A les Nits de les Arts 2017 ens va sorprendre pels seus colors i la seva vitalitat. El Centre Cap Vermell acollia una representant de l'expresionisme abstracte nord-americà, amb una explosió de formes i colors. Barbara Weil presentava una retrospectiva dels seus darrers vint anys. Obra ja consolidada. I ho titulava "Mi vida,...de momento". Ella deia que encara treballava molt i tenia molts projectes a fer, mnostra de la seva vitalitat existencial.
Barbara Weil ha mort als 84 anys.
Barbara Weil, pintora i escultora, va exposar les seves obres a París, Madrid, Barcelona i Berlín, i va col·laborar amb l'arquitecte Daniel Libeskind per dissenyar el seu celebrat Studio Weil a Mallorca, Espanya. Va morir el 19 de gener de 2018.
Barbara era una dona amable i vivaç, coneguda per la seva energia creativa, gran enginy i calidesa. Les seves obres inclouen “Under the Moon”, una escultura encarregada del Pavelló Americà a l'Expo '92 de Sevilla; “Forest of Love”, una pintura en exposició permanent al Centre de Cures del Càncer de Maggie, a Swansea, Gal·les; i “The Great Hologram”, que s'exhibeix permanentment a la Universitat Hebrea de Jerusalem. La seva col·laboració amb Libeskind al Weil Studio va ser enormement elogiada en el món de l'art, i va treballar amb molts artistes coneguts del seu temps.
La Sra. Weil va néixer el 1933. Era filla de Ralph David Weil i de Rose Goldman, de Chicago, Illinois. El seu pare havia estat un soldat nord-americà a la Primera Guerra Mundial, ferit pel gas mostassa el 1918, que va sobreviure a les seves ferides per tornar a casa, a Chicago. Més tard va fundar la Weil Pump Company, que assolir un gran èxit. La seva mare va treballar a la Hull House a Chicago en nom d'immigrants recents als Estats Units.
La Sra. Weil es va graduar a la Universitat de Roosevelt i, posteriorment, va estudiar a l'Art Institute de Chicago, on es va interessar apassionadament per l'art abstracte i es va centrar en la pintura. En els seus primers anys, també va forjar una amistat amb l'arquitecte Stanley Tigerman, qui més tard la presentaria a Libeskind.
El 1956, es va casar amb Daniel Weinstein i va criar una família de quatre fills. Després, el 1967, ella i la família van dedicar un temps a explorar la mar Mediterrània en veler, i durant la travessia, van recalar al petit poble pesquer del Port d'Andratx, a Mallorca. Allà, la Sra. Weil va trobar el seu lloc entre altres artistes i escriptors.
El 1968 va cofundar la Galeria Pepe, un espai col·lectiu per a joves artistes. La seva amiga i veïna, Romain Gary, va assistir a moltes de les seves inauguracions, i també va recolzar el seu art i la va convidar a París. Juntament amb l'escriptor espanyol Camilo José Cela, publicaria el catàleg Contes de l'Alhambra, un homenatge a l'escriptor nord-americà Washington Irving el 1989 i a la seva estada a Granada. La Sra. Weil el 1976 va ser convidada a ser artista resident a l'Índia juntament amb el dissenyador nord-americà Charles Eames. Durant aquest període va visitar el Gandhi Ashram a Sabarmati, on va descobrir el paper indi fet a mà. Amb una base de tal paper, va dissenyar la combinació d'estora de fibra de vidre amb la resina picades per formar-ne escultures. El 1977, també va compartir aquest treball amb l'artista espanyol Joan Miró, i després va organitzar un intercanvi entre Miró i Geòrgia O'Keeffe.
La Sra. Weil va combinar la pintura, l'escultura i l'arquitectura per convertir-los en formes inesperades. La seva pintura, que sovint va posar èmfasi en colors primaris vius, es va convertir en instal·lacions espacials d'escultures. A més d'altres treballs, va instal·lar “City of the Big Shoulders” al Three Illinois Center de Chicago, el 1993.
El 1998, va començar a planificar la construcció del seu estudi i va començar a treballar amb Libeskind. El crític d'art Jonathan Glancey, de The Guardian, va descriure més tard l'edifici resultant com una «estructura valuosa i notable i un fascinant exemple de sinergia creativa entre dos artistes que, sense saber-ho, havien compartit alguna cosa com un enfocament comú a la forma visual molt abans que Libeskind esdevingués notícia. »
El darrer any de la seva vida va ser bastant actiu. Va viatjar a Jerusalem i també, com hem dit, va fer una retrospectiva de pintures i escultures al Centre Cap Vermell, a Cala Rajada (Capdepera), que sota el títol de l’exposició “Mi vida, de momento” mostra la vitalitat de l’artista.
Deixa quatre fills: Georgina, de 60 anys, de Barcelona, Espanya; James (Jimmy) Weinstein, de 58 anys, i la seva dona Lilly Santon-Weinstein, de Pàdua, Itàlia; Charles, de 55 anys, de París, França; i Jessica, de 53 anys, de Girona, Espanya. I quatre néts: Emilia i Dario, de Girona; Chiara, de París; i Anisha, de Barcelona.
Més endavant es realitzarà un memorial a l'Studio Weil.
Compartim el dolor per la seva pèrdua des del convenciment que sols es mor realment quan restes a l'oblit. Ella sempre serà en el record de l'illa de Mallorca i la seva obra artística serà un llegat que perdurarà sempre.
