Un "tast" de la seva propera exposició, l'estiu que ve
Després de més de deu anys, l'artista de Cala Rajada Mateu Estarellas torna a exposar en el poble, i és el Centre Melis Cursach el que acull aquesta mostra que es va inaugurar el passat dia 5 i que romandrà oberta fins al pròxim dia 21, de 18 a 20 hores, excepte els dilluns. Bé li ha costat, a aquest pintor nostre fer-nos un “Tast” de la seva producció, en aquest cas un tast generós de 53 obres a l'oli damunt distints suports, que van de la fusta al paper passant pel cartó i la tela.
Davant un conjunt certament nombrós de treballs, hom podria pensar que hi veurem “de tot”. I no, no és així. La temàtica dominant podríem dir que és el bodegó, la natura morta, poms de flors, gerros amb fruites... Però allò més sorprenent, és que tots els temes tenen en comú una tècnica amb la qual Estarellas ens ha sorprès, a partir de conjunts de cercles, de boles multicolors, cadascuna de ls quals, per separat, ens allunya de la realitat, però que ens hi retorna en tant que part integral d'una estructura superior, d'un tot que ara sí podem identificar.
Aquest és el mèrit de l'artista, la seva capacitat d'abstracció - elements que constitueixen una determinada realitat i són destriats dels altres i vists separadament -, i de síntesi – el camí invers, és a dir la combinació d'elements separats formant un tot. Però, a més, aquesta darrera etapa de Mateu Estarellas és un regal per a la vista i, a despit de la intenció de l'artista (que no coneixem), enfrontar-s'hi suposa rebre una injecció d'optimisme, una dosi considerable d'alegria estètica. Colors perfectament conjuminats des del que volem suposar una recerca esforçada per a trobar el pigment adequat per a cada element que integra el treball. I aquella sensació que res del que veus, res del que el pintor ha deixat anar damunt la tela, hi és sobrer.
Per tant, diríem que la dilatada espera del retorn d'aquest artista nostre ha pagat la pena. En Mateu Estarellas ha tornat amb una oferta d'artista madur, amb un carregament de filosfia plàstica, de qui sap el que vol dir i com fer-ho. Ben retrobat, Mateu!