La contundència de les cançons de Greska es deixà escoltar i sentir al Bora-Bora. Els temes ska, i algunes versions com la de "Te quiero" de La gran Orquestra Republicana, o la festiva "L'estaca" varen agradar als assistents. També hi hagué un record per a Baltasar Moyà en un clar posicionament del grup.
La veu més amatent del cantat oficial, Xavier Forteza, combinà a la perfecció amb una suau secció de vents que de cada vegada sona més madura, també l'altre veu, la de Xavi Galmès, ens recordava la música del rock radical basc amb certa crítica i ironia política. La percusió de Martí Sancho i i la bateria de Christian Sancho varen fer que la banda sonés més compacta i contundent, amb el toc caribeny que harmonitzava tot el conjunt; d'altra banda, el sons del baix Olivier Auclair i la guitarra de Xavi Galmés ens portaven al rock més canyer i revulsiu, això sí, sense oblidar l'ska divertit i desenfadat, arrel hamònica del grup. La banda va deixar que el públic participés en alguns dels seus temes amb el cors i va fer que les ballades fossin al més pur estil old school. La bona sintonia de la banda es va transmetre a aquest públic fidel i entregat; també es va demostrar compromís social. El conjunt es completa amb Julià Ossés (trombó), Rafa Olivera (guitarra principal) i Sergi Liesegang (trompeta).
Després de més d'hora i mitja de concert la banda encara demostrà que el jovent de Capdepera i Cala Rajada necessita un lloc, on poder expressar-se amb la música com a punt d'unió. Un altre tema és la qüestió del renou del conjunt i del bar, que pot afectar al veïnat de la zona. En principi, aquests concerts, són una bufada de vent per aquell jovent més reivindicatiu i amb ganes de festa. El bar de coctail tropical, mostra així la seva segona vessant, la d'acollir aquesta necessitat, tot i que sigui amb el risc de la queixa veïnal. No només hi hagué temps per a l'espectacle, també pel retrobament amb el públic i la gent de fa molts d'anys. I és que la música uneix, la música allibera. Aleshores Capdepera vol més Greska.
