turistes venen cada any, enguany possiblement seran 17. Vàrem batre el rècord a Mallorca el mes de juliol d'estrangers que ens visitaren amb un total de tres milions, hi ha una saturació de vehicles brutals, tenim la ràtio més elevada en l'àmbit d'Europa. Per tant, la reflexió és que hem d'esperar a davant aquesta realitat d'intentar una millora del transport públic, s'ha millorat amb el bus els darrers anys, però s'ha de millorar amb freqüències, amb qualitat i amb el tren de Llevant seria una ajuda molt rellevant per al futur. Teníem tren inclús per Felanitx, per tant, tenim una història que quan no hi havia aquesta massificació ja anava bé aquest transport. És un transport net, aleshores, la reflexió que faig és que és ben hora de tornar a empènyer i tornar a partir com a una reivindicació pacífica i necessària per Mallorca.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada avui dia?
- Sí. És una reivindicació vigent i totalment justificada. Més vigent que mai. El transport en tren a Europa suposa el 18 %. A Mallorca és del 2%. Hi ha una cultura de transport de tren cap a Inca, Manacor que ajuda al fet que dins Palma no hi hagi tant de vehicles de la part forana, però de la zona de Llevant estam orfes de tren i em fa gràcia que a Palma diuen la freqüència de quinze minuts de vegades s'endarrereix tres o quatre minuts. Mare meva!!! Que venguin a Son Servera per veure com ho feim per anar a Son Carrió, per anar a Artà, a Capdepera...

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
- Clar que sí!!!! És una acció molt important i decebut com estic aniria. No em puc permetre no col·laborar en accions tan importants com aquesta. A partir d'aquí cal recordar la frase: val més un gram de pràctica que tones de teoria, és a dir, això implica fets, moviments.
La reivindicació hi és i fa vint anys hi havia gent que es posicionava clarament en contra del tren i avui en dia, han canviat d'opinió. El moviment de pressió de la societat civil ha de ser perquè l'Administració es mou més quan la societat civil empeny més i aquí ja no seria qüestió de dretes o d'esquerres sinó de què tots patim aquesta contaminació, aquesta saturació i, per tant, tots hem de col·laborar.
Vull agrair a tota la gent que encara manté el fil de la plataforma i que es torna a moure una altra vegada perquè d'això es tracta.


 
Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.