Els mèrits de l'Associació Festes del Carme mereixen ser reconeguts, valorats i apreciats. Primerament, perquè han mantingut la relació amb la mar i la cultura marinera passada i present. En segon lloc, per haver reivindicat i protegit la festa popular; oberta a tothom, participativa i gratuïta. Finalment , per haver manifestat, any rere any, la ferma voluntat de ser i de fer poble.
Josep Terrassa Flaquer, President de l'Associació Cultural Cap Vermell
Els companys i amics de Cap Vermell que se senten cala-rajaders de cor i formen part de l'Associació Festes del Carme des dels seus inicis justificarien molt millor que jo la concessió d'aquest premi.
Com que no en tenc cap dubte, permeteu-me que faci un revolt, una mica llarg, per arribar a la mateixa conclusió que ells.
La festa forma part de la vida i de seguida que neix una comunitat, un poble o una associació apareixen les ganes de celebrar-ho.
L'origen de la festa del Carme hem de cercar-lo en el moment en què els mariners residents a Cala Rajada prenen consciència que formen una comunitat amb futur i s'organitzen per construir infraestructures que assegurin el seu arrelament: serveis portuaris, planificació urbanística, atenció religiosa i una xarxa comercial.
Tot el temps que els pescadors i mariners locals residiren a Capdepera la seva patrona fou la Verge de l'Esperança. No formaven un grup social diferenciat. Hi ha una estampa del segle XVIII que representa a l'Esperança entronitzada damunt les roques de la vorera de mar; vigilant i protectora dels perills que poguessin arribar per via marítima. Aleshores la mar era un medi gairebé desconegut i temut. Per això vigilava des de terra ferma.
L'any 1891 els senyors que estiuejaven a Cala Rajada refermaren els seus vincles comunitaris bastint una capella a Sant Roc i organitzarien uns actes festius per honorar el seu sant protector. Sant Roc no era un sant mariner; de fet, és el patró de Porreres, un poble allunyat de la mar. Sant Sebastià, Sant Roc o Sant Elm ens protegien de les malalties contagioses que arribaven per via marítima. Això era el que preocupava a aquells estiuejants.
El programa de festes de Sant Roc de 1919 encara presenta un feble regust mariner. A la vigília els obrers de la capella del sant realitzaven el recapte acompanyats de la banda de música local. El dia de Sant Roc al matí se celebrava missa major amb l'assistència de l'obreria; al migdia corregudes d'homes i al·lots; al capvespre regates i pal ensabonat; a l'horabaixa ball de boleros davant cas Pericos i finalitzaven la diada refrescant amb un tassó de gelat.
El programa, recollit de la revista Llevant, especifica que el gelat era de bomba. Els mariners no es podien permetre prendre gelat, però si els senyors. Aquells benestants estiuejaven acompanyats de les criades i la cuinera, responsables de preparar el gelat del dia de Sant Roc, amb el qual es cloïa la festa.
La inquieta i interessada Margalida Tous Alzina, madò Bomba, aprendria a fer el gelat dels senyors el qual passaria a formar part de la seva exquisida oferta culinària. Aquest seria l'origen del renom.
A l'inici dels anys vint la primera generació de mariners nats a Cala Rajada, o que tenien la intenció de quedar-s'hi a viure, pren la iniciativa de modernitzar la comunitat marinera. Aleshores, l’any 1921, el tren arriba fins a Artà, cosa que permet que la llagosta pugui ser enviada a Palma i comercialitzada durant tot l'any i, a més, a bon preu; des de Ciutat s'embarcava rumb a Barcelona.
Aquella imprescindible seguretat econòmica permeté fidelitzar la comunitat marinera. L'octubre de 1922 Perico Fuster Sancho era anomenat batle del barri. L'any següent es constituïa el Pòsit de Pescadors, el qual organitza, per primera vegada a les festes de Sant Roc, una processó marítima en la qual el sant és passejat en una barca a motor; en el mes de setembre es comprava el solar on bastiran el nou temple. El gener de 1925 s'iniciaven les obres de l'església i el Pòsit construeix una escola unitària.
Per les festes de Sant Roc de 1928 es beneeix la nova església dedicada a la Verge del Carme, la qual presideix l'altar major. Els pescadors ja tenen patrona i és una verge marinera que els acompanyarà en la seva tasca diària.
A partir de llavors i en un espai d'un mes Cala Rajada celebrarà dues festes patronals en el cor de l'estiu. Ben aviat Sant Roc perdrà els seus lligams mariners; això és el que dona a entendre el programa de festes de 1932. Els actes començaren dia 14 amb un «passacarrers» animat per la banda de música d'Artà i ornat amb l'encesa de bengales. Al vespre concert de dita banda i castell de focs artificials dins la mar. L'endemà al capvespre, regates de llaüts a rem i concurs de natació; al vespre, ball amb l'orquestrina Drach. El dia de Sant Roc al capvespre, cucanyes i atraccions marítimes i al vespre, ball.
El programa especifica que Cala Rajada és un centre d'estiueig de Capdepera, cosa que explica que els actes s'adrecin principalment als estiuejants. El batle Miquel Caldentey Creu estava interessat en la promoció turística de Cala Rajada i participar en el negoci; així, les festes de Sant Roc es convertiren en un reclam per atreure nous visitants.
El programa de festes de Sant Roc de 1934 destaca per la promoció dels esports de moda. Dia 15 se celebrà una cursa ciclista en un circuit local amb sortida i arribada a Cala Rajada i premis sucosos. L'endemà partit de Foot-Ball al camp de Ses Roges entre el C.D. Sant Llorenç i A.C. Capdepera, en què el guanyador rebria una copa.
Quan en els anys seixanta pren embranzida el turisme de masses les festes de Sant Roc serviran, fonamentalment, per promocionar el turisme nacional. Durant uns trenta anys els successius consistoris contractaran els principals cantants del país perquè actuïn a Cala Rajada. Per ajudar a costejar uns actes tan cars una part de la Plaça dels Pins es tancarà amb barreres per impedir l'entrada i la visió de l'acte a tots aquells que no podien pagar-se el bitllet que els permetia accedir-hi.
Seria el dia de Sant Roc de 1978 quan el col·lectiu Torre Esbucada organitzà una manifestació entre la Plaça dels Pins i el moll per reivindicar unes festes patronals més populars. Unes festes costejades bàsicament amb diners públics no podien excloure la ciutadania que no podia pagar l'entrada.
Aquella reivindicació fou recollida per la part marinera de Cala Rajada, que impulsà unes festes del Carme veritablement populars, on tothom se sentia convidat a participar de la festa, amb uns actes humils i gratuïts, organitzats a mida de les seves possibilitats. Any rere any, gràcies al treball i a la implicació de moltíssima gent, fonamentalment de la Cala Rajada marinera, les festes del Carme agafaren força i categoria i serviren de model per popularitzar les festes locals.
Els mèrits de l'Associació Festes del Carme mereixen ser reconeguts, valorats i apreciats. Primerament, perquè han mantingut la relació amb la mar i la cultura marinera passada i present. En segon lloc, per haver reivindicat i protegit la festa popular; oberta a tothom, participativa i gratuïta. Finalment , per haver manifestat, any rere any, la ferma voluntat de ser i de fer poble.
En reconeixement d'aquesta enorme tasca concedim el Premi Cap Vermell 2020 a l'Associació Festes del Carme.
Teatre de Capdepera, 20 de març de 2021
