Els llibres no són el que semblen.

Divendres dia 5 d'octubre de 2018, amb un nombre  d'assistents molt més alt del que es sol acostumar començà aquest club de lectura, on la bibliotecària va estendre sobre la taula una presentació sobre l'autor molt bona, els tertulians escoltaven atents. Parlà de l'autor, Greer, guanyador d'un premi Pulitzer amb una altra novel·la, LESS, que  va nèixer a Washington DC el 1970, per tant podem parlar d'un autor relativament jove i té un germà bessó idèntic que també escriu, Michael Greer. Ha treballat com a xofer, extra de televisió o escriptor fora èxit. La seva primera novel·la es titula The path of minor planets , però va ser en la seva segona novel·la, The confessions of Max Tivoli, quan va donar-se a conèixer a tot el país. Història d'un matrimoni és el seu quart llibre, publicat el 2008, transcorre al llarg de 1952, quan una esposa de San Francisco un dia obri la porta de casa a un desconegut qui li fa una oferta que li canviarà la vida.

Seguidament, començà la conversa, amb distintes intervencions: es parlà de l'homosexualitat, tema capçal del llibre, també del fet de ser negre en una societat en supremacia blanca, i de ser dona en un món dominat pels homes. Un àvid tertulià, parlà de la baixa autoestima de la protagonista Pearlie, també de la seva relació amb el seu marit Holland i del personatge que intervé Bruzz, un triangle amorós digna d'una obra d'en Guimerà, però en aquest sentit, d'un to molt més baix, on el fet històric de la societat americana tany la novel·la dels prejudicis de l'època. En la tertúlia es parlà de la relació i la reacció dels personatges, de si eren amics o enemics, de si actuaren bé o no. I d'un final que per uns s'interpretava d'una manera i per altres d'una altra. La qüestió era que el llibre suggereix més que no diu, fa pensar el lector, qui hàbilment ha de llegir entre línies, més el que callen els personatges que no pas el que diuen. En un hàlit de misteri relacional es llegeix aquesta novel·la ambientada en la II Guerra Mundial, quan els avions planaven sota els països dels aliats, que amb una correguda havien d'anar a soterrar-se  al refugi antiaeri. Els espies jueus també hi tenen cabuda, així com els estranys experiments que es feien amb els covards i els dissidents, amb els desertors, que formaven part d'aquesta altra guerra que es lliurava amb una societat demolidora. Altres tertulians no podien consentir o no es creien la història narrada, on una pacient esposa sembla consentir massa a un Bruzz que li vol llevar el marit. Paper rellevant el que juguen les ties, que com un teixit social que tot ho vigila, com les nostres ties que fan llata i diuen que no saben res i ho saben tot, vigilen els joves de la família i condemnen sense pietat els fets que ataquen la moral del poble.

També es comentà que els fets que es relaten al llibre, en ocasions es donen a la societat actual, on també hi ha casos de discriminació racial i no parlem de masclisme. Els torns de paraula es trepitjaven, la gent volia intervenir, semblava mentida que un llibre tan curt donés per tanta conversa. La moderadora-bibliotecària semblava desbordada, però en un toc de la seva professionalitat va reconduir la tertúlia i parlà del llibre per avançar el següent: Incendis.

Posteriorment alguns assistents varen llegir fragments del llibre, com aquell que recordava que l'home és un ésser divers i únic fet d'un motlle de fang, on cada un està fet d'una manera diferent. Efectivament, no tots som de la mateixa pasta. Es parlà de Holland com l'ideal platònic de Pearlie, que es va casar amb ell, perquè era maco i l'estimava, també del misteri que és l'altre per a nosaltres, però també del misteri que porta un mateix.

L'amor no és el que sembla ser.

Finalment, es dugué a terme el sopar, una mica més copiós del que és habitual, amb plats tan extraordinaris com la kirche de verdures, el pollastre americà, o els alfajores o les extremenyes "perrunillas", un sopar tan dolç com matrimoniar amb encert. Una gran vetllada i una gran conversa, que derivà en temes diferents, ens acompanyà tota la nit i amb el fulgor descriptiu del llibre, on les més belles flors color blau de Prusia ornaven els contorns ombrívols d'un horitzó sobre el futur dels amants, cada tertulià es dirigí cap a casa seva i deixà descansar els llibres de la biblioteca en pau, d'una vegada. La propera tertúlia serà dia 9 de Novembre ( L'obra de teatre Incendios, de Wajdi Mouawad) si la literatura i els seus escriptors així ho volen.