Dia 22 d'agost, la plaça de l'Orient va ser el punt de trobada dels espectadors que volien veure una nova edició de microteatre, enguany sota el títol de "Teatre de Barra". Tres de les quatre obres propostes se representaren a bars de la plaça i una altra a la "barra" del rebedor del teatre de Capdepera.



L'espectacle era gratuït i se podien recollir les entrades  per les quatre obres, amb l'ordre que es volgués.

Les quatre obresre presentades van ser:

Desitjos de Mar Oliver i Rodo Gener, al jardí del bar "Cafè i puntes". L'obra va ser dirigida per Joan Fullana i interpretada per Lydia Sánchez i Rodo Gerner . L'única escena es desenvolupa a una típica barra de bar amb un flirteig entre el cambrer i la darrera clienta que acaba de forma sorprenent.





Llengua amb tàperes de David Mataró, que també la dirigeix, se va representar a l'antic "Jamón, jamón". L'obra va ser interpretada per Aina Cortés i Toni de los Àngeles. Divertida obra que ens situa en una Mallorca invaïda pels zombis i ens recorda allò que no"et pots fiar de ningú" i més quan parlam de la lluita per la supervivència. Molts coincidiren en resaltar  la seva originalitat.





La Partida de Rafael Gallego, se va representar al primer pis del Segle XII. El director de l'obra també era Joan Fullana i interpretada per Enric de las Heras i Luca Bonadei. A partir d'un engany, que no es descobreix fins el final, l'amo d'un bar pretén donar una lliçó a un gat. 



Tradicional d'Emili Gené que també la dirigeix, va ser representada al Teatre de Capdepera. Interpretada pel propi Emili Gené i David Rodríguez. Tracta de la simbiosi, una mica absurda (amb l'argumentació de l'obra arriba a semblar lògica), dels bars d'un poble amb amb grups de ciutadans contra el renou nocturn, que ataquen als clients dels bars.





En definitiva quatre obres ben diferents de curta durada, amb quatre històries que tenen en comú  que es desenvolupen a l'interior d'un bar. 
Entre obra i obra, no faltaven els comentaris i preferències per una o altra (això sí, sense desvellar cap final!). Aquesta fórmula de teatre breu o micro-teatre, sembla consolidar-se. De fet, superada la fasse de la novetat, encara manté un bon nombre d'adeptes i arriba a convocar un bon nombre d'espectadors.



A destacar la bona feina dels actors, i la capacitat de contar històries en tan poc temps.