DE COM COORDINAR UN ANUARI (escrit d’agraïment)
Per una banda, dir que Cap Vermell és un grup de persones que tenen una tasca engrescadora vers la cultura, és innecessari: a tots ells el meu més sincer agraïment. A més, agraeixo a Gabriel Torres i a Pep del Renshinkan la seva disposició incondicional per acabar la part d’esports de l’Anuari. També a Mateu i Antoni de l’editorial Documenta Balear per haver tingut més paciència que qualsevol altre mestre amb el que els hi enviava.
La tasca de fer un Anuari, quan no hi ha hagut any, és difícil, però no del tot impossible, perquè si es poua dins les pàgines d’aquest recopilatori emocional del que ha passat durant l’any es veurà que s’han duit a terme moltes activitats, perquè el poble és viu. Des del Portalet fins a les entrevistes, cultura, excursions, etc. tot i certes modificacions són seccions que han perviscut i la coordinació s’ha duit a terme gràcies també a la professionalitat de la gent que hi ha al darrere, que m’ha sabut donar consells alhora de perfeccionar el gruix d’un Anuari diferent, el d’enguany, però amb l’impuls vital que hi ha hagut en altres anys.
També, l’artista que l’ilustra, Violetta Jesse de Jansen, manté la línia d’equilibri estètic que ha prevalgut durant els darrers anys amb una aportació fresca i nova, a més de donar una categoria inigualable al conjunt. De vegades, no se sabia ben bé si el projecte arribaria a bon port, perquè són moltes hores de feina, però la tasca només surt per la constància i si és conjunta.
Finalment, el que passa al poble queda recollit en aquest Anuari 2020 amb la intenció de saber que els esdeveniments es fan entre tots, i que tots sumam i les opinions, les vivències i sentiments de la gent és el que el conformen. Faria molts d’altres comentaris, però ho deixarem aquí tot esperant l’any vinent.
Quàntiques reflexions sobre un poemari
Per una altra, ha estat un autèntic plaer traduir aquest llibre, Quànticament afins; me pareix que la veu de Yasmín Ferrer és una veu que diu qualque cosa i és conscient del seu temps, amb un pes filosòfic important, és una veu pròpia que parla sense embuts ni complexes i que representa una actitud vital i optimista notable. I no voldria ser chauvinista, però el fet de que la poeta sigui gabellina, ens honora i ens complau. En tot moment s’ha mostrat oberta en oferir la seva obra al poble i col·laborar sense entrebancs amb Cap Vermell. Va venir a bé a fer aquesta publicació, potent d’imatges, que parla de l’amor, del poliamor, de les relacions personals, de metàfores properes que són un regal poètic que no se podia desaprofitar. L’autora cita a Buñuel o a Cortázar i altres autors per fer l’ullet a la cultura que ens agombola, que ens dona benestar i qualitat de vida. Amb versos com sentències a “El meu sistema està condemnat” poua dins el fons de l’ànima i ens fa veure la vastitud de l’existència. Vos convid a llegir aquest poemari, a celebrar la poesia i a dir-vos que estam de sort, perquè tenir una poeta de Capdepera com és Yasmín a la masia de la poesia gabellina és un motiu de festa i alegria. Aprofitau-ho, doncs! Moltes gràcies!
Joan Cabalgante Guasp
