La jornada de Sant Roc començà amb la missa a l’església del Carme, missa concelebrada per Antoni Amorós, que va fer el pregó (ja publicat per Cap Vermell), i Pere Orpí.


Durant la missa, presidida per una imatge del patró, cantà la coral de Cala Rajada.

Després de la missa, se tiraren els focs d’artifici des de l’espigó del moll de Cala Rajada. El passeig Marítim i la zona del moll s’omplí de gom a gom per gaudir d’uns focs prou bons. Els comentaris que sentiren eren de satisfacció, tant pel que fa a la durada com pels efectes i intensitat.



Els focs baixos enllumenaren tot Cala Rajada però també quedà envaïda pel fum.




Pel que fa a la música no coincidia gaire el ritme dels focs amb la música.

Com a colofó de les festes de Sant Roc encara quedava un plat fort: la Nit de Jazz al Moll. I enguany va tenir una significació especial tant per la presentació a Capdepera, en concert, de Tots aquest dois com l’homenatge a Manuel Muntaner, precursor i ànima d’aquesta vetllada.

Així el concert va tenir dues parts ben diferenciades, per una banda el concert de Tots aquest dois, una excel·lent formació de músics gabellins i artanencs amb una gran formació musical. I ens oferiren unes versions d’estandars de jazz, i cançons de pel·lícules, delicioses.

Entre cançó i cançó, en Biel Barona presentà la formació i feu una breu introducció de les peces interpretades. La selecció musical, alegre i desenfadada, convidava al ball i unes parelles s’animaren. La formació deixà un bon gust de boca. El so hagués pogut ser millor.

La segona part del concert, com a homenatge a Manuel Muntaner, consistí amb una sèrie d’actuacions d’amics. Abans d’iniciar les actuacions a l‘escenari els companys d’Els que ningú vol, van fer una entrada sorpresa amb el tractor i musica, molta musica. La gent s’apropà i ballà les peces més conegudes que tantes vegades havia tocat en Manolo amb el grup.

Ja a l’escenari actuà un primer grup format per en Suso Rexach, Felipe Cardiel ( que tocava la guitarra d’en Manuel) , Juanjo Tur i Marisa Rojas, interpretant cançons que els unia. Cançons interpretades conjuntament moltes vegades, amb un significat especial o musicades per en Manuel. Especialment emotiva va ser la cançó Aquesta terra que no es meva, que comptà amb la participació de la seva filla Maria en els cors.

Guillem Sansó, acompanyat d’una guitarra i un baix, Juanjo Tur i Miquel Àngel Roca, li va dedicar tres emotives cançons amb un significat especial per a tots dos. Guillem i Manuel han passat moltes hores junts als escenaris i compartit moltes actuacions, creant una complicitat mútua.

Amb les actuacions de Guillem Sansó acabà aquest senzill i emotiu homenatge, i la vetllada de jazz que conclou les festes de Sant Roc.

Aquí teniu íntegrament tot el memorial:





I amb l'adéu a les festes de Sant Roc preparem l’arribada de Sant Bartomeu.