Acabat el temps dels crocus entrem en el de les margaridetes o camamil·les de mar ( Senecio rodriguezii). Una petita meravella de la costa que només existeix al llevant de Mallorca i a Menorca.

Les margaridetes de mar (Senecio rodriguezii) es fan visibles durant l’hivern a la zona costanera, en terrenys despullats per la força de la Tramuntana i els esquitxos de la mar. Per a molts és una de les plantes més boniques que podem observar, un endemisme de que compartim amb Menorca, que viu a ran de mar. Una autèntica joia.

La seva forma és semblant a les margalides ( d’aquí el seu nom), però amb uns colors liles i rosats característics. Les seves fulles verdes, amples i gruixades, amb voreres mal retallades, configuren una petita planta que sura en encletxes i rere pedres resguardades de les inclemències. Normalment són anuals però en condicions favorables poden viure algun més.

És una planta difícil d’observar ja que viu molt dispersa, en poblacions poc concentrades.

A Mallorca s’ha detectat una malaltia que afecta a la margarideta de la mar. És un rovell, el fong Puccinia distincta, que ens ha arribat des d’Austràlia, una vegada més, per la introducció de plantes foranies de jardineria. Una plaga que pot dur-la a l’extinció donada la fragilitat de la població de les margaridetes de mar. 


Si la veus gaudeix de la seva bellesa i ves amb cura de no fer-li cap mal, ni les arrabasseu, ni les trepitgeu.