Ho solem dir cada any, i ho tornam repetir, el concert de na Bàrbara Femenies i na Maria Antònia Gomis, per les festes de Sant Roc, atorguen al programa un plus de qualitat que, fins i tot, justifica la pervivència d'aquestes no-festes, com les qualificà el pregoner Felip Esteva.

El duo format per aquestes dues artistes locals duu incorporat el certificat de garantia de bona música, d'interpretacions acurades i d'una autoexigència que fa que assolesquin cotes de perfecció admirable. I per a gaudir de la seva actuació, l'auditori del Centre Cap Vermell registrà una molt bona entrada. d'un públic que, en tot moment, va reconèixer la qualitat de cada una de les intervencions del duo Femenies-Gomis i les va premiar amb constants aplaudiments.

La primera part va “espanyolejar”, i per començar, set de les tretze “Canciones españolas antiguas”, de Federico García Lorca. Sovint, la faceta de músic de García Lorca queda eclipsada pel poeta, però aquest recull és una bona mostra que es tractava d'un artista complet, bon intèrpret de piano també. Na Bàrbara i na Maria Antònia hi posaren, a contribució, sensibilitat i bon gust, en unes interpretacions plenes de matisos. En la mateixa línia, tot seguit arribaren tres “Canciones populares españolas” de Manuel de Falla, per tancar la primera part amb una vibrant “Danza ritual del fuego”, del mateix Manuel de Falla, en què Maria Antònia Gomis va exhibir la tècnica que atresora. Gran ovació.

La segona part fou tota una altra cosa. Pianista i cantant es passejaren pel Great American Songbook, amb compositors com Cole Porter, Richard Rodgers o Jerome Kern, i per la música de compositors més actuals, com ara Andrew Lloyd Weber o John Kander. Tot plegat: música clàssica del segle XX, temes de gran bellesa que ja han escoltat unes quantes generacions, perfectament executats i que amb el famosíssim “New York, New York” final provocaren l'entusiasme del públic. Això es va traduir en tres bisos, per acabar el concert amb la inefable “Alfonsina y el mar”, que ens posà la pell de gallina.

Sabem que na Maria Antònia Gomis i na Bàrbara Femenies cada any es repensen si han de repetir concert. Nosaltres, modestament, les emplaçam perquè el 2017 no faltin a la cita. El contrari significaria que les no-festes de Sant Roc continuassin el seu camí cap a l'extinció.