Ja ens comentà Jean Marc a l'entrevista que aquesta és una obra en la qual està treballant des de fa tres anys. Ha estat un procés llarg, en què ha begut de moltes fonts i ha intentat despullar l'obra per deixar sols l'esencial. I a fe que ho ha aconseguit.
Lucha de titanes expressa una allau de sentiments que no pot deixar indiferent ningú. Comença amb una intensa i continuada explosió de moviment d'acord amb l'audiovisual que es projecta. Fins arribar a l'extenuació de l'artista.
Llavors, sense recuperar l'alè, ens exposa un monòleg intens sobre la cultura, el treball, la percepció i l'utopia (amb textos propis, de Bertol Brech i de Galdeano). Per passar a una tercera fase de projecció audiovisual com a base del procés de transformació que cerca, per acabar des d'una posició de mort a qui es vol mantenir viu, a una emissió de sons guturals que evoquen animals diversos.
I una vegada acabada l'obra, performance o el que li volguem dir, Jean Marc estableix un diàleg amb el públic. Ningú no va marxar, tot i que val a dir que estava anunciat al programa. Un gran encert, aquest de poder compartir experiències i sensacions diverses. Jean Marc fou molt explicit en les seves reivindicacions com a artista que, ara mateix, té la dansa com un recurs més de la seva obra. També reivindicà una mena d'"art povera escènic", l'art pobre damunt l'escenari (on l'actor encén i apaga els llums, fa els audiovisuals i engega la pista de música) a què s'ha vist abocat per manca de recursos.
Tot plegat, ens va semblar una petita meravella. Des de la intensitat explosiva de l'inici a les reflexions del monòleg, passant per la música i el vídeo, molt ben treballats.
Nosaltres, com el públic en general, sortirem molt contents de també haver pogut establir un diàleg amb l'artista, diàleg que enriquí les seves sensacions.
Tal volta sia en les diverses sensacions o sensacions diferents que provoca en cada un dels espectadors on radiqui l'èxit de la peça.
De cada vegada veim a Jean Marc com un artista global, que balla, però que també recita, munta audiovisuals i vigila cada detall de la seva obra. Lucha de titanes és una obra de maduresa interpretativa, amb moltes lectures i gran riquesa visual i conceptual. L'ha clavada, vaja!
Hi hagué una bona entrada. Jean Marc explicà el perquè de fer-ho de franc com a mostra d'agraïment al poble on ha pogut gaudir de les instal·lacions. Una llàstima que de l'ample equip de govern municipal ningú no estàs disponible.
(*) Fotos de Miquel Sirer, qui ha acompanyat l'artista al llarg de tots els assajos d'aquesta darrera setmana.
