Després de l'obra el Club de Lectura organitzà un col·loqui amb els membres de l'obra.

Diumenge, dia 27 de gener de 2018, a les 19h, es va dur a terme al Teatre de Capdepera la representació d'Abans que arribi l'alemany, una obra guanyadora del II torneig dramatúrgia de les Illes Balears, que tracta el tema delicat de la malaltia de l'Alzheimer.

Primerament, s'ha de dir que el club de lectura de la Biblioteca de Capdepera havia de preparar el text i un col·loqui que posteriorment es va poder realitzar amb la presència d'autora (Marta Barceló), director (Joan Fullana) i actors (Muntsa Alcañiz i Pedro Mas).

Posteriorment, si un té una idea del que ha llegit, per ventura l'obra no li semblarà tan extraordinària, perquè tal vegada el que un s'imagina és molt més enriquidor del que veu. I veure, es va poder veure una boníssima actriu, que representa aquella mare infatigable, Júlia, que mantindrà una actitud positiva davant la vida per enfrontar la malaltia que li diagnostiquen, tot i que a partir d'aquell moment, el que ha de venir li representi un pes gens alliberador. A partir d'aquest moment, el vitalisme s'ha d'apoderar del personatge i el desig de viure, la llista de coses per fer abans que arribi l'alemany ha de ser important. La malaltia arriba com un acudit d'humor negre, aquell que conta el mecànic Pedro, que en terra de ningú és capaç de confessar la tristesa de la seva ruptura matrimonial. Ella també li confessa el seu diagnòstic, i el nonsense de la realitat, aquell espai de l'oblit que envolta un fum físic a l'escenari, la portarà pels camins de la descoberta de les seves prioritats.

La disposició de l'escenari, "a la italiana"(això és amb la disposició tradicional de l'escenari elevant amb el públic davant), va servir d'experiment al director, en un teatre on el públic gabellí es mostrà molt receptiu envers el missatge de l'obra; la disposició, contava Joan Fullana en el col·loqui, fa que l'escena sigui més intimista, apropada a l'espectador, qualque assistent, comentava que no pogué escoltar algunes de les frases dites per l'actriu, que de vegades parlava massa aviat, l'altre actor, que hàbilment representà diferents papers sobre l'escenari, va haver de utilitzar un micròfon, per qüestions que atenyien al muntatge. D'altra banda, s'ha de dir que es comptava amb el senzill recurs de les cadires d'una consulta mèdica com a decorat.

Després, és important la crítica que es fa a l'església catòlica, tot i que només contempla una part d'aquesta església, la més canòniga, tal vegada, una qüestió a part, la de l'apostatació. Així i tot, l'acceptació per la que ha de passar la pacient, en el seu paper de dona, de mare, de treballadora, catalana, etc. la porta a la convicció de mantenir una actitud activa, ferma, rebeld i contestatària davant d'una situació que la supera: el fet de tenir alzheimer.

D'altra banda, el col·loqui va servir per saber els motius de l'origen de l'obra, que començà perquè l'actor Antoni Gomila, present a la sala aquest vespre, buscava un text pel combat de dramaturgia. El tema de l'obra va sorgir a partir d'un treball anterior, Maria, on l'autora explorava les raons de la malaltia de la seva àvia. Per raons personals ha continuat amb el mateix tema, i el resultat final li ha aportat diferents premis per la tasca realitzada. També s'ha de comentar que el tema pot resultar pesat i poc atractiu perquè la gent vagi al teatre, però una vegada que ets dins la història, no pots deixar de perdre el fil.

En definitiva, una bona obra teatral, amb un bon text i bons actors, però potser que a algú hagi decebut perquè la protagonista no mostra la part més trista de la malaltia, la part més realista: el rostre trist davant la degradació neurovegetativa del personatge, el fum de l'oblit, que s'emporta tot el que s'ha viscut, quan arriba l'alemany. Per aquesta raó, cal prendre nota de les coses que cal fer abans de la seva presència. Una obra que permet la reflexió sobre un tema tan important mereix tota l'atenció del públic, que així ho va fer. Enhorabona a tothom!