Desset anys després, el Premi Cap Vermell ha aconseguit que allò excepcional esdevengui normal. Vides, persones, grups, institucions, somnis..., tot allò que conforma la nostra idiosincràsia, la nostra manera de ser i ens singularitza, i, molt especialment, tot allò que hi ha de més noble en nosaltres, la gent d'aquest poble. Això és el que vol reconèixer el nostre guardó.
 

En aquesta ocasió, l'aposta de la junta directiva de l'Associació Cap Vermell va ser per una empresa. I una empresa d'hoteleria. És a dir que, aparentment, no es tractava d'algú que treballàs desinteressadament en favor de la comunitat, sinó d'una gent que té un negoci, se suposa que per a guanyar doblers. Fugíem del guió?, ens apartàvem del perfil habitual dels nostres guardonats? Aquí hem de respondre, amb tota convicció, que no. Hem premiat l'hotel “Cas Bombu” absolutament segurs que en aquest nom encarna totes les virtuts que ens agrada destacar. I és que quan una empresa familiar arriba a la quarta generació, en el món hoteler, una empresa de reduïdes dimensions, un peix petitó nedant enmig dels taurons, i se sobreposa a totes les dificultats i manté encesa la flama dels inicis, és que ens trobam davant una cosa molt digna d'admiració i de reconeixement.

Ètica empresarial, voluntat de servei i qualitat com a suport. Contenció davant unes possibilitats de creixement no sempre assumibles, especialment per part d'un territori limitat en tots els sentits. Respecte a l'herència rebuda, com va dir Pep Terrassa, en el seu parlament. Reserva antropològica de supervivència, com expressà el mateix Tomeu Garau “Bombu”. I és que“Cas Bombu” és un nom imprès ideleblement a la història de Cala Rajada i al seu turisme, un nom que, des dels primers anys del segle XX, ha contribuït a donar a conèixer aquest racó de Mallorca més enllà d'es Pou des Camí. I avui continua mirant cap endavant, sota la tutela d'una família, la mateixa família de sempre, que més que servir-se de “Cas Bombu”, l'ha servit i n'ha servat les essències fundacionals, molt més enllà d'uns guanys econòmics ben legítims.

Pel que fa a l'acte de lliurament, aquest va discórrer, com s'ha fet habitual, segons el guió previst, dins el qual tothom va semblar sentir-se molt còmode. Enguany tenguérem presentadores, dues, na Maria Vives i na Toti Fuster, les quals, com peix dins l'aigua, anaren conduint l'acte amb la seguretat i bon gust, sense vacil·lacions de cap mena. I d'entrada, un emotiu recordatori de l'amic entranyable i col·laborador de “Cap Vermell”, en Vicenç Nadal, que tot just una setmana enrere va traspassar. La nostra associació el durà sempre en el cor.

La vetllada també va ser aprofitada per a presentar l'Anuari Cap Vermell 2016, el novè ja, 120 pàgines a tot color que pretenen reunir tota l'activitat informativa de la nostra web d'un any ençà. I una vegada més hem d'agrair l'esforç d'en Miquel Llull i de tot l'equip de redacció per la tasca de recopilació i resum de tantes entrades i oferir-les en un format imprès que molts de seguidors de Cap Vermell agraeixen. Es pot trobar en els punts de venda haituals.
 

D'altra banda, i aquesta en sentit molt positiu, hem de dir que la nostra festa va tenir l'honor de comptar amb la presència del duet de guitarres “Amb cor de cordes”, dels amics Maribel Lliteres i Andreu Parra, una formació per a la qual va significar la seva presentació en públic. I aquesta presentació va respondre amb escreix a les expectatives creades: les seves tres intervencions al llarg de la vetllada posaren un contrapunt de música de gran qualitat, interpretada amb bon gust i una tècnica depurada que captivaren el públic. Gràcies, amics!
 

Com sempre, en Suso Rexach, amb la col·laboració de Joan Cabalgante, bastí un magnífic audiovisual que en aquesta ocasió ens va apropar a la dilatada història de “Cas Bombu”, de la mà dels seus protagonistes. Imatges per al record i la paraula sempre encertada i plena de sentit de l'humor d'en Toni Garau i de la resta de la família. Un document de primera qualitat, entranyable en tots els sentits. Pel que fa la intervenció d'en Pep Terrassa, el nostre president, no ens hi esplaiarem aquí, tota vegada que podeu trobar la seva intervenció completa en una altra entrada d'aquesta revista. Només hi afegirem que en Pep va fer un discurs rigorós i perfectament documentat, com en ell és habitual, que ens va menar a passejar per aquella Cala Rajada que badava els ulls a la història i que amb “Cas Bombu” esdevenia pionera en un món, el del turisme, que avui sembla a punt de desbordar-nos.

Un any més, el batle de Capdepera ens va fer l'honor d'assistir a la nostra festa i ell va ser l'encarregat de lliurar el nostre guardó, que en Toni Garau va recollir. En Rafel Fernández va tenir unes paraules de reconeixement per tot el que “Cas Bombu” representa i va encoratjar la família Garau a continuar regentant un establiment que tant ha significat i significa encara ara. En Tomeu “Bombu”, en nom dels guardonats, va ser l'encarregat d'agrair el premi i ho va fer de manera breu però concloent, com ja hem dit: “som una reserva antropològica de supervivència”. Definitiu.


 

Hem d'agrair, una vegada més, que el nostre guardó sigui possible gràcies al disseny de Gustavo i a la realització material del taller “Art en joies” de la família Fuster Gallego i dels bons amics Suso Cruz i David Monton. També hem de donar les gràcies a Miquel Rexach “Revi”, pels seus bons oficis a la llum i el so, i a Jaume Melis de l'Associació Cultural del Cinema de Capdepera, per la seva col·laboració. Gràcies, també, com no?, a un altre bon amic de “Cap Vermell”, el mestre reboster Toni Navarro, que ens va oferir una generosa mostra de les seves creacions de pastisseria. I és que després de tot, un dolç i una copa de cava acabaren d'arrodonir una vetllada que ja havia resultat rodona en tots els sentits.

Si no hi ha res de nou, d'aquí a un any ens tornarem a trobar per lliurar el Premi Cap Vermell 2017. Que no n'hi falti cap!