XVIII Premi Cap Vermell 2017: Joventuts Musicals, 30 anys de la millor música

Quan iniciàrem l'aventura dels Premis Cap Vermell, pensàvem que, passats uns pocs anys, se'ns haurien exhaurit els candidats. Ara, devuit anys després, no sols no ha passat res d'això, sinó que cada any ens veim en la difícil tessitura d'haver d'elegir entre grups, institucions i persones que, sens dubte, han fet mèrits més que suficients per a rebre el nostre modest reconeixement.

 En aquesta ocasió l'elecció tampoc ha estat fàcil, atès que damunt la taula hi teníem un ventall d'opcions igualment atractives, però la concessió del premi corresponent al 2017 és d'aquelles que no es poden dilatar ni un dia més. El seu nom ha comparegut un any i un altre a totes les travesses i nosaltres, ben conscients dels seus mèrits, l'hem contemplat com una opció indefugible que sabíem que acabaria per concretar-se.

 Sí, clar, estam parlant de Joventuts Musicals. Però abans de centrar-nos en el cas concret de Capdepera, que és el que en definitiva volem reconèixer amb el nostre guardó, potser convé recordar què és i què significa el mateix moviment de Joventuts Musicals, un moviment que ha estat qualificat per la UNESCO com “el moviment cultural juvenil més important del món”. Les Jeunesses Musicales van ser fundades a Brussel·les el 1940, en plena Segona Guerra Mundial, en un moment en què la desmoralitzada joventut de la Bèlgica ocupada necessitava un ideal al voltant del qual agrupar-se. Just desprès de la guerra, l’any 1945, es va fundar la Federació Internacional de Joventuts Musicals, fruit de la voluntat de les Joventuts Musicals de Luxemburg, Bèlgica i França d'intercanviar les seves experiències i la seva activitat en favor de la promoció de la música entre els joves. Avui, Joventuts Musicals Internacionals, amb seu a Brussel·les, s’ha estès pels cinc continents i compta amb més de quaranta seccions nacionals federades. Les Joventuts Musicals d’Espanya es van fundar el 1952 i actualment  són una de les seccions més dinàmiques i nombroses de la Federació. A Capdepera, l'agrupació local es va constituir a l'any 1988.

En els 30 anys d'existència de Joventuts Musicals Capdepera no hi sabem veure més que una trajectòria tan dilatada i persistent com desinteressada i generosa a favor de la cultura del nostre poble. En aquest 2017, les Serenates d'Estiu assoliran la trentena edició, que es diu aviat, però que  delaten el que dèiem: un treball constant que sovint no ha merescut el suport desitjable de les institucions ni el recolzament immediat de la gent del nostre poble. La seva ha estat una batalla amb moltes limitacions i sempre lliurada des del voluntarisme d'unes poques persones que, fins i tot en els pitjors moments, s'han sobreposat a totes les adversitats. I és que, a pesat de tot, quan giram la mirada enrere i veim el camí que Joventuts Musicals ha anat obrint i pel qual hem tengut el privilegi de transitar tots els que ho hem volgut fer, quedam enlluernats per tot el que aquest grup ha posat al nostre abast en el camp de la música.

És cert que en la seva trajectòria hi ha hagut moments de dubtes, en què s'ha estat a punt de renunciar i tancar la paradeta. En el gener de 2010, el grup llançava un crit de S.O.S. i nosaltres, a “Cap Vermell” ens en fèiem ressò amb aquestes paraules: “Volem ser optimistes fins que no es consumi la desaparició de les Serenates d’Estiu. Volem aferrar-nos a un bri d’esperança i pensar que sorgirà un grup de persones disposades a agafar el relleu. Perquè si no fos així, s’apagaria el llum d’un dels fets culturals més importants del nostre poble en tot el segle XX” . Però els llums s'apagaren: desencontres amb l'Ajuntament i amb els patrocinadors, la crisi econòmica que tantes coses se'n va dur, un sentiment inevitable de cansament... El fet és que el 2011 no hi hagué Serenates d'Estiu i molts vàrem témer que allò era un adéu definitiu i que sa Torre Cega, el marc únic i incomparable d'aquest esdeveniment, no tornaria a encendre més els seus llums per a agombolar noves vetllades de la millor música. En tot cas, un comunicat posterior emès per Joventuts Musicals, enmig del desencís, deixava oberta una retxillera perquè un raig d'esperança s'obrís pas, ja que deia: “Entenem que un festival amb una magnitud i tradició com la que té Serenates d’Estiu de Cala Rajada només es pot dur a terme si es garanteixen una qualitat i una seguretat artística i humana a tots els nivells. Això ens obliga a suspendre, esperem que només de manera temporal, aquest festival.”  

Quan al 2012, encara que fos amb un programa curt, de només dos concerts, les Serenates reprenien la seva anadura, vam saber, per si en teníem algun dubte, que la gent de Joventuts Musicals constituïa un d'aquells petits-grans miracles que el poble es regala a si mateix, un petit-gran prodigi que només s'explica a partir d'un amor infinit a la cultura, d'una passió irrefrenable per la música. Quan d'aquí a pocs mesos els llums de sa Torre Cega es tornin a encendre per a una nova edició de les Serenates d'Estiu i prenguem consciència que hem gaudit trenta anys d'aquest festival, cadascun de nosaltres experimentarem, de manera inevitable, un sentiment infinit d'agraïment per la gent que ho ha fet possible, per totes les persones que n'han estat al capdavant. I és que, com feim quan qui rep el nostre guardó és un col·lectiu, no anomenarem cap persona en concret, perquè es tracta d'un mèrit compartit, tot i que, segurament, a tots ens venen uns quants noms al cap.

Sense voler ser exhaustius, perquè aquesta justificació es faria massa llarga, sí que ens ve de gust esmentar uns quants noms que, quan pensam en aquests trenta anys, compareixen a la nostra memòria immediatament, noms il·lustres del món artístic, figures de renom internacional i segurament els millors valors de la música de la nostra terra: Ainoha Arteta, Jaume Aragall, Maria del Mar Bonet, Cor Studium, Barbara Hendricks, Kepa Junquera, Golden Gate Quartet,  Young-Kyung Song, Minha Lua, Antoni Aragón, Noemí Dalmau, Perinké Big Band..., fins a un etcètera de més de cent concerts que han posat Cala Rajada en el mapa de la música d'aquesta illa i que han assolit un prestigi només abastable des de la feina ben feta.

Atorgar el Premi Cap Vermell 2017 només constitueix l'acompliment d'un deure d'aquest poble amb Joventuts Musicals, una obligació que la nostra associació, per distints motius, havia ajornat fins avui, tot i saber que els mèrits contrets per aquest grup de gent simbolitzaven plenament allò que aquests premis volem posar en valor: el treball desinteressat a favor del nostre poble i la contribució a fer, de la nostra, una societat més noble, més culta i més acollidora.

Per tot això i molt més, gràcies, Joventuts Musicals de Capdepera!